Martí Olivella, activista: "Quan els EUA no tinguin l’hegemonia, hi haurà un judici com els de Nuremberg"

¿Per què exclou necessàriament l’ús de la violència?

Perquè ningú té la veritat absoluta. Gandhi deia que, si no tens aquesta veritat absoluta, no pots matar en nom seu. D’això se’n deriva la necessitat de recórrer primer al diàleg, després a la denúncia, la no-cooperació, la desobediència i la creació d’alternatives. Aquest és el nucli de l’estratègia no-violenta. No és pas rendir-se, sinó evitar entrar en el cercle viciós de la violència i la cursa armamentística, que sempre acaba en guerra.

¿Quina diferència diria que hi ha entre un exèrcit convencional i el que vostè anomena un "exèrcit de la pau»?

L’exèrcit convencional són forces armades letals: es basen en la capacitat de destrucció. Un exèrcit de la pau no nega el dret dels pobles a defensar-se, però planteja fer-ho sense matar. La dissuasió no es basa a destruir l’altre, sinó en la capacitat de no cooperar i de desobeir, de manera que l’agressor no obtingui res.

Morir matant o morir sense matar. ¿Què és més valent?

Hi ha el mite que defensar-se amb armes és més valent. Però la història desmenteix això. La veritable valentia és sobreviure sense provocar més dolor ni mort.

¿I intel·ligent?

Hem de tenir en compte que si les guerres haguessin sigut eficaces, ja no n’hi hauria. Al contrari: continuem en el mateix cercle de destrucció amb una potència encara més gran. Per això dic que serem no-violents o no serem.

¿Un Estat ha de tenir exèrcit?

Qualsevol conflicte té els seus antecedents. Els Acords de Minsk, per exemple, no es van respectar mai. La primera dissuasió és no preparar la guerra. Però, igual com una defensa armada requereix una preparació, també passa el mateix amb la no-violenta. En els primers dies de la invasió, molts ucraïnesos es van plantar davant els tancs russos i això va frenar l’avenç, com a Txecoslovàquia el 1968. Però quan entra en joc la resposta armada, s’activa el cicle de l’odi i ja no és possible. La prevenció d’un foc, com veiem, sempre és més important que l’extinció. Si bé no és justificable la invasió.

¿Per què és vital el teixit associatiu i el sentiment de pertinença?

Perquè la defensa no-violenta es basa en la gent, en la seva organització i intel·ligència. Un capital social fort és la base per a una defensa civil que respongui a catàstrofes naturals o ocupacions.

¿Com explicaria a un adolescent de Gaza que ha crescut sota les bombes i l’ocupació que ha de renunciar a la violència?

Molts supervivents han creat moviments no-violents perquè entenen que l’odi només allarga els conflictes. A Palestina hi ha iniciatives de protecció civil desarmada. Caldria multiplicar-les. La passivitat o la rendició no són opcions, però tampoc ho és perpetuar l’odi. Només la via no-violenta ofereix una sortida real.

Al llibre defensa que la resistència no-violenta pot fer que a l’agressor no li surti rendible econòmicament. ¿Què passa en casos com a la Franja de Gaza, on hi ha una lògica messiànica després de la destrucció?

En casos de genocidi absolut, és cert que la no-cooperació té límits. El llibre té com a supòsit un món en què això no podia passar, una mínima formalitat per evitar un genocidi. A Gaza hi ha destrucció total i a Cisjordània cada dia una mica més, però la població manté el sumud, existir i persistir. Tot i que sembli impossible, un genocidi total no es pot portar a terme. La veritat acaba emergint i la força dels pobles sobreviu. Però és una vergonya i els nostres líders són còmplices. Algun dia, quan els EUA no tinguin l’hegemonia, es farà un altre judici com els de Nuremberg.

Notícies relacionades

Israel assegura que demolirà Ciutat de Gaza si Hamàs no es rendeix

Jerusalem acusa els houthis de llançar bombes de dispersió

¿La resistència violenta té cap mena de benefici?

A curt termini pot semblar que sí, però a la llarga deixa un balanç terrible. Les guerres d’alliberament han aconseguit independències, però amb un cost humà immens. Si comparem amb l’Índia o els països bàltics, queda clar que la via no-violenta és molt més efectiva.