El Perú escull el "mal menor" entre Keiko Fujimori o Roberto Sánchez

Han arribat fins aquí després d’un llarguíssim recompte de vots. Fora d’això, la situació s’assembla a la dels comicis del 2021, quan la filla de l’exautòcrata es va enfrontar al mestre rural Pedro Castillo. Així com ella invoca el llegat del pare, que va passar els últims anys a la presó i sota arrest domiciliari per la seva responsabilitat en les violacions als drets humans, Sánchez reivindica críticament Castillo, que després d’un any i mig de prendre possessió va ser destituït per un Congrés on el fujimorisme és un poder determinant.

Fujimori i Sánchez van passar a aquesta instància electoral després d’haver obtingut en la primera volta dels comicis el 17% i el 13% dels vots, respectivament. En aquests números es reflecteix la fragmentació i el desinterès d’una societat que s’ha d’inclinar per alguna alternativa.

Possible sorpresa

Les enquestes prèvies d’Ipsos, Datum i CPI mostren un lleu avantatge en favor de la lideressa de Força Popular, que, així mateix, puja a l’onada de forta dretanització regional que acaba de tenir la seva mostra a Colòmbia amb Abelardo de la Espriella.

No obstant, el marge d’error dels sondejos ubica els contendents molt a prop de l’empat tècnic. Aquesta nit pot sobrevenir alguna sorpresa, entre altres raons per la possible incidència dels que en principi es van inclinar pel vot en blanc, l’anul·lació de la papereta o perquè finalment van decidir sufragar: en total representen més del 20% del padró electoral. El rerefons d’aquesta contesa és invariable: rebuig de la política en general i un temor latent de la continuïtat d’una crisi que en els últims anys ha devorat presidents com si es tractés d’un joc d’ordinador.

Pedro Pablo Kuczynski va haver de dimitir per no ser cessat pel part del Congrés, cosa que sí que va passar amb els successors Martín Vizcarra i l’efímer Manuel Merino. Castillo va governar poc, i enmig de successives crisis. Quan va intentar tancar la legislatura, va córrer el mateix destí que els seus antecessors. Dina Boluarte i José Jeri, mandataris interins, van provar la mateixa medicina. L’actual president provisional, José María Balcázar, és el vuitè de tota aquesta saga de desencerts.

L’altra cara de la moneda política peruana té a veure amb aquells caps d’Estat que van completar el seu període però amb els anys van anar a la presó: Alejandro Toledo, Ollanta Humala i Castillo. Alan García va evitar aquest destí al suïcidar-se abans de ser arrestat per la policia.

L’estima popular del Congrés és nul·la, situant-se en l’1%, i no obstant és el poder real des de fa gairebé una dècada, la qual cosa ha portat diversos analistes a parlar d’un govern parlamentari de facto que fa i desfà enmig de l’apatia ciutadana.

Parlamentarisme de facto

Tret del que va passar amb Castillo, que va provocar una revolta al sud del país, amb 50 morts, els altres presidents van entrar i van sortir d’escena sense que tinguessin lloc manifestacions a favor o en contra.

El Parlament peruà ha obrat segons la seva pròpia lògica i s’espera que passi una cosa semblant a partir del juliol, tret que sigui Fujimori la vencedora a les urnes. El seu partit ha ordit en gran part aquesta trama i té més eines per utilitzar-les a favor de la marmessora de l’autòcrata.

Keiko, com l’anomenen els seus seguidors, ha sabut reunir darrere seu el variat espectre conservador que va quedar en el camí, amb l’exalcalde de Lima, Rafael López Aliaga, al capdavant. L’ex numerari de l’Opus Dei, home d’una vasta fortuna, es va sumar al cor que commina els peruans a frenar l’arribada al palau Pizarro d’un "comunisme" inexistent.

"Un triumvirat del terror que busca arribar al poder per posar en pràctica els sinistres plans, l’únic corol·lari possible dels quals és la destrucció de la democràcia i l’economia peruana", va assenyalar en una editorial el diari Perú 21 . La publicació també va convocar el fantasma del grup terrorista Sendero Luminoso, derrotat per Fujimori pare als anys 90.

Notícies relacionades

Drons, narcos i terroristes

Putin reforça la seva seguretat davant la gosadia ucraïnesa

L’onada de violència urbana no s’ha frenat en els dies previs, cosa que va obligar l’Executiu a prorrogar l’estat d’emergència en diverses jurisdiccions del sud del país. El creixement de la criminalitat és un dels trets que defineix la vida a les ciutats peruanes.

L’altre és la desigualtat. La pobresa arriba garebé als nou milions de persones.