De ‘Lux’ i altres luxes

De ‘Lux’ i altres luxes
1
Es llegeix en minuts
Carme Barceló

Una de les notícies triades pels redactors en cap d’aquest diari que van ser, per un dia, Joan Roca i Javier Cercas ens va portar indefectiblement al nou treball de Rosalía. No hi ha qui no parli o utilitzi algun dels seus temes per acompanyar textos molt intensos a Instagram. Una producció elaboradíssima en què el talent és directament proporcional a la pedra que ha picat la catalana per oferir tanta varietat de propostes, cada una més lloable.

Roca i Cercas, a qui d’enginy no cal dir-los-en gran cosa, també van valorar un altre luxe com és tenir al FC Barcelona una jugadora que suma tres Pilotes d’Or, Aitana Bonmatí. A les portes del premi s’hi van quedar el Barça de Flick i Lamine Yamal, Marc Márquez, Carlitos Alcaraz o María Pérez, cosa que situa el club blaugrana en una posició que el dia a dia, atrafegats com anem, ens impedeix donar-hi el valor que mereix.

Tancar el 2025 com ho ha fet l’entitat culer a pesar d’ella mateixa té un mèrit impressionant. Els seus gestors, que han tingut el soci amoïnat amb el retorn a l’estadi i fent equilibris sobre el filferro de l’economia i les decisions improvisades, han respirat fondo gràcies als èxits dels seus professionals de les seccions femenina i masculina de futbol.

Notícies relacionades

Aitana Bonmatí i el femení són referència amb majúscules, mentre que Hansi Flick ha aconseguit el que semblava una entelèquia: estabilitat i bunqueritzar el vestidor per preservar-lo dels de dins i dels de fora. Un professional que, als 60 anys, s’ha guanyat el dret a decidir. I quan no li compensi, se n’anirà per on ha vingut deixant la que segurament serà una de les millors herències que pot rebre el barcelonisme.

A Flick no l’aconseguirà alterar ni tan sols un Florentino Pérez desfermat i que té com a únic luxe un que precisament no ho és: poder comprar-ho tot menys el que no té preu. La seva supèrbia és de les poques coses que no l’han abandonat, i la seva referència constant als arbitratges, la prova que en l’àmbit futbolístic l’ha envaït la pobresa.