Les protestes multitudinàries contra l’autoritarisme de Trump ocupen els EUA

"La situació està empitjorant i el descens cap al feixisme s’accelera. És més urgent que mai sortir al carrer", deia la Serena, una dona de 42 anys. Parlava a mesura que s’acostava a Times Square, on cartells lluminosos, pancartes i declaracions feien referència a les nombroses mesures autoritàries que ha adoptat Trump en aquesta segona presidència.

Es llegia i parlava, per exemple, del deteriorament de la democràcia sota el seu mandat, de l’endurida croada contra els immigrants i el crim que agents federals estan lliurant amb mètodes cada vegada més agressius i militaritzats; del polèmic desplegament de militars en ciutats nord-americanes; d’assalts a l’Estat de dret o a la llei internacional amb campanyes com els atacs letals contra suposades narcollanxes a prop de Veneçuela i de les retallades a programes i serveis, així com també de l’acomiadament de milers d’empleats públics.

Alguns anaven en silenci. D’altres, amb crits i consignes. I la Serena, per exemple, era part d’un col·lectiu d’artistes que havia preparat per a la protesta novaiorquesa una marioneta gegant que ajudava a portar també l’Abby, que afegia la seva visió: "Milions [de persones] sortim al carrer. Trump no ens pot negar".

Més que negar, el que Trump intenta és criminalitzar els que protesten contra ell. I tant el mandatari com membres del seu Govern i líders del Partit Republicà van mirar d’injuriar els actes d’ahir i els seus protagonistes com a part d’una suposada conspiració organitzada i pagada per l’"esquerra radical", "anticapitalista" i "antifa" (antifeixista).

Criminalització d’‘antifa’

A aquest moviment, sobre el qual transmeten imatges distorsionades, el president el va designar en una ordre executiva al setembre com a organització terrorista, i amb això ha obert la porta a una lluita policial i a la persecució penal del que són mostres legals de dissensió i de llibertat d’expressió.

La resposta que li han donat els nord-americans es llegeix en pancartes com la que portava E. J., una senyora de 78 anys: "Ser nord-americà és ser antifa". I l’hi han donat també, per exemple, les disfresses inflables d’animals, que ara es veuen tant després d’haver-se fet populars en les protestes de Portland, per remarcar amb l’absurditat la falsedat de les acusacions de Trump al dir que la ciutat d’Oregon és un "infern" de violència.

Com ja ha passat en altres protestes a Nova York, la majoria de persones que hi havia a les marxes eren blanques. I ho expliquen esgrimint que ells tenen el "privilegi" d’estar més segurs davant possibles accions de repressió policial que la gent de les minories, especialment els immigrants. Era una conversa que es podia tenir amb la June i la Sofia, les dues de 18 anys. La segona té pares guatemalencs i parlava del "tracte d’odi i el fàstic" cap a la comunitat llatinoamericana per part de Trump i els seus seguidors.

La por dels llatinoamericans

La Sofia explicava amb tristesa la por amb què viuen els seus pares. I alhora que es mostrava "agraïda" de poder sortir a manifestar-se "pels que no poden", reconeixia també tenir "una mica de nervis" perquè, per més que sigui ciutadana nascuda als EUA, la seva pell no és blanca.

Notícies relacionades

Justícia al Sudan

L’assessor de les marxes pro Putinmanté contacte amb militars russos

"Els meus amics de Nevada m’expliquen que allà també està desapareixent gent", deia la June. "Molta gent no entén que estem anant cap al feixisme, que ha matat l’Estat de dret. I aquí a Nova York tenim sort que moment no ha intentat desplegar la Guàrdia Nacional, però amb els altres desplegaments ja està enviant un missatge per intentar silenciar la gent", remarcava. "Hi ha militars d’estats republicans que estan sent destinats a estats governats per demòcrates", continuava. "És com si intentés empènyer-nos cap a una mena de guerra civil".

Hispanoamericana també era Gladys Pichardo, una dominicana que fa 54 anys que viu als EUA. "Trump seguirà, però el que ens queda és protestar i sortir a votar. No serà fàcil i intentarà dificultar les eleccions, manipular-les o impedir-les, però no ens podem donar per vençuts abans que passi", declarava. "Els bullies s’alimenten de la por i debilitat, i ell el que vol és que la gent es desanimi".