Els microxips i les terres rares centren les friccions dels EUA i la Xina

Tindrà aviat Trump una altra foto amb Xi a Pequín i és probable que la publiciti com la tornada d’una sana rivalitat. Els antecedents del seu primer mandat aconsellen prudència. La vetllada familiar a la mansió de Mar-a-lago i la treva del G20 no van portar acords comercials tangibles i aviat va tornar la desconfiança, els aranzels i les acusacions creuades. La Xina ja va assumir fa dècades que l’hostilitat de les relacions bilaterals és estructural.

Les terres rares

La Xina només va haver de tancar l’aixeta de les terres rares i asseure’s a esperar. El nerviosisme de Trump va créixer a mesura que es buidaven els magatzems de les empreses nord-americanes. El sector automobilístic, aeronàutic i armamentístic, entre d’altres, van advertir del desastre. En una enquesta de la Cambra de Comerç Nord-americana a la Xina lamentaven diverses empreses que haurien d’aturar les fàbriques en setmanes o pocs mesos si no hi havia noves reserves. I el crit es va fer global. Companyies alemanyes, índies i japoneses van quedar atrapades en el foc creuat. El comissari de Comerç de la Unió Europea, Maros Sefcovic, va demanar la setmana passada a Pequín aclarir la situació al més aviat possible.

El comunicat de la Casa Blanca va esmentar que ja s’havia parlat sobre això amb Xi i va suggerir que estava solucionat. Però el xinès va ometre’n qualsevol referència i el portaveu del Ministeri d’Exteriors va regatejar divendres la pregunta. Jin Canrong, professor universitari i assessor governamental, nega en el seu blog qualsevol acord i pronostica que Pequín utilitzarà les terres rares per arrencar concessions en les negociacions imminents. El Ministeri de, Comerç va expedir divendres més llicències per a l’exportació, però a un ritme insuficient per cobrir la demanda.

Ni el present ni el futur s’entenen sense les terres rares. Per resumir-ho, quasi tot el que s’encén i s’apaga amb un interruptor les necessita: mòbils, televisors, cotxes, avions... La Xina concentra el 61% de la seva producció i el 92% del seu processament, segons l’Agència Internacional de l’Energia.

Els universitaris

El 28 de maig, en una nota oficial titulada Les noves polítiques de visats posen els Estats Units primer, no la Xina, el secretari d’Estat Marco Rubio va anunciar que, "sota el lideratge del president Donald Trump, el Departament d’Estat dels Estats Units treballarà amb el Departament de Seguretat Interna per revocar de manera agressiva els visats dels estudiants xinesos, inclosos aquells que tenen vincles amb el Partit Comunista Xinès (PCX) i aquells que estudien en àrees crítiques". Al país hi ha prop de 280.000 estudiants xinesos, la segona comunitat per darrere de l’Índia. Entre ells i els aspirants a anar a estudiar als Estats Units s’ha escampat el pànic.

El tema va ser abordat en la trucada de dijous entre Trump i Xi, en la qual els dos líders van voler desescalar el xoc iniciat per Washington amb la seva guerra aranzelària. La Xina considera que aquestes i altres mesures violen la treva temporal que s’havien donat els dos països al maig. Es desconeix si s’ha invalidat l’ordre de Rubio, però Trump va assegurar dijous davant la premsa després de la trucada: "Els estudiants xinesos vindran [als Estats Units], no hi haurà problema, és un honor tenir-los. Volem estudiants estrangers, però revisats".

Les universitats d’arreu del món es barallen per atraure estudiants xinesos als seus campus. El país asiàtic és el segon amb més milionaris del món. No obstant, en la visió trumpista del món això suposa un avantatge intolerable per a la Xina. ¿Per què els Estats Units han d’ajudar a formar les elits del que veu com la principal amenaça a la seva hegemonia en el futur? Circulen a les xarxes socials MAGA fotografies de les recents cerimònies de graduació a Harvard i a Colúmbia en les quals tots els que apareixen amb el birret de graduat són "no blancs"; molts d’ells, asiàtics. En realitat, els Estats Units acull 1,1 milió d’estudiants universitaris estrangers d’un total de prop de 20 milions.

La influència a Àsia

Des que Barack Obama va emprendre la política del gir al Pacífic després d’entendre que la primacia global no s’esbombava a l’Iraq ni a l’Afganistan, la Xina i els Estats Units han anat col·leccionant frecs a Àsia. Els EUA tenen desenes de milers de tropes a Corea del Sud i al Japó, han empolvorat el pati del darrere xinès de bases militars i han firmat tractats multilaterals de defensa. El cap del Pentàgon, Pete Hegseth, va aconsellar a tots els ministres del ram reunits a Singapur el cap de setmana passat que s’armessin fins a les dents per combatre l’amenaça xinesa i va proposar el mateix 5% del PIB en despesa militar que pretén per als membres de l’OTAN. No sembla la millor recepta per a un continent amb ferides històriques sense cauteritzar i amb molts deures pendents en la lluita contra la pobresa. Pequín va criticar l’endemà la seva mentalitat de guerra freda i va assenyalar que cap país té més pulsions hegemòniques ni posa més en perill la pau a Àsia que els EUA.

La guerra dels microxips

L’empresa que lidera el sector a Occident és la taiwanesa TSMC, que compta amb més de la meitat del mercat, seguida per la sud-coreana Samsung i la nord-americana Intel. TSMC es prepara per a la producció en massa de microxips de dos nanòmetres a finals de 2025. Per fer-ho utilitza la maquinària d’impressió holandesa ASML.

La Xina no ha pogut arribar tan lluny en la miniaturització. Els EUA van imposar al país asiàtic el 2022 un embargament tecnològic a la indústria de semiconductors. Entre altres conseqüències, els Països Baixos van prohibir a ASML vendre a la Xina les màquines de litografia més avançades. Això ha limitat la capacitat de producció en massa de microxips de la principal empresa xinesa del sector, SMIC. Amb les velles eines només es pot arribar a cert punt de desenvolupament.

Notícies relacionades

Un divorci destructiu per a tots dos

La intel·ligència de l’Iran obté documents "estratègics" d’Israel

La por és que la carrera derivi en guerra. El president xinès, Xi Jinping, vol recuperar Taiwan tant sí com no. A l’illa es va refugiar el 1949 el bàndol perdedor de la guerra civil xinesa i des d’aleshores és un territori independent. All+a constantment sonen els tambors de guerra i les maniobres polítiques per a la reunificació. Els EUA, en principi, recolzarien militarment l’illa.

Si Occident perd l’accés als microxips fabricats a Taiwan, el cop seria enorme. Per això Donald Trump intenta relocalitzar la producció als Estats Units i la Unió Europea està invertint desenes de milers de milions per mirar d’impulsar la seva pròpia indústria.