Israel assegura que demolirà Ciutat de Gaza si Hamàs no es rendeix

Després d’aprovar aquesta setmana els seus plans per conquerir el que queda de Ciudad de Gaza, un dels últims reductes on es refugia una part substancial de la famolenca població de la Franja, el Govern de Benjamin Netanyahu continua augmentant la pressió per forçar la rendició de Hamàs. El seu ministre de Defensa, Israel Katz, va anunciar divendres passat que la capital de la Franja serà completament demolida si el moviment islamista no allibera tots els ostatges, es desarma i cedeix el control de l’enclavament. "Si no ho fa, Ciutat de Gaza, la capital de Hamàs, correrà la mateixa sort que Rafah i Beit Hanoun", va dir Katz. Aquestes dues ciutats, la primera al sud, la segona al nord, han sigut completament aplanades, convertides en un oceà de ruïnes on amb prou feines queda res dempeus.

"Ben aviat s’obriran les portes de l’infern sobre els caps dels assassins i els violadors de Hamàs fins que acceptin les condicions d’Israel per acabar amb la guerra, començant amb l’alliberament dels ostatges i el desarmament", va afegir Katz. Israel ha deixat molt clar que la seva intenció passa per desplaçar forçosament els 1.3 milions de palestins que encara es refugien a la capital per confinar-los en una "ciutat humanitària" al sud. Un reducte assetjat on podran entrar després de comprovar-se la seva identitat, però no podran tornar a sortir, per això alguns com l’ex primer ministre israelià, Ehud Olmert, l’han qualificat com un "camp de concentració".

Dubtes de l’Exèrcit

L’Exèrcit no sembla particularment entusiasmat amb els plans de l’Executiu israelià. El cap d’Estat Major, Eyal Zamir, ha informat el Govern que operació de demolició com aquesta–tant pel que fa a les infraestructures sobre la superfície com a la xarxa de túnels subterranis de les milícies armades– podria portar molts mesos, fins i tot un any, segons informa Haaretz. A l’Exèrcit el preocupa que la campanya enfonsi les opcions de rescatar els ostatges que queden amb vida a la Franja i soscavi encara més la moral dels 60.000 reservistes anomenats inicialment a files. La fatiga i la falta de motivació creixen entre els quadros després de gairebé dos anys de guerra sense treva i, amb elles, els problemes de reclutament per als militars.

Les primeres operacions ja començat a diversos barris de la ciutat com Sabra i Zeitoun. Però abans de procedir amb l’assalt en tota la seva envergadura, Zamir ha demanat al Govern que tingui llista la "zona humanitària" on es reclourà la població de Ciutat de Gaza i prepari les justificacions legals per defensar-lo en l’esfera pública internacional. De moment, la zona de reclusió no ha sigut aixecada, però com a alternativa es preveu expulsar la població a la zona d’Al Mawasi i els reductes encara habitats del centre de la Franja. L’Exèrcit calcula que l’evacuació forçosa duri com a mínim dues setmanes, el que es va trigar a buidar Rafah.

Desenes de morts

Mentrestant continuen les massacres diàries, i la gana orquestrada pel bloqueig israelià continua causant noves víctimes. De res ha servit que Nacions Unides declarés oficialment aquesta setmana la fam a Gaza, una declaració ignorada per Netanyahu. En les últimes 24 hores 64 palestins han sigut assassinats, segons el Ministeri de Salut de l’enclavament. Almenys 22 van morir al ser atacats en un punt de distribució de menjar al sud i 16 més, inclosos sis nens, al ser bombardejat amb artilleria un campament de desplaçats a prop de Jan Yunis. La xifra de morts per inanició ha assolit els 281, inclosos 114 nens.

Notícies relacionades

Martí Olivella, activista: "Quan els EUA no tinguin l’hegemonia, hi haurà un judici com els de Nuremberg"

Jerusalem acusa els houthis de llançar bombes de dispersió

"La fam està assolant en silenci els civils, negant als nens el seu dret a la vida i convertint campaments i hospitals en escenaris diaris de la tragèdia", ha dit el director general del Ministeri de Salut a Gaza, Munir al Bursh. Ciutat de Gaza ha sigut envaïda en almenys quatre ocasions des del 7 d’octubre de 2023, quan Hamàs va penetrar al sud d’Israel matant gairebé 1.200 persones, la majoria civils, la matança que va posar en marxa aquesta última contesa.

Diversos barris de la perifèria de la ciutat han sigut pràcticament esborraments del mapa, però ara Israel vol donar la punta a què passa per ser una de les ciutats més antigues de la Terra, habitada des de fa 5.000 anys. Nacions Unides va advertir la setmana passada que la destrucció indiscriminada d’infraestructures civils constitueix un crim de guerra. Però, de moment, res indica que l’operació es vagi a paralitzar. Hamàs va acceptar l’última proposta de treva dels mediadors egipcis i qatarians per alliberar gradualment els ostatges i negociar el final de la guerra, però una vegada més va ser rebutjada per Netanyahu, malgrat les mobilitzacions massives de part de la societat israeliana, que reclama el final de la contesa.