Crisi al Carib
Maduro excarcera 87 presos polítics més en plena tensió amb els EUA
Les oenagés asseguren que continuen entre reixes més de 700 persones per les protestes contra el resultat electoral del 2024
La matinada de l’1 de gener, Nicolás Maduro aixecava la seva copa en una reunió amb la família. La "primera combatent" i alhora primera dama, Cilia Flores, xocava la seva amb la del president veneçolà, que havia demanat per la pau enmig del setge nord-americà. A aquella hora, el Comitè de Mares en Defensa de la Veritat es va assabentar que estaven sent excarcerats 87 presos polítics que estaven reclosos al penal de Tocorón, a l’estat d’Aragua.
"N’hem pogut corroborar fins ara 47, ens diuen que en seran 87", va consignar l’oenagé Encuentro y Perdón (JEP). El vicepresident de Foro Penal, Gonzalo Himiob, va dir que la seva organització estava "verificant" la informació. Va recordar que els excarcerats tindran "una llibertat limitada, perquè continuen en judici i amb mesures cautelars". El Comitè per la Llibertat dels Presos Polítics (Clipp) va indicar: "Cada alliberament és una victòria, però la repressió continua. La majoria dels presos polítics continuen entre reixes i la lluita per la llibertat plena no s’atura fins que totes i tots siguin lliures".
Segons el Ministeri Penitenciari, les persones es trobaven "privades de llibertat per delictes comesos en el marc d’accions violentes de sectors extremistes, després del procés electoral del 28 de juliol del 2024, orientats a generar desestabilització i a desconèixer la voluntat sobirana del poble veneçolà". L’autoritat carcerària va al·ludir a les protestes desencadenades davant la negativa del Consell Nacional Electoral (CNE) de presentar les actes que validaven la victòria de Maduro mentre l’oposició proclamava guanyador el seu rival, Edmundo González Urrutia.
Anunci anterior per Nadal
Enmig de la festa de Nadal, el Govern va informar de l’alliberament de 99 presos polítics. Foro Penal va advertir que només en van sortir 61. L’oenagé comptabilitza més de 700 persones encara tancades pels incidents de juliol del 2024.
Les excarceracions han sigut observades com un intent per part del madurisme de descomprimir el front intern en uns moments d’extrema tensió per l’enfonsament d’embarcacions per part dels EUA, el bloqueig de petrolers i l’anunci de Donald Trump d’un primer atac contra el territori del país sud-americà.
