Accepta dos anys de presó i una multa després de cobrar 33 anys la pensió d'un mort

La treballadora social que va cobrar la pensió per incapacitat absoluta d’un mort durant 33 anys després de falsificar el seu DNI ha admès els fets i ha acceptat la rebaixa de la pena a 2 anys de presó i una multa de 147.963 euros que li ha ofert la fiscalia.

El Ministeri Públic demanava en el seu escrit inicial una pena de sis anys de presó per un delicte de falsedat documental i per un delicte continuat d’estafa, així com el pagament a la Seguretat Social de 205.590,02 euros més una multa de 4.000 euros per a l’acusada, Juana I. M., de 83 anys.

No obstant, tant la fiscalia com l’acusació presentada per la Tresoreria de la Seguretat social han arribat un acord amb la defensa pel qual es redueix la pena de presó i la multa de Juana I. M., que ha afirmat que «es penedeix amb tota la seva ànima» i que «ho pagarà tot a la Seguretat Social».

El judici, que ha quedat vist per a sentència, s’ha celebrat finalment per dilucidar si Bankia era responsable subsidiària com només manifestava l’acusació de la Tresoreria general de la Seguretat Social, per a la qual cosa han declarat l’exdirector de l’entitat on l’acusada extreia els diners i la inspectora de policia encarregada de la investigació.

Tres dècades d’engany

Els fets es remunten a l’any 1980 quan l’acusada treballava a l’Hospital Psiquiàtric Alonso Vega de Madrid i es va aprofitar de la mort d’un intern que no tenia familiars per apropiar-se del seu DNI i de les seves dades bancàries per cobrar la seva pensió de jubilació per incapacitat absoluta.

Per ingressar els diners, el 23 de desembre de 1981 l’acusada va obrir un compte corrent a Caja Madrid a nom del mort, on va domiciliar el pagament de les pensions i des d’on retirava tots els mesos en efectiu els diners ingressats. No obstant, a partir de 2008 va modificar el seu ‘modus operandi’ i va falsificar una autorització al seu nom firmada aparentment per J.P.M. que li permetia aconseguir els diners.

Inicialment, la quantitat que va rebre l’acusada correspon al que avui són 104,16 euros, però l’any 2012 els diners van ascendir a 675,64 euros mensuals i el 2013 a 689,15, de manera que l’acusada va obtenir un total de 205.590,02 euros, segons la fiscalia.

Notícies relacionades

Desarticulen un grup especialitzat en estafes que es feien passar per tècnics de gas i electricitat

¿Circular per l’M-30 sense etiqueta? Només en aquests quatre casos

El gener del 2013, l’entitat Bankia (abans Caja Madrid) va exigir a l’acusada la presentació d’una fe de vida i estat del mort que l’acusada va obtenir del Registre Civil Únic de Madrid i que va presentar amb el DNI original i una autorització al seu favor que ella mateixa havia confeccionat imitant la seva firma.

Finalment, va ser detinguda el juliol d’aquell any acusada d’un delicte contra la hisenda pública i falsificació de documents.