Von der Leyen: "La nostra tasca és la independència europea"

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va rebre ahir a Aquisgrà (Alemanya) el prestigiós Premi Carlemany en reconeixement al seu "lideratge visionari" com a dirigent, segons va assenyalar el jurat. En l’acte, que es va celebrar a la sala de la coronació de l’ajuntament de la ciutat, la dirigent va defensar la necessitat que la Unió Europea sigui independent una vegada que s’ha comprovat que "la pau relativa sota el paraigua de l’OTAN" no durarà "sempre" –vistes les advertències de Donald Trump– i que els "enemics" de les societats democràtiques "s’han armat i mobilitzat", com mostra, segons el seu parer, "la guerra brutal i implacable de Putin contra Ucraïna".

"En aquesta dècada es definirà un nou ordre internacional. I si no volem simplement acceptar les conseqüències que aquest nou ordre portarà per a Europa i per al món, llavors hem de donar-hi forma activament. La història no perdona la indecisió ni la vacil·lació. La nostra tasca és la independència europea", va avisar.

Defensa i innovació

Aquesta independència, va apuntar Von der Leyen, ha d’arribar per diverses vies. La primera que va citar va ser la defensa. Veu cada vegada "més urgent" la "necessitat" d’augmentar la inversió en armes, una cosa que els EUA fa més d’una dècada que reclamen i que només en els últims mesos els socis europeus, inclosa Espanya, s’han pres seriosament. La presidenta de la Comissió veu imprescindible que els 27 socis encoratgin "una nova pax europaea del segle XXI, gestionada i dirigida per la mateixa Europa".

La segona prioritat és per a ella la innovació i la competitivitat. "Europa ho té tot per assumir un paper de lideratge en l’economia mundial del demà", va assegurar abans de destacar el potencial del mercat interior, els professionals "altament qualificats" i el prestigi dels sistemes educatius. La tercera idea per avançar en aquesta independència de la Unió és ampliar el club europeu cap a l’est, per integrar països com Ucraïna, Moldàvia i els Balcans Occidentals. I l’última prioritat que va assenyalar és que Europa defensi la seva identitat, cultura i valors comuns desenvolupant la solidaritat i l’empatia, perquè els ciutadans se sentin que formen part d’un espai estable construït entre tots.

Von der Leyen es va emocionar en algun moment mentre llegia el seu discurs a l’antic palau imperial i actual Ajuntament d’Aquisgrà, la ciutat de l’emperador Carlemany, considerat el primer pare d’Europa. La biografia de la premiada la converteix en la "personificació d’Europa", com li va dir Felip VI, que va assistir a la cerimònia i també va prendre la paraula per pronunciar una laudatio. Felip VI va remarcar que cap país europeu és per si sol capaç d’afrontar els grans desafiaments actuals, com intentar arribar a "una pau justa a Ucraïna", "defensar el dret internacional en la guerra de Gaza", "navegar" en la guerra aranzelària, defensar el multilateralisme i aconseguir que Europa tingui "veritable autonomia estratègica".

El Rei, contra la "por"

Notícies relacionades

Testimonis de catalans a Hawaii i el Japó després de l’alerta per tsunami: «Ens van dir que ens allunyéssim del mar, però cadascú s’havia de buscar la vida»

Dos milions d’evacuats al Japó davant el risc de tsunami després del terratrèmol a Rússia

El Rei va destacar que recorre el continent un sentiment de "por" d’un present i un futur "incerts" i veu que alguns partits polítics, cada vegada amb més pes al Parlament Europeu, busquen "explotar aquesta incertesa per qüestionar encara més la integració de la Unió Europea". "Veus que ressonen a tot Europa i que tots hem de confrontar... ¡Hem de fer-hi front! Veus perilloses i equivocades que sostenen que els europeus seran més lliures, independents i sobirans si habiten comunitats polítiques nacionals separades i enfronten sols els desafiaments globals. Res més lluny de la veritat", va afirmar el monarca.

En la seva intervenció, el cap de l’Estat va assegurar que, si algun país es deixés arrossegar per aquesta visió nacionalista, acabaria "exposat" als "capricis d’altres". Respecte a la inversió més gran en armament, Felip VI reclama no "subestimar" el missatge de l’Administració nord-americana que demana més inversió i aconsella que aquesta "crida a una autonomia europea" sigui resposta "a l’uníson" i no amb "27 polítiques de seguretat i defensa desconnectades", una per cada membre de la Unió.