Drons, narcos i terroristes

Els drons d’ús militar dotats d’intel·ligència artificial (IA) han transformat la manera de fer les guerres. Alguns experts comparen la seva irrupció amb la revolució que va implicar la invenció de la pólvora al segle X. La gran majoria d’exèrcits del món ja disposen d’aquests vehicles aeris no tripulats (VANT), però també han caigut en mans de guerrillers, terroristes i narcotraficants, principalment a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. El baix preu d’alguns d’aquests dispositius, sobretot els civils armats amb explosius, el seu ús fàcil i la seva efectivitat els ha convertits en una amenaça cada vegada més gran per a la seguretat dels Estats. Els governs no solament s’armen, sinó que adquireixen complexos i milionaris sistemes per detectar aquests enginys voladors i destruir-los abans que arribin a l’objectiu.

És el que ha fet el Govern de Colòmbia davant l’augment d’atacs amb aquests aparells per part de les guerrilles que operen al país. L’Estat s’ha vist obligat a adquirir un milionari escut antidrons. Els insurgents utilitzen els VANT per atacar bases militars, forces terrestres i aèries. Una de les operacions més letals va passar fa un any: 19 policies van morir després d’impactar un dron contra l’helicòpter en què viatjaven. La preocupació va augmentar el mes passat. En plena campanya per a les presidencials, les forces de seguretat van desactivar un dron a només cinc quilòmetres de l’aeroport de Bogotà. El dispositiu, carregat amb un potent explosiu, estava dotat de fibra òptica, impossible de detectar en ple vol. Aquest tipus de dron es fa servir molt en la guerra d’Ucraïna.

Els drons també han arribat als narcotraficants llatinoamericans. Els dos grans càrtels de la droga mexicans, el Jalisco Nueva Generación i el de Sinaloa, fa anys que usen aquestes armes. L’immens poder econòmic d’aquestes organitzacions els permet, a més, accedir a drons cada vegada més sofisticats, amb què, a més de posar en perill les forces de seguretat i a l’Exèrcit, serveixen per transportar mercaderia. El càrtel de Jalisco disposa fins i tot d’operadors de drons, una unitat especial dedicada exclusivament a l’ús d’aquests enginys voladors. Altres organitzacions criminals de menys importància també els fan anar. És el cas de la brasilera Comando Vermelho. A finals de l’any passat, la policia va assaltar la favela de Rio de Janeiro feu dels narcos. En la batalla, d’extrema violència, el grup criminal va fer servir petits drons domèstics armats amb granades i altres tipus d’explosius. Més de 120 persones van morir durant els durs enfrontaments. La batalla es va centrar al cel.

El succés més mediàtic a l’Amèrica Llatina amb drons com a protagonistes va ser l’atemptat fallit el 2018 contra el llavors president de Veneçuela, Nicolás Maduro. Dos aparells kamikazes van esclatar a pocs metres del mandatari en un acte oficial a Caracas. Un atemptat similar va tenir lloc sis anys més tard a l’Àfrica contra el president de facto del Sudan, el general Abdel Fattah al-Burhan, que també en va sortir il·lès. La Guerra Civil que viu el país africà ha convertit el seu territori en un camp de proves d’aquestes armes. Segons l’ONU, almenys 880 civils han mort per atacs amb drons entre gener i abril d’aquest any, fet que implica més del 80% del total de víctimes civils registrades en aquest període.

"Amenaça creixent" a Espanya

En altres països africans els VANT han augmentat la capacitat militar de grups gihadistes afins a Al-Qaida i a Estat Islàmic. Les guerres que es lliuren al Sahel en són una bona mostra. A nou dels 54 països africans, els drons estan en mans d’organitzacions terroristes o grups guerrillers. També s’han armat els exèrcits. Almenys 36 estats del continent han adquirit milers d’unitats els últims anys, principalment procedents de Turquia, tot i que ja hi ha desenes de països que produeixen els seus propis.

Notícies relacionades

Putin reforça la seva seguretat davant la gosadia ucraïnesa

Ucraïna aconsegueix frenar la iniciativa russa gràcies al mur de drons

Els experts adverteixen que si continua aquesta tendència, es podria reduir la bretxa tecnològica militar entre els estats i els grups armats no estatals. A Espanya, la Direcció de Seguretat Nacional (DSN) ha qualificat d’"amenaça creixent" els drons bomba. En un extens informe publicat fa tres anys, la DSN adverteix del perill que comporta que grups terroristes i del crim organitzat tinguin dispositius capaços de "penetrar en àrees densament poblades, com ara nuclis urbans o esdeveniments de gran afluència".

Els drons també empoderen països amb una capacitat de foc molt més baixa que la dels seus enemics. N’és un exemple la guerra de l’Orient Mitjà. La potència militar més gran del món, unida a Israel, no ha sigut capaç de doblegar l’Iran, un dels fabricants de drons més grans del món. Com ha recordat el periodista i politòleg nord-americà Fareed Zakaria, "drons de 15.000 dòlars poden mantenir el món com a ostatge", amb referència al bloqueig de l’estret d’Ormuz.