Marc Gasol: «Tinc la mateixa il·lusió que quan tenia 20 anys»

La fractura al peu dret que el va obligar a passar pel quiròfan al mes de febrer i l’ha tingut més de sis mesos de baixa, ja és només un mal record per a Marc Gasol (Barcelona, 29 de gener de 1985), que encara la seva novena temporada a la NBA, que comença avui oficialment. Gasol està il·lusionat amb el nou projecte dels Memphis Grizzlies, segons explica en aquesta entrevista amb EL PERIÓDICO, i és valorat pels mànagers de la Lliga com el segon millor estranger i el quart millor pivot de la competició. 

–Comença la temporada. ¿El podrem veure aviat al nivell d’abans de l’operació? ¿Li han donat algun termini els metges? No sé quan arribarà aquest moment. El més important és no fer passos enrere i sentir-se bé l’endemà de cada partit. Òbviament els resultats no seran immediats. Els metges consideren que el peu no estarà recuperat al 100% fins que passi un any. Però ara mateix no sento dolor i cada dia em trobo millor. Sé que és una lesió delicada. Però no m’obsessiono. És una qüestió de paciència.

–¿Li han dissenyat algun pla especial de treball? Per tema de càrregues ens posarem un límit de minuts en alguns partits, així que no podré jugar tant com voldria. Però encara hem de veure com reacciona el peu durant la competició i després. Amb la tecnologia d’avui dia, amb càmeres i sensors, és molt més fàcil fer el seguiment. En aquest sentit estic molt tranquil.

–¿Va arribar a témer per la seva recuperació? No, ni em va passar pel cap. Però el procés ha sigut dur. També ho ha sigut el cop moral que va suposar no anar als Jocs de Rio. Em va afectar més del que esperava. Aquells moments difícils no han desaparegut perquè el que vols és competir, però et notes que et falta ritme, que no estàs en plenitud.

–Parla del cop moral de Rio. Vostè es va estar entrenant amb la selecció i fins i tot es va donar per fet que aniria als Jocs. Em van faltar un parell de setmanes. Si jo hagués de recomanar a una altra persona que hagués viscut el que  vaig viure, segurament li diria que no ho fes, que tingués paciència. Però quan et passa a tu, és un repte que vols afrontar. Volia estar amb els meus companys. Només ells saben la il·lusió que em feia i també pel que vaig passar.

–¿Va seguir la selecció als Jocs? I tant! Encara que m’acostumo a posar molt nerviós i gairebé sempre els he de veure sol. Per mi la medalla de bronze va ser una victòria molt merescuda. Vaig veure el partit pel podi amb la família de Juan Carlos Navarro i va ser molt bonic. Tot el que ha aconseguit aquesta generació és increïble i ho han aconseguit desafiant l’edat i la història.

–Una lesió greu com la que ha patit, amb més de sis mesos de baixa, ¿li proporciona una altra perspectiva de la vida? Tinc la sort que sóc una persona que relativitza bastant i sé que això no deixa de ser un joc i que en la vida hi ha coses molt més importants. Però també em prenc molt seriosament la meva feina, perquè és l’única manera que tinc d’entendre-la. I és l’única manera de continuar millorant en la meva professió.

–En moments com aquest, que tot torna a començar, ¿quins objectius es marca aquesta temporada? Sóc més de mirar l’avui que no pas el mitjà o el llarg termini. Els que em coneixen ho saben. I el primer objectiu és recuperar-me bé del peu. Però també hi ha el de guanyar-me el respecte dels meus companys, dels entrenadors. Demostrar-los que m’ho mereixo. Tant de bo tot surti bé. Sóc una persona superambiciosa. No entenc cap altra opció que no sigui guanyar-ho tot. Veurem on ens posa la nostra feina.

–Els Grizzlies comencen la temporada amb David Fizdale, un entrenador novell. ¿En què canviaran? No és tan sols l’entrenador. Afrontarem un canvi d’estil en la franquícia per primera vegada en anys. Fizdale és un entrenador que té les idees molt clares, molt directe, que ve de jugar 3 o 4 finals consecutives amb Miami, que ha entrenat jugadors de primera línia. És una altra cosa que em motiva.

–Fins ara els sistemes giraven al seu voltant, ¿com l’afectarà aquesta nova aposta? M’hauré d’adaptar a aquest nou estil, que és molt més obert. M’hauré d’allunyar de la pintura, que ha sigut el meu modus vivendi aquests nou anys a Memphis i sortir una mica més a jugar per l’exterior. És un concepte d’espais, d’obrir la zona. Intentaré adaptar-me a aquest joc més ràpid. M’han demanat que faci quatre tirs triples per partit. Ja ho veurem. Això també depèn de la teva confiança, de com et trobis en cada partit. És un repte diferent, que m’agrada i em motiva com a jugador.

–Comença la temporada i el pronòstic dels mànagers situa els Warriors com a campions amb l’arribada de Durant. No sóc gaire partidari d’analitzar aquestes coses. No se sap com els pot anar als Warriors. Hi ha hagut molts superequips al llarg dels últims temps. Recordo ara el de Kobe Bryant, Payton, Karl Malone i Shaquille O’Neal als Lakers, que no va arribar on tothom es pensava que arribaria. Tinc certa relació amb Durant i me n’alegro per ell, perquè ha fet el que volia i se’l veu content. Nosaltres hem d’estar centrats en la nostra feina perquè els Grizzlies podem donar molta guerra.

–¿També situa entre les alternatives els Spurs del seu germà Pau? Els Spurs són perennes i ho dic des de l’admiració. Ho han sigut sempre, per la seva capacitat de fitxar i adaptar jugadors i la seva manera de funcionar tan especial. Només fitxen aquells que creuen que es poden adaptar. És obvi que el Pau era un jugador que casa de ple amb la seva filosofia.

–¿El sorprèn el rendiment del seu germà als 36 anys? ¿Es veu seguint els seus passos? El Pau és un professional, que es cuida molt i no es posa límits. És important no posar-se data de caducitat. Que segueixi a aquest nivell ho veig normal. He tingut companys amb carreres espectaculars com Fucka. En el meu cas, encara tinc la mateixa determinació i il·lusió que quan tenia 20 anys. Sens dubte. El bàsquet m’agrada molt. Disfruto moltíssim estant a la pista, botant la pilota i sentint aquell soroll tan especial que fa quan entra a la xarxa. Quan no ho faci, serà el dia que hauré de pensar en l’adéu.

Notícies relacionades

Spanish NBA

Popovich renova amb els Spurs i serà l’entrenador més ben pagat de la història de l’NBA

–La NBA estrena un contracte televisiu milionari aquesta temporada. ¿Com ho valora des de la perspectiva europea? Obligarà a canviar les normes entre la NBA i el bàsquet europeu, la forma de fer els contractes i les clàusules de sortida per blindar els joves. També obligarà els clubs a recórrer més al planter, que és una bona solució.

–Aquest any, la NBA comptarà amb 10 jugadors espanyols, un nou rècord en el campionat. Personalment em fa gràcia coincidir amb ells. Ja he jugat amb uns quants durant la pretemporada. Però aquesta és la prova que hem de disfrutar més dels jugadors que hi ha allà, abans que se’n vagin. Tinc la impressió que a molts no els hem acabat de disfrutar.