L’Assemblea Nacional tomba Bayrou i Macron busca nou primer ministre

Bayrou va arribar al palau de Matignon fa nou mesos agafant el relleu de Michel Barnier, que ostentava el rècord de primer ministre més fugaç de la Cinquena República. El seu mandat ja va començar sota l’amenaça de la censura; no obstant, va aconseguir esquivar diverses mocions fins al juliol passat, després de la presentació del seu pla pressupostari del 2026 amb què pretenia reduir el deute francès de 44.000 milions d’euros, mitjançant importants retallades al sector públic.

Després de setmanes d’intents fallits per arribar a un acord amb els partits de l’oposició, i de reiterades crides a la "responsabilitat política" davant el fràgil moment econòmic que travessa França, Bayrou va prendre la iniciativa d’enfrontar-se a una moció de confiança davant l’Assemblea Nacional. "És un veritable tret al peu", van criticar alguns politòlegs.

El seu pla no va funcionar, i per a sorpresa de ningú, Bayrou se’n va anar ahir del palau de Matignon amb uns índexs d’impopularitat històrics. Només un 15% dels francesos es mostraven favorables a la seva continuïtat. El ja ex primer ministre ni tan sols comptava amb el suport unànime del seu propi bàndol polític per sortir airós d’aquesta votació. Motiu pel qual, des de fa setmanes la pregunta a França va deixar de centrar-se en la seva derrota, sinó en què passarà després: ¿Macron optarà per la dissolució de l’Assemblea Nacional, o, per contra, nomenarà ràpidament un nou primer ministre? Pregunta a què el president de la República no va trigar a respondre. Tan sols uns minuts després que l’Assemblea Nacional tombés el Govern de Bayrou, el palau de l’Elisi revelava quin serà el pròxim escenari: "El president es reunirà demà dimarts amb el primer ministre François Bayrou per acceptar la dimissió del seu govern, i nomenarà un nou primer ministre en els pròxims dies", es llegia en el comunicat oficial.

Tancar la porta

Macron tancava així la porta a una possible dissolució de l’Assemblea Nacional i complaïa aquells que li demanaven una denominació ràpida d’un primer ministre.

El president és conscient que, després de la caiguda del seu quart cap de Govern en aquesta segona legislatura, perdre temps juga en contra seu. Per això, ahir a la nit mateix va convocar a l’Elisi la presidenta de l’Assemblea Nacional, Yaël Braun Pivet, com ja va fer divendres passat amb el president del Senat, Gérard Larcher.

Amb la sortida de Bayrou, el focus mediàtic ara es trasllada a l’Elisi, i en les tertúlies ja es comença a especular sobre qui pot ser el favorit per ocupar el lloc de primer ministre. En els últims dies, l’opció d’un candidat socialista va sonar amb força com el perfecte comodí per evitar una nova censura, fins i tot el mateix secretari general del partit, Olivier Faure, va afirmar "estar preparat" per assumir el càrrec. D’altres no obstant, aposten per l’actual ministre de Defensa, Sebastién Lecornu, que ja va estar fa nou mesos entre les opcions a cap de Govern juntament amb Bayrou.

Tot i així, Macron no es deslliurarà tan fàcilment del bloqueig. La França Insubmisa va anunciar que presentarà avui una moció de destitució en contra seu, que es votarà en les pròximes setmanes. "Macron està ara a primera línia, davant el poble. Ell també se n’ha d’anar", va assenyalar el líder dels insubmissos, Jean-Luc Melenchon.

"Gastem, però mai tornem enrere. S’ha convertit en un reflex i, pitjor encara, en una addicció. Les despeses ordinàries del país, les despeses de la nostra vida diària, les dels serveis públics, les pensions, el pagament de les cotitzacions a la seguretat social, ens hem acostumat a finançar-los amb crèdit", va retreure Bayrou abans de la votació, recordant a l’Assemblea la necessitat d’aprovar "uns pressupostos al més aviat possible".

L’adeu de Bayrou no només deixa França sense govern una vegada més, també suposa el final de l’impopular pla pressupostari, accentuant el distanciament dels tipus d’interès de França sobre altres països europeus, i generant una gran incomoditat els inversors. Al març, l’agència Fitch ja va advertir que degradaria la qualificació del deute sobirà de França si no aconseguia aplicar un "pla creïble" que permeti reduir-la a mitjà termini.

"La situació financera actual de França és més que preocupant", va assegurar Paul Christophe, president del grup Horizons & Indépendants, que va remarcar que, "el temps que el país perdi avui, el pagarà demà".

Els francesos ho celebren

Minuts abans del cessament del Govern, per les xarxes socials circulava una convocatòria on es convidava els ciutadans a concentrar-se davant els ajuntaments d’arreu del país per celebrar "la festa de comiat" del cap de Govern, batejada com a "Byerou".

Notícies relacionades

Sánchez eleva el xoc amb Israel pressionat pels socis

Madrid crida a consultes l’ambaixadora a Tel Aviv

Una convocatòria que va fer efecte i a diverses ciutats franceses, com a Rennes, París i Ais de Provença desenes de persones es van concentrar a les places per celebrar la sortida del primer ministre. Unes primeres concentracions que inicien un mes negre de mobilitzacions, en què els sindicats mantenen el bloqueig nacional per al 10 de setembre, i un altre el dia 18, tot i la caiguda de l’Executiu.

"Els treballadors estan en una posició de força i han de mobilitzar-se el 10 de setembre i, especialment, el 18 de setembre, participant en totes les manifestacions i vagues que s’estan organitzant a tot França a petició de les organitzacions sindicals. Estem molt preocupats per les perilloses connexions entre la patronal i l’extrema dreta", va declarar la líder sindical de la CGT, Sophie Binet.