Dominique Wilkins: "El tap a Montero va ser legal"

"Maljkovic volia 20 passades per jugada. Deia a l'equip: 'Dominique és gilipolles però el necessitem'"

Wilkins, llegendari jugador dels Atlanta Hawks i dues vegades guanyador del concurs de mats de la NBA, visita EL PERIÓDICO. / JORDI COTRINA / RICARD FADRIQUE

1
Es llegeix en minuts
JOAN DOMÈNECH / DAVID TORRAS / Barcelona

--¿Com va ser la seva experiència a Grècia amb el Panathinaikos?

--Vam guanyar l'Eurolliga. Recordo que quan tornàvem a Atenes em van dir que l'aeroport estava encès. La gent estava eufòrica. A París, la mateixa nit del triomf, igual. Són els aficionats més fanàtics del món. Vaig anar un dia al futbol. Hi havia 80.000 espectadors. Però a la grada, dos homes d'uns 60 anys estaven barallant-se. Ni vaig mirar el partit. Vaig anar a un estadi de futbol i vaig veure un combat de boxa. Una bogeria... Però va se una gran experiència.

--¿Què recorda de la final de París amb el Panathinaikos davant del Barcelona?

--Vam guanyar... I va ser un bon tap, legal. Un gran tap.

--Per a vostès...

--Repeteixo, un bon tap. Recordo els aficionats molt tristos.

--Lògic. Va ser una altra final perduda i de forma injusta. Una petita tragèdia per als culers. 

--¿Com es deia, el noi? ¿Montero? ¿Va poder jugar una altra vegada després d'allò? No, de debò, em va saber greu per la tristesa que vaig veure a les cares d'aquells aficionats.

--¿Sap que Montero va ser criticat per no haver fet un mat?

--Si hagués estat jo, hauria fet un mat i no hauria important si venia algú a tapar-lo. Però ell era més baix que jo. No podia fer una altra cosa i va recollir la pilota de baix. Va quedar la bola sola, i al final va caure a les meves mans. No m'ho podia creure. La vaig tirar a l'aire i vaig cridar: '¡Game over!'

--Llavors es va dir que va tenir problemes amb Bozidar Maljkovic, el seu entrenador. 

Notícies relacionades

--Buff... Per això no vaig jugar bé a Grècia. Ell volia que féssim 20 pasades abans de tirar a cistella. Si tens llançament, que siguin només 10, pensava jo. I per això ningú jugava del tot bé. Guanyàvem els partits. Li vaig dir: 'Miri, tinc 37 anys, no puc fer dos entrenaments al dia. Li faré un bon entrenament, però dos no'. Maljkovic deia a l'equip: 'Dominique és un gilipolles, però el necessitem’ [Rialles].

>>Llegiu l'entrevista completa amb Dominique Wilkins a e-Periódico.