Pati de butaques

Rere el rastre de Bette Davis

Emma Vilarasau i Nausicaa Bonnín, dirigides per Sílvia Munt, es planten davant el mirall a 'Eva contra Eva'

zentauroepp52613296 contra200311174136

zentauroepp52613296 contra200311174136 / ELISENDA PONS

3
Es llegeix en minuts
Olga Merino
Olga Merino

Periodista i escriptora

ver +

Ningú ha fulminat millor amb la mirada les gates maules. Ningú ha sostingut mai el cigarret entre els dits amb més estil que Bette Davis, el paper d’estrella entrada en anys a ‘All about Eve’ (1950), traduïda aquí ‘Tot sobre Eva’, va deixar una escena gloriosa per als annals del cine: enmig de la festa d’aniversari que organitza per al seu marit, quan la diva adverteix que el cònjuge flirteja amb una actriu més jove –la rival que pretén fer-li una mala jugada–, Bette Davis s’acaba d’un glop el ‘dry Martini’, enfila cap a les escales que porten al pis superior, puja un parell d’esglaons i allà, des del púlpit improvisat, es gira i diu als convidats: «Ajusteu-vos els cinturons; aquesta nit tindrem tempesta». En anglès sona encara més sulfúric: «Fasten your seatbelts, it’s going to be a bumpy night». Que gran.

Bette Davis va arribar a confessar que Joseph L. Mankiewicz, el director de la pel·lícula, l’havia «ressuscitat d’entre els morts» al confiar-li el paper, ja que ja havia fet els 42 anys quan va començar el rodatge, i a partir d’aquesta edat, desenganyem-nos, a les actrius les devora la boirina de la invisibilitat. Doncs bé, d’aquest pretext apareix l’obra ‘Eva contra Eva’, amb estrena programada per al divendres 20 de març al teatre Romea, sota la direcció de Sílvia Munt.

Vilarasau i Bonnín

Dues actrius cara a cara. Emma Vilarasau, que encarna una dama arrogant del teatre català, en la seixantena i en plena crisi, i Nausicaa Bonnín, en el paper d’artista jove, una dona d’uns 35 anys plena de pretensions, inseguretat, ràbia i molta pressa. Però segons expliquen les intèrprets i la directora durant una trobada distesa, l’autor de l’adaptació, Pau Miró, ha sabut fer la volta al clàssic del cine, desposseint-lo dels seus regustos misògins, d’aquesta visió de les dues dones com gates en zel, amb les ungles en rest i disposades a treure’s la pell a tires per un paper estel·lar o per ficar-se al llit amb un senyor. «No som ni més ni menys competitives que els homes», apunta Vilarasau, mentre que Munt remarca que encara hi ha certa morbositat per la baralla femenina, pel pervers espectacle de veure una dona fer-se vella. 

En el muntatge de Miró, a mig camí entre la comèdia àcida i el ‘thriller’ psicològic, les dues actrius són rivals però no enemigues. L’una és el mirall (o el fantasma) de l’altra. Cadascuna aposta fort per les seves coses i, en qualsevol cas, qui ha de jutjar és l’espectador. Bonnín –el seu personatge, més ben dit– té tot el dret d’obrir-se camí. I Vilarasau, l’actriu que encarna, creu que està en el seu millor moment i per això es resisteix que l’esborrin dels escenaris. Pronuncia un frase de traca cap al final de l’obra: «A partir d’una edat et volen fer creure que fas nosa, però jo no penso callar. M’ha costat molts anys perseguir la meva veu». ¡Brava!

Aquí, en el muntatge teatral, el que fa que l’actriu veterana se senti en la corda fluixa no és tant la seva competidora, sinó l’actitud dels altres cap a ella, sobretot la de la seva parella («T’has fet gran, nena»). ‘Eva contra Eva’ sí que conserva de la pel·lícula en blanc i negre que la va inspirar el tòpic de l’artista madura, el seu sentit de la ironia, la seva mirada sobre el món corrosiva, divertida i demolidora. Com quan Bette Davis/Emma Vilarasau firma un autògraf a l’aspirant a actriu, aparentment inofensiva: «La vida és l’assaig d’una obra que no s’estrenarà mai». Quin flasca contra l’ambició.

L’elenc –el completen Eduard Farelo, Andreu Benito i Marissa Josa– porta la marca de la bona sort: ‘All about Eve’ és una de les pel·lícules amb més nominacions a l’Oscar de la història. Així que mantenen l’esperança que el maleït coronavirus no pugui impedir que disfrutem d’aquest esclat de pólvora sobre l’escenari.

Contra la misogínia, la dinamita de les sèries

Arribada una certa edat, a les actrius només els solen brindar personatges episòdics en sèries espantoses o bé papers acceptables com a secundàries –la mare, la germana, l’amant–, però gairebé mai com a protagonistes. A Emma Vilarasau, per exemple, no han tornat a oferir-li res de substància a la tele des que va encarnar Teresa Clarís a ‘Ventdelplà’. No obstant, tant l’actriu com Sílvia Munt coincideixen que les sèries nord-americanes han dinamitat la situació perquè cada vegada hi ha més dones que escriuen, produeixen i protagonitzen. ¿Exemples? ‘El conte de la criada’, ‘The crown’ o ‘Call the midwife’.         

        

        

            

        

Notícies relacionades