PATRIMONI

El renaixement de Sant Rafael

L'ajuntament restaura l'església de l'antic Institut Mental de la Santa Creu que tornarà al culte quan el seu interior estigui en condicions

zentauroepp55617439 contra contraportada bcn  san rafael201027181624

zentauroepp55617439 contra contraportada bcn san rafael201027181624 / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El temple que deu la seva advocació a l’arcàngel el nom del qual significa medicina de Déu. O sigui,  sant Rafael. Va ser i serà església. Mentrestant, durant dècades, ha sigut refugi de coloms, tapís d’humitats i terra fèrtil de plantes diverses. A més de pastura de flames i arsenal de pirotècnia. L’edifici va abandonar el culte el 1998. I en un termini sense calendari tornarà a acollir feligresos. Serà parròquia, però per a això l’ajuntament ha de tramitar la llicència d’activitat. També ha d’entregar l’edifici al seu actual propietari, l’arquebisbat de Barcelona. Tot i que de fet, l’Església té en nòmina el temple des del 2009, quan consistori i arquebisbat van fer una permuta: l’edifici religiós per un solar que el clergat tenia a Trinitat Nova. L’operació obligava el consistori a restaurar l’edifici. I això ha fet, a raó d’1,3 milions d’euros.

Façana, sostre, estructura i tancaments nous que tornen l’estabilitat i l’aspecte historicista que l’església va tenir quan donava empara als malalts de l’antic Institut Mental de la Santa Creu. El que va ser un dels psiquiàtrics més moderns d’Europa i que va treure els afligits de malalties mentals de les teràpies repressives per entregar-los a activitats agrícoles, manuals i artístiques. El centre va ser un model terapèutic i també arquitectònic. El va projectar, a finals del XIX, Josep Oriol i Bernadet (tot i que el van aixecar Josep Artigas i Elias Rogent) seguint els criteris del metge Emili Pi i Molist. Un immens edifici neoclàssic amb 12 pavellons i 11 patis que ocupaven 122 hectàrees a l’abans nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina del poble de Sant Andreu del Palomar i avui barri de la Guineueta del districte de Nou Barris.    

Notícies relacionades

Un passat rural d’horts i vinyes que no té res a veure amb l’actual, que està directament relacionat amb la desaparició de l’edifici. Només queden tres pavellons (a més de l’església), la resta s’ho va carregar l’especulació i el picot. On abans hi havia patis, galeries i malalts ara s’aixequen els polígons de Barcinova i Calinova. Coses de Barcelona. L’església a punt va estar d’acabar sota els fonaments d’un altre complex de vivendes. Però va resistir. Com el 1936 va sobreviure al saqueig que va patir a l’inici de la guerra civil. Del seu interior queda poca cosa. Tot just uns vitralls que tenen prou substància com perquè l’arquebisbat es plantegi restaurar-los en lloc de substituir-los. 

Perquè ara ve una nova fase: la de refer l’interior i la d’aixecar un edifici annex que doni més capacitat per reunir feligresos. Per a això no hi ha data definida. Ni pressupost. L’arquebisbat dibuixarà un calendari i hi destinarà un import quan tingui accés al temple. En la part seglar no estan gaire més expeditius. El solar que l’ajuntament va rebre a canvi de Sant Rafael havia d’acollir el casal de Trinitat Nova, però no ha sigut així. Afirmen des de la plaça de Sant Jaume que s’estan estudiant diferents propostes per al terreny. I des de la plaça Nova afirmen que estan esperant les claus de Sant Rafael.