Trump refreda un atac mentre l’Iran atempta contra un hospital d’Israel

"Tenint en compte que hi ha una oportunitat substancial de negociacions amb l’Iran que poden o no tenir lloc en un futur pròxim, prendré la meva decisió de si anar-hi o no en les pròximes dues setmanes", diu la frase del republicà.

Leavitt no va voler entrar en "el raonament" de Trump per prendre aquesta decisió ni anar més enllà d’aquest missatge tan breu, que deixa nombrosos interrogants oberts. La secretària de premsa, per exemple, va evitar clarificar si ja hi ha converses directes o indirectes entre Washington i Teheran, tot i que sí que va dir que l’enviat especial del republicà, Steve Witkoff, ha mantingut correspondència amb els iranians. Tampoc va voler dir si buscarà l’autorització de poders de guerra del Congrés en cas d’acabar decidint atacar. "No entraré en escenaris hipotètics", va dir.

El missatge d’ahir clarament obre una via a la diplomàcia i rebaixa la tensió, que s’havia disparat per la possibilitat que Washington entrés en l’ofensiva i no només en la col·laboració amb Israel en defensa, logística o intel·ligència. Tot i així, la secretària de premsa va afirmar que el republicà "no té por d’utilitzar la força si fa falta".

Va mirar, a més, de minimitzar l’impacte negatiu que una possible intervenció militar tindria en la relació de Trump amb les seves bases i amb alguns dels seus aliats, malgrat que els últims dies s’ha evidenciat una significativa bretxa amb figures clau del moviment MAGA i la ultradreta com Tucker Carlson. I com ja va fer el vicepresident, J. D. Vance, Leavitt va instar, simplement, a confiar en Trump. "Escolta totes les veus però pren decisions basant-se en els seus instints", ha assenyalat també la secretària de premsa.

Feia uns quants dies que Trump donava senyals d’estar disposat a la implicació directa. Aquesta possibilitat l’anhela Israel, que necessita les bombes antibúnquer que només poden llançar els EUA per arribar a instal·lacions subterrànies com la planta de Fordow. I alerta l’Iran, que havia advertit que tindria conseqüències. Ara el republicà posa el pes de nou sobre la via diplomàtica (Leavitt el va anomenar "aconseguidor de pau en cap"), però també manté l’ambigüitat estratègica i el suspens, que va portar a la màxima i esperpèntica potència la vigília, quan va dir: "Pot ser que ataqui, pot ser que no. No hi ha ningú que sàpiga què faré".

La secretària de premsa es va encarregar de redoblar ahir el missatge que per al president nord-americà "la prioritat és evitar que l’Iran tingui una arma nuclear", sense entrar en el debat de si li sembla adequat un canvi de règim que el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, planteja, si no com a meta, sí com a possible conseqüència. També va reforçar la idea que Teheran estava a prop d’aconseguir aquesta arma, una afirmació que contrasta amb les estimacions dels seus propis serveis d’intel·ligència. Leavitt va declarar que qualsevol acord amb l’Iran ha d’incloure un veto per enriquir urani i impedir que la República Islàmica pugui acabar obtenint una arma nuclear.

"Pagaran pel que han fet"

D’altra banda, un hospital israelià, a la ciutat del sud de Beerxeba, va rebre l’impacte ahir al matí en l’última salva de míssils balístics iranians llançada durant l’escala bèl·lica entre la República Islàmica i Israel. Aquesta mortífera guerra d’atacs i respostes va començar divendres de la setmana passada, amb un atac sense precedents israelià contra la cúpula militar iraniana, objectius civils i, a més a més, centrals nuclears del país persa.

Notícies relacionades

Els EUA rastrejaran les xarxes dels estudiants que vulguin entrar al país

Els EUA augmenten el personal d’avions de guerra a Morón

Des d’aleshores, cada dia, Teheran i Tel-Aviv s’han estat bombardejant i atacant de manera constant. Malgrat això, la gran majoria de morts –més de 500, segons assenyalen uns recomptes independents– han passat en territori iranià. A Israel, en canvi, hi ha confirmada la mort de 24 de civils.

L’últim d’aquests atacs de l’Iran, el d’ahir al matí, va ser el que més impacte de tots va tenir i, a part de l’hospital de Beerxeba, en el qual van resultar ferides fins a 40 persones, els míssils perses també van arribar a tocar l’edifici de la borsa israeliana de Tel-Aviv. "Els tirans de Teheran pagaran pel que han fet", va indicar ahir Netanyahu. El seu exèrcit, de fet, va ser qui primer va atacar un centre mèdic, en aquest cas a Teheran: dimecres un bombardeig israelià va atemptar contra la seu de la Mitja Lluna Vermella iraniana a la capital persa, poc després que fos atacada, el dia abnans, la seu de la televisió pública persa, IRIB TV.