Rebeca Grynspan, secretària general d’UNCTAD: "Crida l’atenció que una dona no hagi sigut mai secretària general de l’ONU"

¿L’ONU és un club d’homes?

Sí, definitivament avui dia, que les dones som més del 50% a les universitats, que hem demostrat la nostra aportació a la societat, que mai hi hagi hagut una dona a les Nacions Unides com a secretària general és una cosa que crida l’atenció. Probablement això no és per la llei de probabilitats [riu]. Però també voldria dir que conec el currículum i la trajectòria de la majoria de les dones que s’estan proposant o que han sigut esmentades i li puc assegurar que cap, incloent-me a mi, necessita cap tracte preferencial. El que necessitem és equitat, que no se’ns discrimini, que no tinguem menys possibilitats que un home, per tant, que comptin l’experiència, els mèrits i la capacitat.

¿Què aportaria tenir finalment una secretària dona?

En la mesura que les institucions reflecteixin millor el que la societat és realment, les societats també estarem més ben representades. El 50% de la població mundial són dones i, per tant, aquesta situació ha deixat sense representació la meitat de la població mundial. A més, en general, quan les institucions i la governança reflecteixen la societat, poden governar millor i trobar millors solucions als problemes.

¿Quines reformes creu que ha de fer realment l’ONU?

La gent n’està esperant més de les Nacions Unides, hi ha una certa fragilitat per a les institucions multilaterals, i cal canviar perquè el món ha canviat. Per això crec que l’ONU ha d’abraçar la reforma, no defensar-se de la reforma. Ser multilateralistes avui és ser reformistes. Alguna cosa ha de canviar, i també en el Consell de Seguretat, on no són representades ni l’Àfrica ni Llatinoamèrica com a membres permanents.

¿Què més?

Hem de canviar la nostra cultura institucional. El 1945 érem els únics que fèiem les coses que necessitava el món; avui no, hi ha moltes institucions regionals. Hem de valorar el que avui dia el món ofereix en el sector privat i la societat civil. Hem d’associar-nos a xarxes perquè les Nacions Unides es dediquin a allò en què tenen una capacitat única de convocatòria i de legitimitat.

Estem en un moment difícil també per al dret internacional humanitari. La mateixa ONU ha patit i pateix atacs directes. ¿Què s’ha de fer perquè els països tornin a respectar-la?

Bé, el que han de fer és respectar la llei internacional.

Quan parlo de països, incloc Israel, que és una potència.

Per descomptat. Jo crec que no és respectar les Nacions Unides, és respectar la llei internacional adoptada per tots. Un món sense llei va camí de la barbàrie. I, per tant, hem de ser defensors de la llei internacional i, per descomptat, de la llei humanitària. Són centres bàsics de la nostra capacitat de conviure fins i tot en els moments més difícils. Aquesta serà, sens dubte, una de les tasques que m’imposaré: que el respecte a la llei internacional no estigui en discussió.

¿Creu que podria existir l’ONU sense els EUA?

Jo crec que no seria convenient. Potser podria, però òbviament les Nacions Unides precisament tenen la legitimitat d’incloure tothom. Les Nacions Unides no són un club d’amics. Són un club on ens trobem els diversos, precisament per evitar una guerra mundial com les que vam patir en el passat, per poder trobar els consensos que ens porten a un món millor. Un món millor no funcionarà només amb un grup petit de països que creuen el mateix. L’ONU és un espai de diàleg dels contraris, dels adversaris, dels que no pensen igual i també dels que pensen igual, però la universalitat de les Nacions Unides ha de ser un principi.

Notícies relacionades

Zelenski revela el pla de pau amb Trump i s’obre a retirar les tropes del Donbàs

Dones sense veu en el tauler mundial

Vostè és secretària general de la Conferència de l’ONU sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), un organisme dedicat al comerç. ¿Com de greu és la crisi del multilateralisme per al sector?

Sí, estem en un moment molt delicat en la principal organització multilateral per al comerç, que és l’Organització Mundial del Comerç. No obstant, encara el 72% del comerç es produeix dins de les normes de l’OMC. ¿Per què? Perquè els acords comercials regionals, bilaterals o de grups on hi ha una multilateralitat o polilateralitat són part de l’estructura de comerç internacional; és un element de resiliència [...] Són un grup de regles acordades que donen previsibilitat al comerç, i aquí torno de nou al tema de les reformes. D’una banda, els països en desenvolupament esperen que hi hagi reformes que facin el comerç més accessible als països més vulnerables i als països amb menys desenvolupament; d’altra banda, els països esperen que ens posem d’acord en reformes que permetin a l’organització continuar sent l’àmbit legislatiu del comerç internacional i que s’evitin guerres comercials o la unilateralitat en el comerç, que fan que hi hagi molta més volatilitat i incertesa en el sistema comercial.