Khamenei defensa el bloqueig d’Ormuz i provoca un altre dia negre als mercats

"Venjarem la mort dels nostres màrtirs. Vull agrair als nostres heroics soldats, que estan resistint quan el nostre país està sent atacat. […] L’estret d’Ormuz ha de continuar tancat, i seguirem la nostra lluita fins que totes les bases dels EUA a la regió siguin expulsades. Els països del Golf han d’aclarir quina és la seva posició davant els nostres agressors", va expressar Mojtaba Khamenei, en un clar desafiament als EUA i Israel. "L’Iran està preparant altres escenaris per obrir fronts de guerra en què els nostres enemics no estan preparats", va afegir.

"Fins ara, tan sols hem pogut venjar la sang dels nostres màrtirs de manera limitada. Però aconseguir la nostra venjança serà la nostra prioritat, per damunt de tot. El crim que el nostre enemic va cometre a Minab –quan un bombardeig suposadament nord-americà va impactar contra una escola de primària i va matar gairebé 170 persones, la majoria nenes– i altres casos similars tenen un estatus especial en aquesta rendició de comptes", va continuar el nou líder suprem iranià, afectat personalment pels atacs: a més del seu pare, Mojtaba va perdre en el bombardeig sorpresa del 28 de febrer passat també la seva mare, la seva dona i un fill.

Atacs contra tots

Malgrat que l’Iran assegura haver tingut com a objectius tan sols les bases militars dels EUA al golf Pèrsic –una posició repetida per Mojtava en el seu discurs–, la República Islàmica ha estat atacant posicions civils, sobretot a Qatar, l’Iraq, els Emirats Àrabs Units, Kuwait i Bahrain, les instal·lacions petrolíferes dels quals han sigut objectiu dels míssils balístics i drons iranians. "La República Islàmica no busca establir dominació o colonialisme a la regió, i està preparada per mantenir relacions càlides i amigables amb tots els seus veïns", va voler destacar en el seu discurs el nou líder suprem, que va recomanar als països del Golf "tancar aquestes bases com més aviat millor".

L’Iran va multiplicar, durant la matinada i el matí d’ahir, els seus atacs amb míssils balístics i drons contra diversos països del Golf, en un intent clar per part de Teheran de desestabilitzar la regió i limitar el comerç de petroli mundial. Des de l’inici dels atacs d’Israel i els EUA el 28 de febrer l’estratègia de l’Iran ha sigut la d’atacar gairebé tots els seus veïns, sobretot els països del Golf, perquè els seus governs pressionin Washington i que s’acabi l’ofensiva.

De moment, la tàctica no només no ha funcionat, sinó que ha aconseguit que països com Oman i Qatar, abans amigables amb l’Iran, prometin respondre militarment als bombardejos constants contra el seu territori. Kuwait va informar a primera hora del matí que el seu aeroport internacional i una estació petrolífera van ser atacats per drons iranians, mentre que un gratacel residencial a Dubai, als Emirats Àrabs Units, va ser colpejat també durant la nit.

Per la seva banda, l’Aràbia Saudita va assegurar haver interceptat diversos drons que anaven en direcció a la central petrolífera de Shaybah, a l’est del país; Bahrain va comunicar que diversos drons van caure a prop del seu aeroport; Qatar va patir un atac de drons i a Oman, durant la nit, torres d’emmagatzemament de petroli al port de Salala van ser atacades.

Als bombardejos es van sumar diversos atacs contra almenys dos petrolers en aigües territorials iraquianes, a més d’un tercer vaixell de càrrega a prop de l’estret d’Ormuz. Dimecres l’Iran va confirmar haver atacat dos dels tres vaixells que van ser atacats en aquest pas, una de les vies principals del món per al comerç de petroli.

Des de l’inici de la guerra, Teheran ha assegurat que no permetrà el pas de cap vaixell de qualsevol país aliat dels EUA o Israel per l’estret, pel qual es transporta el 20% del cru mundial, el preu del qual s’ha disparat. El preu del barril va superar ahir els 100 dòlars, i els experts consideren que, com més s’allargui el conflicte, més difícil serà aconseguir que torni als nivells en què estava fa dues setmanes, abans de l’inici de la guerra. "La guerra al Pròxim Orient està creant la disrupció de subministrament de petroli més gran de la història", va afirmar ahir l’Agència Internacional d’Energia (AIE).

Els carburants, disparats

El cru continua desbocat tot i les mesures acordades per òrgans internacionals per contenir-ne el preu. L’intent de normalització de l’Agència Internacional d’Energia (AIE) que va optar per injectar 400 milions de barrils al mercat no va fer efecte durant una jornada, la d’ahir, de caigudes generalitzades a Àsia, Europa i els EUA. La borsa espanyola va caure un 1,22%.

Notícies relacionades

Unió de Pagesos protesta avui a Barcelona contra la pujada del gasoil

El Govern planeja rebaixes fiscals per a agricultors i transportistes

La guerra a l’Orient Mitjà està tenint ja un impacte directe en la butxaca dels ciutadans a Espanya amb un encariment rècord dels carburants. Els preus dels combustibles van registrar en l’última setmana, la segona de conflicte bèl·lic després dels atacs dels EUA i Israel sobre l’Iran, les pujades més grans dels últims quatre anys, des del març del 2022, amb la invasió militar de Rússia sobre Ucraïna acabada d’iniciar i quan arrencava el pitjor de la crisi energètica.

El preu mitjà del litre de gasoil a Espanya va registrar una pujada del 14,1% en només una setmana, fins a situar-se en els 1,645 euros. En el cas del preu mitjà del litre de gasolina, l’augment va ser del 7,7% davant el preu de fa una setmana, per situar-se en els 1,600 euros, el nivell més alt des de principis d’agost del 2024, segons les dades del Butlletí Petroler de la Unió Europea (UE).