Fracassa a Suïssa el referèndum contra la "immigració descontrolada"

La ultradreta de Suïssa va fracassar en el propòsit d’impedir el que anomena immigració descontrolada cap a aquest pròsper país. La iniciativa No a una Suïssa de 10 milions, que pretenia frenar l’entrada d’estrangers en cas d’arribar el 2050 a la xifra de 9,5 milions d’habitants –des dels 9,1 milions actuals– va ser derrotada en el referèndum que es va celebrar ahir. La proposta era defensada en solitari pel partit Unió Democràtica del Centre (UCD), d’ideologia ultradretana. Va caure derrotada tot i que per un estret marge: prop d’un 55% dels votants s’hi van pronunciar en contra, segons les dades de la televisió pública suïssa RTS.

Malgrat la derrota, crida l’atenció l’ampli recolzament obtingut per la proposta, tenint en compte que tant el Govern suís com les dues cambres del Parlament la rebutjaven. És un resultat que reflecteix la polarització creixent en un país on cada any se sotmeten a referèndum les més diverses qüestions, des de la política agrícola fins a l’energia nuclear. Els sondejos preelectorals mostraven una notable divisió entorn d’una iniciativa que, en cas d’haver prosperat, hauria situat el país en dificultats. No només a escala interna, per les necessitats de treballadors estrangers en pràcticament tots els sectors, sinó també respecte a la lliure circulació de ciutadans de la UE, vigent des del 2002 en aquest país extracomunitari. Una victòria de la iniciativa hauria posat en perill les relacions amb Brussel·les.

Una proposta xenòfoba

Els impulsors de la consulta argumentaven que els 2,5 milions de residents estrangers que actualment té el país ja són massa. Afirmen que la immigració, segons el seu parer excessiva, és la causa principal de l’alça del preu de l’habitatge, cosa que a més desestabilitza el medi ambient, ja que obliga a construir més. També atribueixen a la immigració l’augment de la criminalitat, la sobrecàrrega sobre el sistema sanitari o la precarització de l’escola pública. Per a la UCD, la "immigració descontrolada" és la causa de tots els mals i del deteriorament de la convivència en un país identificat amb alts estàndards de benestar. En cas d’haver prosperat, obligava les autoritats a preparar-se per restringir al màxim l’asil o el reagrupament familiar quan s’assolissin els 9,5 milions d’habitants. L’evolució demogràfica suïssa dels últims anys reflecteix un creixement fulminant de la població: dels 7,3 milions d’habitants del 2002 ha passat als 9,1 milions actuals, cosa que significa un augment del 25% en un quart de segle, degut principalment a estrangers de la UE. El creixement s’atribueix a la immigració, en un país amb una taxa de natalitat molt baixa. En últim extrem, si hagués prosperat la iniciativa ultradretana, Suïssa hauria hagut de rescindir l’acord de lliure circulació de persones amb la UE.

Era la tercera iniciativa impulsada en pocs anys en contra de la immigració. Segueix la consulta del 2020 amb el títol Per una immigració moderada (iniciativa de limitació) i l’anterior, del 2014, anomenada Contra la immigració massiva. Llavors els seus defensors es van imposar per un estret marge. Segons la UCD, les autoritats del país no han implementat el mandat de les urnes amb la conseqüència deguda.

Senyal d’identitat

La democràcia directa o consultes a la població són un senyal d’identitat en la política del país helvètic, tot i que són poques les iniciatives que acaben prosperant i molts els criteris que han de superar per arribar a convocar-se. Per posar-les en marxa fa falta el recolzament inicial de 100.000 firmes.

En gairebé un segle i mig s’han celebrat unes 250 consultes, aproximadament la meitat de les que s’han acabat impulsant. Només l’any passat van tenir lloc cinc consultes populars. Entre les que van prosperar hi ha la de 1990 que prohibia la construcció de centrals nuclears i la del 2009 que vetava els minarets.

Notícies relacionades

Trump anuncia un acord de pau definitiu amb l’Iran i que s’obrirà Ormuz

El vell G-7 i el desordre mundial

La d’ahir era una consulta considerada inèdita a escala global, que comportava ancorar a la Constitució el límit a la població. Havia despertat una gran expectació a tot Europa perquè es produïa en un moment àlgid per a la immigració, amb mesures que cada vegada eren més restrictives, destinades a agilitar les deportacions i a frenar l’entrada d’extracomunitaris. Idees impensables fa tot just una dècada, com la creació de camps o presons per a deportats fora del territori comunitari, són part substancial del pacte migratori que va entrar en vigor aquesta setmana passada a la UE.

Una victòria del sí a la iniciativa contra la Suïssa "dels 10 milions" hauria donat ales a les ja per elles mateixes puixants ultradretes i populismes dretans de tota índole europeus.