Com Trump i els seus lleials generals ja roben a mà armada el petroli del «seu» nou protectorat a Veneçuela

Veneçuela no és la Polònia de l’1 de setembre del 1939, però immediatament Trump va reiterar, envalentit pel segrest del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la promoció de la seva aposta a Caracas, la nova presidenta encarregada Delcy Rodríguez, el seu interès per incorporar als EUA el territori de Groenlàndia, una illa autònoma integrant de Dinamarca, membre de la Unió Europea. Sense oblidar que també aspira a aconseguir la «devolució» o «recuperació» del canal de Panamà el control de l’Administració del qual Carter va transferir a Panamà el 1977 després de mantenir-lo en la seva òrbita des del 1903.

La política exterior o doctrina ‘Donroe’ –el que es diu el corol·lari Trump de la doctrina Monroe del 1823– és la continuació de la política exterior per mitjans similars. Trump ha desplegat una guerra interna contra els immigrants amb la creació de la ICE, una policia especial, i ha enviat la Guàrdia Nacional a patrullar ciutats importants del país.

La «militarització interna» ha tingut el seu correlat en la militarització externa: el suport total a la consumació del genocidi del poble palestí impulsat per Netanyahu a Gaza, els atacs amb míssils contra l’Iran i altres països. I, més recentment, com a preludi a l’enviament dels helicòpters a Veneçuela, el bombardeig a Nigèria el 25 de desembre del 2025.

¿Es pot desplegar tal activitat interior i exterior sense una ‘feixismetització’, per dir-ho així, de les Forces Armades i els cossos de seguretat nord-americans?

Una pista important la va donar un general de quatre estrelles de l’exèrcit retirat. Es diu John Kelly. Va ser assessor de Seguretat Nacional i més tard, cap de gabinet de la Casa Blanca, durant el primer mandat de Trump 2017-2021.

Va ser durant una visita a Europa, el 2018, en commemoració del 100è aniversari del final de la Gran Guerra 1914-1918, quan Kelly va resumir al seu president quins països eren entre els «bons» i quins entre els «mals», i les «atrocitats comeses per Hitler».

Trump li va dir: «Bé, Hitler va fer moltes coses bones». Aquesta història va circular el 2021, arran del llibre publicat pel periodista Michael Bender, de ‘The Wall Street Journal’.

Però va ser dues setmanes abans de les eleccions presidencials del 5 de novembre quan la història va ressuscitar. Perquè Kelly, exsecretari de Seguretat Interna (Homeland Security), va decidir que era hora de parlar quan Trump va anunciar en la fase final de la campanya que pensava utilitzar els militars contra els seus adversaris polítics.

Volia impedir la tornada de Trump a la Casa Blanca. Kelly, doncs, va mantenir entrevistes amb diversos mitjans de comunicació, entre ells ‘The New York Times’ i ‘The Atlantic’. «Certament, l’expresident se situa en l’extrema dreta, és un autoritari i admira gent que podríem definir com a dictadors. De manera que sí, entra en la definició general de feixista, segur», va dir al ‘Times’. I va confirmar informes que circulaven en el sentit que Trump havia parlat positivament d’Adolf Hitler.

En la seva entrevista amb ‘The Atlantic’, Kelly va recordar que, en certa ocasió, Trump va dir que el seu personal militar hauria de professar la mateixa deferència que caracteritzava els generals alemanys. «¿Et refereixes als generals d’Otto Bismarck [el canceller alemany del segle XIX]? Segur que no et refereixes als generals de Hitler», va preguntar Kelly.

«Sí, sí els generals de Hitler», va contestar Trump.

Jeffrey Goldberg, editor en cap de ‘The Atlantic’, va explicar en un programa de la CNN, el 23 d’octubre del 2024, dues setmanes abans de les eleccions presidencials del 5 de novembre: «L’admiració de Trump per Hitler va ser el més impactant que vaig sentir a la Casa Blanca».

Notícies relacionades

El barril de Brent puja un 4% des de la caiguda de Maduro

Repsol comunica a Trump que voltriplicar la producció a Veneçuela

Ara aquella predicció de Kelly s’ha fet realitat, tant en política interior com en política exterior. Una imatge val més que mil paraules. I aquesta imatge va ser la del general de la Força Aèria John Daniel «Raizin» Caine, cap de l’Estat Major Conjunt, al costat de Trump, a qui no deixava d’elogiar, durant el xou de premsa del dissabte 3 de gener del 2026.

Caine, precisament, va ser elevat a aquest lloc per Trump, que el febrer del 2025, va destituir Charles Q. Brown Jr. Trump, Caine, i altres generals, doncs, han començat a «robar a punta de pistola el petroli de Veneçuela», segons ha denunciat el senador Chris Murphy, «en una operació boja per un període indefinit de temps».