El Japó esgota les seves existències de te matcha i aquest serà el seu “fals” substitut

El te matcha està de moda. Influencers, grans cadenes i fins i tot marques de bellesa aposten per aquest producte per protagonitzar les seves principals campanyes. Des de Violeta Mangriñán, creadora de contingut que ha fundat la seva pròpia cafeteria on el matcha és el protagonista, fins a marques de cosmètica que han aconseguit viralitzar les seves màscares i exfoliants fets amb aquest article.

El resultat? Una demanda explosiva que els principals productors comencen a considerar insostenible. I és que el Japó, país d’origen del producte, no pot produir prou per abastir el mercat global i el consum intern alhora.

A aquesta situació s’hi sumen les onades de calor, que redueixen les collites, i els aranzels nord-americans sobre el país asiàtic. Dues circumstàncies incompatibles amb una demanda tan alta. La principal conseqüència: una gran pèrdua de qualitat.

Però per saber com n’és de greu aquesta disminució de qualitat cal entendre què és exactament el te matcha.

El 'veritable' te matcha

El veritable matcha, conegut com a matcha cerimonial, procedeix de fulles de Camellia sinensis cultivades durant 4 setmanes a l’ombra i treballades fins a aconseguir aquesta pols fina i verda. Un procés meticulós i, sobretot, lent.

Però com ja se sap, les presses no són bones, i això és precisament el que està patint aquesta elaboració japonesa. El resultat? La producció d’un ‘fals matcha’. Més ràpid, sí, però de menys qualitat.

El 'fals matcha'

Notícies relacionades

Dorms malament i no saps per què? Aquest síndrome podria estar trencant el teu son

130.000 euros per 23 metres quadrats: així són els preus desorbitats dels 'minipisos'

Aquest ‘fake’ matcha comença a la Xina, on moltes de les seves plantacions de te verd s’estan començant a utilitzar per a la producció del que anomenen 'te matcha'. Però aquest producte, que no utilitza les mateixes tècniques ni mecanismes acurats com al Japó, no és digne d’aquest nom.

Tot i així, el segueixen etiquetant com a tal i així és com arriba a cafeteries i establiments d’altres parts del món. Entre elles, Espanya. La diferència? Un gust més amarg, un color menys intens i una textura més sorrenca.