L’Iran promet venjança i amenaça de tancar l’estret d’Ormuz

L’aprovació d’aquesta petició pel Parlament iranià no és final, sinó que la decisió de tancar l’estret, una de les armes que la República Islàmica mantenia sota la màniga davant els atacs i la guerra desencadenada per Israel la setmana passada, la pot prendre un sol home: el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei. Es desconeix, però, què és el que farà Khamenei, tancat en un amagatall davant els més que possibles intents d’assassinat de Tel-Aviv, que ha aconseguit escapçar gairebé completament la cúpula militar persa.

A l’Iran, no obstant, el Parlament no fa res sense l’aprovació de dalt: el text d’ahir va ser, sens dubte, ordenat des de les altes esferes de poder iranià, que també amenaça de treure el país del Tractat de No Proliferació Nuclear. Fer-ho expulsaria de la República Islàmica l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) i assenyalaria, així, que l’Iran no abandona el seu programa nuclear, sinó que aposta per mantenir-lo allunyat de les inspeccions de l’organisme.

Israel i els EUA, precisament, asseguren haver llançat aquesta guerra per destruir el programa nuclear iranià i evitar que Teheran desenvolupi la seva pròpia bomba atòmica. Si bé sí que han aconseguit retardar els avenços nuclears iranians, les autoritats de Teheran han promès continuar endavant amb el seu programa.

"Països meus"

Des de l’inici dels atacs d’Israel —i, per descomptat, les respostes i bombardejos iranians contra l’Estat hebreu— gairebé 500 persones han mort entre els dos països, tot i que la gran majoria de morts han passat a l’Iran, on milers de perses ja han abandonat el seu país, i n’han sortit —per terra— a través de les fronteres terrestres de la República Islàmica. La majoria de les sortides es fan en direcció a Armènia, a l’Iraq i, sobretot, a Turquia.

Notícies relacionades

Trump bombardeja l’Iran i fa entrar els EUA en la guerra d’Israel

Des del cel de l’Iran

La ciutat fronterera turca de Van, així, s’ha omplert d’iranians que pugnen per aconseguir un bitllet que els allunyi del seu propi país i de la guerra. "Estimo tots dos països. Em sento com si els pares s’haguessin divorciat. S’odien i es disparen, però jo no vull que s’ataquin entre si", assegura Sera, una iranianonord-americana que just va poder sortir de l’Iran les últimes hores. La dona, de mitjana edat, parla amb un perfecte accent nord-americà.

"Veig culpa en tots dos. I el règim iranià també té una gran part de responsabilitat en el que passa", assegura Sera, que s’encén mentre parla.