"¡Érem civils! Que el món ho sàpiga"

Només la ressonància llunyana d’alarmes antiaèries trenca el silenci del districte de Sviatoixinski de Kíiv. Un mutisme que s’entrellaça amb el tímid plor d’una dona que treu el cap per l’enorme orifici que el míssil rus va deixar a casa seva i que va enflocar, a l’instant, tota l’ala oest de l’edifici. No pot assimilar la desgràcia. Es tapa la cara amb les mans, allunyant-se cap a una penombra embolicada en pols grisa, murmurant entre sanglots: "No, no, no".

Uns metres més enllà, voluntaris de protecció civil aclareixen encara l’àrea on dijous un míssil de creuer Iskander-K va impactar en un bloc de vivendes. 28 persones van morir. Va ser l’atac rus més mortífer a la capital d’Ucraïna des de començament d’any.

El dolor irromp als voltants. Veïns i gent que ha arribat d’altres punts de la ciutat porten rams de flors per rendir homenatge a les víctimes. Als peus del bloc s’ha improvisat un modest altar. Sobre el terra jeuen les fotografies emmarcades dels que van perdre aquí la vida. Porten també espelmes i peluixos. Crida l’atenció un petit munt escampat de cotxes de joguina, pilotes, llaminadures, ninots de superherois i un Pikachu. També hi van morir cinc nens. Mentre dormien. El més petit tenia 2 anys.

Centenars de persones presenten els seus respectes. No brolla ni una paraula. Només llàgrimes. Una nena s’abraça a la seva mare, desconsolada. No emet cap so, però la ràbia crida al seu interior. Al de tots.

"No puc entendre-ho"

A l’alçar la vista, es distingeixen parcialment els esquelets del que un dia van ser estances de les cases que van saltar pels aires. A la vorera més propera a l’entrada de l’edifici, el Dima es pren un descans. Respira entretallat, amb la mirada fixada en un punt. Encara està en xoc. Però vol compartir la seva història. "Érem civils. ¡Civils! Dones. Nens. Avis. Que el món ho sàpiga", comenta, impotent. Amb els ulls plorosos i una lleu tremolor a la mà dreta, assenyala cap al seu pis. El novè. "No puc entendre-ho. No sé ni com ni per què segueixo viu. No crec en Déu, però dono gràcies als àngels, o a qui sigui, per estar-ho", confessa.

Notícies relacionades

Netanyahu anuncia la seva intenció d’ocupar tota Gaza, incloses les zones on hi ha ostatges

Putin no descarta reunir-se amb Zelenski sota certes condicions

Recorda aquella nit com la més terrorífica de la seva vida. "Els meus pares i jo vam escoltar un xiulet molt fort. Era un dron Shahed. No va explotar, però rondava per la zona", explica. Van tornar a adormir-se, fins que, a les 4.30, l’app antiaèria va alertar que volaven míssils cap a Kíiv. "De vegades és més perillós sortir al carrer a buscar refugi en aquell moment, així vam entrar al lavabo. Vam pensar que allà estaríem més segurs, lluny de les finestres", revela. Van tenir sort. Poc després van sentir una gran detonació que els va sacsejar. La casa dels seus veïns havia desaparegut. "Ells van morir. Assassinats acasa seva. I la meva família amb prou feines va patir una rascada. Cinc metres ens van separar de la mort", explica capcot.

Entre un grupet es parla de "la noia del sisè". Ningú es pot creure la seva història. Aquella nit va decidir dormir al sofà. L’ona expansiva la va disparar fins a travessar un finestral comunitari. Va aterrar uns 30 metres més a baix, al costat del sofà, al descampat del davant. Només es va fracturar una cama i una dent. Els seus pares van morir en l’acte.