Veneçuela

Els cinc presoners espanyols alliberats per Veneçuela arriben a l’aeroport de Barajas

Els cinc alliberats ahir arribaran a Barajas «a les 13.15 h» si tot surt com està previst, ha afirmat el ministre d’Exteriors

Els cinc presoners espanyols alliberats per Veneçuela arriben a l’aeroport de Barajas

José Luis Roca

2
Es llegeix en minuts
Mario Saavedra
Mario Saavedra

Especialista en Internacional, política exterior, Estats Units, Xina, Ucraïna i Orient Pròxim

ver +
Irene Benedicto
Irene Benedicto

Redactora d'Internacional

ver +

Els cinc espanyols alliberats pel règim chavistaa Veneçuela han arribat a Espanya en un vol procedent de Bogotà (Colòmbia) que ha aterrat a l’aeroport de Madrid-Barajas a primera hora de la tarda. Allà es concentraven familiars, amics, seguidors i periodistes des de feia hores per rebre’ls però, en lloc de sortir per ‘arribades’ com els altres passatgers, i tal com s’havia anticipat, han desembarcat i les autoritats els han portat per una altra porta per no exposar-se al públic.

Els nouvinguts han passat un reconeixement mèdic per comprovar el seu estat de salut que és bo, si bé es troben més prims, segons va avançar ahir el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, que va parlar amb ells ahir a la nit.

A més, el ministre va assenyalar que hi ha esperances que segueixin les excarceracions d’aquests presos, considerats polítics per Espanya. «Estem pendents que hi pugui haver algun alliberament més, en concret una persona que estem seguint. Podria ser en les pròximes hores», ha afegit el ministre.

Ahir, el president del Parlament veneçolà (AN) i cap negociador del madurisme, Jorge Rodríguez, va anunciar l’alliberament d’«un nombre important de persones», que inclou veneçolans i estrangers. Entre ells, cinc espanyols, una d’ells amb doble nacionalitat, segons ha confirmat el Ministeri d’Exteriors. Els excarcerats espanyols són els bascos Andrés Martínez Adasme i José María Basoa Valdovinos, el canari Miguel Moreno Dapena, el valencià Ernesto Gorbe Cardona i la defensora dels drets humans hispano-veneçolana Rocío San Miguel. Als dos primers se’ls acusava de tenir relació amb el CNI i d’estar involucrats en un presumpte complot contra Nicolás Maduro.

Tot passa després que els Estats Units assaltessin Veneçuela i segrestessin el seu president de facto, Nicolás Maduro, per emportar-se’l a ser jutjat per presumpte narcoterrorisme als Estats Units.

Familiars i amics esperen, a l’aeroport de Barajas, l’arribada de Rocío San Miguel, alliberada juntament amb quatre presos més, de la presó a Veneçuela. /

José Luis Roca

Mediació de Zapatero

«Feia molts mesos que parlava amb les autoritats de Veneçuela per al seu alliberament. Ja és una realitat», ha assegurat el cap de la diplomàcia espanyola en una entrevista a RTVE. «Ahir, segons anaven sortint de les presons, s’estaven concentrant a la residència de l’ambaixador d’Espanya».

La hispanoveneçolana Rocío San miguel va demanar al ministre «que traslladés tot el seu agraïment al president Pedro Sánchez i a l’expresident, José Luis Rodríguez Zapatero». L’expresident va participar en les negociacions per a l’alliberament dels presos espanyols, segons confirmen a aquest diari fonts del seu entorn.

De cara al que ve al país caribeny, on viuen uns 150.000 espanyols i del qual provenen prop de 400.000 residents a Espanya, el ministre ha defensat mantenir contactes amb el govern a Caracas, ara en mans temporalment de la vicepresidenta de Maduro, Delcy Rodríguez. Recorda que el Govern també parla amb l’oposició veneçolana, en particular amb Edmundo González, el que parteix de la comunitat internacional considera legítim guanyador de les eleccions del juliol del 2024.

Notícies relacionades

De moment, els alliberaments de presos són, per a Espanya, «un pas positiu» del nou Executiu veneçolà. Es tracta d’«una nova etapa» que, segons Albares, s’obre al país.

L’objectiu d’Espanya és impulsar un diàleg ampli per a una sortida «genuïnament veneçolana» sense solucions «imposades des de fora» i, particularment, sense l’ús de la força i sempre dins del marc dret internacional davant la «llei del més fort», ha conclòs el ministre, amb referència a l’assalt ordenat pel president nord-americà Donald Trump.