L’ex primer ministre israelià Ehud Olmert atribueix a Netanyahu «crims de guerra»

El dirigent conservador, que va fer carrera al Likud de Benjamin Netanyahu abans d’unir-se a Ariel Sharon a Kadima després que desmantellés les colònies jueves a Gaza per dirigir el país entre el 2006 i el 2009, és l’últim polític israelià a aixecar la veu davant les atrocitats quotidianes a la Franja. Com Olmert, molts d’ells estan ja retirats de la primera línia, tot i que les seves postures conserven cert pes entre una opinió pública israeliana poc acostumada a veure en els principals mitjans –amb alguna excepció– la realitat del que passa a la Franja. «Hi ha hagut massa casos de cruels assassinats de civils, de destrucció de la propietat i de les llars. Hi ha massa saquejos i robatoris a les cases, dels quals presumeixen en molts casos els soldats», escriu després de condemnar també la situació de fam imposada pel bloqueig de fronteres.

Olmert no subscriu la tesi del «genocidi» o la «neteja ètnica», però remarca que és hora d’acabar amb la guerra «abans que desapareguem de la família de les nacions i ens asseguin davant el Tribunal Penal Internacional per crims de guerra». Les seves paraules arriben sols uns dies després que el líder d’Els Demòcrates, la formació sorgida de la unió de l’antic Partit Laborista i el pacifista Meretz, advertís que Israel «va camí de convertir-se en un Estat pària, com ho va ser Sud-àfrica al seu dia» si no recupera el seny. «Un Estat assenyat no fa la guerra contra civils, no mata nadons per hobby i no es fixa com a objectiu despoblar el territori», va dir l’esquerrà Yair Golan, que va ser també ministre i número dos de l’Estat Major de l’Exèrcit. Netanyahu va descriure les seves paraules com un «libel de sang» antisemita i, des d’aleshores, són molts el que han acusat de «traïdor» Golan.

I és que si bé la majoria d’israelians està ara en contra de la guerra, prop d’un 60% segons les últimes enquestes, aquesta oposició es deriva més de la seva preocupació pels ostatges que segueixen a Gaza que pel càstig infligit als palestins. Un altre sondeig recent, elaborat per la Universitat de Pennsilvània amb una mostra entorn del miler d’enquestats i publicat per Haaretz, assenyalava que el 82% d’israelians estan a favor d’expulsar tota la població de la Franja.

El símil bíblic de Josué

No només això, el 47% va dir ser partidari de matar tots els seus habitants, com va fer Josué en el relat bíblic després de conquerir Jericó (el símil que apareixia en la pregunta), mentre que el 52% recolzaria un pla per deportar tots els àrabs d’Israel, gairebé dos milions de persones amb nacionalitat israeliana.

Per això veus com les d’Olmert, Golan o Moshe Yaalon continuen sent avui crits al desert. Aquest últim, excap de l’Estat Major i ministre de Defensa de Netanyahu fins al 2016, va acusar el seu antic cap de files de liderar una campanya de «neteja ètnica» a Gaza. «Estic obligat a advertir del que allà passa perquè se’ns està ocultant», li va dir llavors la televisió pública israeliana. «Ens estan portant per un camí de conquesta, annexió i neteja ètnica. I s’estan cometent crims de guerra», va dir Yaalon.

Notícies relacionades

Alemanya i Ucraïna acorden fabricar junts armes de llarg abast

Les ombres un crim

De moment, no obstant, res sembla que hagi de canviar. La pressió internacional no s’ha traduït encara en cap mesura significativa per forçar Israel a aturar els atacs. I mentrestant, Netanyahu continua aprofitant cada oportunitat que se li presenta per envoltar-se d’acòlits de la línia dura. El seu últim fitxatge és el general major David Zini, a qui ha posat al capdavant del Shin Bet, el poderós servei de seguretat interna, malgrat que la fiscal general de l’Estat ha titllat d’«il·legal» el seu nomenament.

Milers de palestins irrompen en centres de repartiment d’ajuda dels EUA

Milers de persones van irrompre ahir en un centre de distribució d’ajuda humanitària a Rafah, al sud de la Franja, van saltar les tanques i hi van entrar sense control per aconseguir menjar, segons va poder presenciar un periodista de l’agència France Presse, i mostren vídeos gravats al lloc i difosos a les xarxes socials. Es tracta d’una de les zones gestionades per la Fundació Humanitària per a Gaza (GHF, en les seves sigles en anglès), una organització nord-americana que compta amb suport israelià.