‘No Kings’: Les protestes contra l’autoritarisme de Trump tornen aquest dissabte als EUA en plena escalada de tensió

Aquesta vegada són almenys 2.600 les marxes i manifestacions que s’esperen en aquesta jornada de protesta. Després de la seva organització hi ha un grapat de grups coneguts, com Indivisibles, Public Citizen, la Unió Americana de Llibertats Civils, MoveOn, la Campanya pels Drets Humans o la Federació Americana de Mestres. Però està també recolzada per més de 200 organitzacions i grups nacionals i locals, a més de per incomptables ciutadans que es mobilitzen de forma individual.

«El president creu que el seu govern és absolut però als EUA no tenim reis i no ens rendirem davant el caos, la corrupció i la crueltat», han escrit a la web de les marxes els organitzadors, que esperen que la participació sigui encara més massiva que al juny. Llavors les manifestacions es van produir el mateix dia en què Trump celebrava el seu 79è aniversari presidint una marxa militar. 

Ara els temors i tensions són més grans. Als EUA, que des de fa tres setmanes es troba amb el Govern en un tancament operatiu, ha escalat la violència política. També s’eleven la demonització i la repressió per part de l’Administració envers les mostres de dissens. Les forces federals i els agents d’immigració cada cop es mostren més militaritzats i duen a terme les seves accions amb més duresa. I el president ha desplegat agents uniformats a ciutats estatunidenques i ha instat directament l’alta comandància militar a “fer front a l’enemic intern abans que es descontroli”.

Desplegament militar

Fa quatre mesos Trump només havia autoritzat el desplegament de militars de la Guàrdia Nacional a Los Angeles per, suposadament, protegir de manifestants forces federals que estan executant una endurida campanya d’arrestos i deportacions d’immigrants. 

La força i brutalitat d’aquestes operacions contra immigració i crim, no obstant, ha anat en augment. I Trump des d’estiu ha autoritzat també el desplegament militar a Washington DC, a Memphis, a Chicago i a Portland, tot i que a les dues últimes ciutats els tribunals ara per ara l’hi estan impedint.

La jornada de protestes a l’estiu va arrencar amb un episodi de violència política: l’assassinat a Minnesota d’una congressista demòcrata i el seu marit. A la d’aquest dissabte s’arriba amb la radicalització i polarització intensificada que va causar l’assassinat el setembre de l’influent activista ultraconservador i aliat de Trump Charlie Kirk. 

Uns dies després d’aquest assassinat Trump va designar el moviment Antifa com una organització terrorista i va dictar una proclamació establint una força per combatre els qui presenten «antiamericanisme, anticapitalisme i anticristianisme»; «extremisme en immigració, raça, gènere» i «hostilitat envers els qui tenen visions tradicionals nord-americanes sobre família, religió i moralitat». 

No violència i desescalada

Conscients de la tensió i del fàcil que pot ser que salti qualsevol espurna, els organitzadors de les manifestacions d’aquest dissabte han estat emfatitzant les crides a centrar-se en la no violència, que ha dominat fins ara totes les protestes contra Trump. S’han fet entrenaments en seguretat i desescalada.

El missatge pacífic és clar però també ho és la determinació. «El propòsit és alçar-se en solidaritat, organitzar, defensar la nostra democràcia i protegir-nos entre nosaltres i les nostres comunitats i dir prou», li deia a ‘The Washington Post’ Lisa Gilbert, de Public Citizen. 

«La violència no ve dels nostres manifestants, prové de l’Administració, amb les seves batudes militaritzades i els seus agents emmascarats recorrent els nostres carrers terroritzant les comunitats», declarava també Gilbert a ‘The Guardian’. El president vol que tinguem por, però no ens intimidarà a la por i al silenci. És increïblement important que la gent es mantingui pacífica, s’aixequi amb orgull i expressi allò que li importa, sense deixar-se acovardir per la por”.

Atacs republicans

Tant Trump i la seva Administració com el lideratge del Partit Republicà fa dies que s’esforcen per retratar les manifestacions com accions «anties nord-americanes». Les han relacionat amb el tancament operatiu del Govern, acusant els demòcrates de negar-se a negociar fins que no passi la jornada, i el secretari del Tresor, Scott Bessent, va declarar fa uns dies a Fox Business: «No Kings no significa no nomines».

La politització no acaba allà. Mike Johnson, president de la cambra baixa, ha titllat ‘No Kings’ com una «protesta d’odi als EUA» i, com altres republicans, parla de les manifestacions com suposadament organitzades i «pagades». Johnson ha arribat a dir que als carrers es veurà l’«ala terrorista» i l’«ala pro-Hamàs» del Partit Demòcrata.

Són paraules que, en altres circumstàncies, es podrien llegir com un mer enfrontament retòric agreujat. Però és impossible llegir-les aïllades.

Notícies relacionades

Justícia al Sudan

Les protestes multitudinàries contra l’autoritarisme de Trump ocupen els EUA

La fiscal general, Pam Bondi, deia recentment: «Veus la gent allà amb milers de pancartes que són idèntiques, comprades i preparades amb temps. Estan organitzats i algú ho està finançant. Arribarem al finançament d’Antifa», continuava, «arribarem a l’arrel i trobarem i imputarem tota la gent que està provocant aquest caos».

Per sobre de Bondi, Trump ha parlat de l’esquerra radical com l’«enemic». I és un president que s’ha arrogat autoritat executiva per poder perseguir-la.