Trump insta els països europeus a anar a Ormuz a buscar el seu propi petroli

L’estret d’Ormuz, punt neuràlgic pel qual transita el 20% del comerç mundial de petroli, s’ha convertit des que els EUA i Israel van iniciar la guerra contra l’Iran en un coll d’ampolla fermament estret per Teheran, que no l’ha tancat però en la pràctica ha permès només un degoteig en el pas de petrolers. Tot i que des del primer moment això ha sigut un maldecap per als plans militars de Donald Trump, amb cada dia que passa el mandatari nord-americà dona més senyals de no deixar que el que passa allà frustri la seva campanya.

Primer en un missatge a Truth Social i després en entrevistes amb el tabloide New York Post i la cadena CBS, dos mitjans afins, Trump va dir ahir que són els països que depenen del petroli que transita per l’estret els que han de prendre el càrrec. "Armin-se d’una vegada de valor, vagin a l’estret i prenguin-lo. Hauran de començar a aprendre a lluitar per si mateixos. Els EUA no hi seran per ajudar-los, de la mateixa manera que vostès no han estat allà per a nosaltres. L’Iran, bàsicament, ha sigut delmat. La part difícil està feta. Vagin-hi i prenguin el seu propi petroli", va escriure el republicà a la seva xarxa social, on també va oferir com a primera opció a aquests països que "compren petroli dels EUA".

Aquest missatge va arribar hores després que The Wall Street Journal publiqués que, en els últims dies, Trump ha estat assenyalant als seus ajudants que està disposat a acabar la campanya militar a l’Iran fins i tot si l’obertura de l’estret no està garantida. El pensament a la Casa Blanca, segons les fonts del rotatiu, és que l’esforç per a aquesta reobertura impediria complir el calendari inicialment marcat per Trump del fet que el conflicte no s’estendria més enllà de sis setmanes. Aquest termini, no obstant, ha sigut subjecte a un ball en diferents declaracions del president, del seu secretari de Defensa, Pete Hegseth i de la secretària de premsa, Karoline Leavitt, que han fet batzegades sobretot el relat de la guerra i la transcendència del mateix estret, anant des de minimitzar la seva importància fins a amenaçar Teheran amb bombardejos si no el reobre.

En la seva entrevista amb el Post, Trump va mirar de restar importància a la informació del Journal, un altre diari propietat de Rupert Murdoch, i va dir que la seva "única funció era assegurar que no tenen una arma nuclear" i va apuntar a l’èxit assegurant: "No la tindran". Trump també va suggerir, tal com ja ha fet altres vegades amb una convicció que és difícil assentar en la realitat, que quan els EUA marxin "l’estret reobrirà automàticament". Mentrestant, ahir van continuar els atacs contra aquests estats àrabs. Un petroler kuwaitià va ser bombardejat per míssils iranians a prop de Dubai i quatre persones van resultar ferides a la mateixa ciutat per un incendi, informa Andrea López-Tomàs.

El preu de la gasolina

Els missatges de Trump van arribar el mateix dia en el qual la gasolina va arribar als EUA al preu de quatre dòlars per galó (una mica menys d’un euro per litre), un cost que els nord-americans no veien a l’omplir el dipòsit des del 2022.

Aquest preu representa un augment del 35% des que va començar la guerra i és un problema per a Trump i els republicans en termes de malestar ciutadà amb la situació econòmica i la guerra, una cosa que pot castigar-los i passar-los factura en les eleccions legislatives del novembre.

Notícies relacionades

El ‘broker’ del cap del Pentàgon va intentar invertir en defensa abans de l’atac

Llum verda a imposar pena de mort només a palestins

En part amb la vista posada en la dimensió de política nacional d’aquesta guerra, Trump continua mostrant esforços per projectar una imatge de fortalesa que es combina amb mostres habituals de frustració amb els aliats, atacs que han tornat també als seus missatges a Truth, on va criticar en genèric però també directament tant França com el Regne Unit (el mateix dia que es va anunciar la visita del 27 al 30 d’abril de Carles d’Anglaterra).

El perill

L’Iran marca objectius

L’Iran ha publicat una llista de 18 empreses dels Estats Units que podrien ser objectiu d’atacs. Entre aquestes hi ha Google, Apple, Microsoft, Boeing, Tesla i Intel.La Xina i el Pakistan, juntament amb Turquia i Egipte, lideren la mediació entre l’Iran i els EUA i han proposat un pla per al final de la guerra.