«Begui de la seva aigua, escupi, faci’s el test»

Els organitzadors de Tòquio 2020 afinen els detalls de la cerimònia d’obertura i no amb una sola preocupació. Tot i que la contenció del coronavirus i que no es multipliquin els casos relacionats amb els esportistes s’ha convertit gairebé en una obsessió, evidentment també els assumptes relatius a la seguretat de l’esdeveniment adquireixen un caràcter capital en les hores prèvies. Com mostra un botó. Als enviats especials que accedim cada dia al centre internacional de premsa o qualsevol de les seus olímpiques, se’ns pregunta si portem aigua a l’interior de les nostres motxilles. I, en cas afirmatiu, se’ns convida a beure’n, ni que sigui un glop, per comprovar si realment és H₂O o alguna substància prohibida (¿químics potser?, pregunta un oficial sense fer cara de sorpresa). És la mateixa naturalitat amb què ens van preguntar abans d’entrar al Japó si pensàvem introduir diversos lingots d’or; o a continuació, obligar-nos a firmar una declaració jurada per confirmar que havíem dit la veritat, tota la veritat i res més que la veritat.

Així que la vida dels periodistes no comporta no només perdre el temps en aquests tràmits, també a passar diàriament un test de saliva perfectament organitzat. T’entreguen un tub d’assaig, insereixes un codi de barres associat a la teva acreditació, passes a una sala en què hi introdueixes saliva i més saliva (fins a arribar a 1,5 mil·límetres, crec recordar) i, finalment, fas la cua per entregar-la en temps i forma. Així almenys tres dies seguits. Segueixen els registres de temperatura diaris a través d’una plataforma de l’organització; i tantes altres gestions que ja es converteixen en rutina.

Una bandera enorme

Notícies relacionades

Així és la mascota dels Jocs Olímpics de Tòquio 2021

El triatló s'acaba disputant i amb més polèmica

Però la premsa té temps –per descomptat que sí– per al que el Govern del Japó ens considera treballadors essencials: informar. I per a aquest moment en què surt la crònica cap a Espanya ja hem pogut confirmar que a l’obertura hi haurà un homenatge als sanitaris, un record als Jocs del 64, un compte enrere regressiu als minuts previs a l’arrencada, una durada de 305 minuts, marge suficient per mostrar una bandera japonesa enorme al centre de l’Estadi i l’aparició dels cèrcols olímpics en color daurat. També focs artificials i coloms de la pau voladors.

No podien faltar-hi mesures especials contra la Covid que obligaran cada delegació a guardar distància de seguretat entre país i país. Hi faltarà Guinea, que ha cancel·lat la seva presència a última hora; igual que el príncep danès per haver sigut contacte estret d’un positiu. A la delegació nacional, els qui han iniciat el seu concurs olímpic lluny de Tòquio (la selecció de futbol) i els més endarrerits, que encara preparen en aquests moments el seu desembarcament a la capital japonesa. Seran els Jocs del silenci, la seguretat i l’esperança perquè no passi res dolent. «No news, good news», somriu al centre de pantalles un periodista anglès mentre expressa que el millor per a aquests Jocs seria que no hi hagués sobresalts. De moment, ahir el primer: acomiadat el director de la cerimònia per uns comentaris en al·lusió a l’Holocaust.