La UE vol fer-se més gran

Europa és "un gegant econòmic, un nan polític i un cuc militar". La frase, tan gastada, la va proferir el 1991 el llavors ministre d’Exteriors belga Mark Eyskens, en el context de la primera guerra de l’Iraq. Més de tres dècades després, la UE vol aprofitar la conjuntura de crisi global per fer per fi el salt endavant i influir en el món més turbulent i bel·licós des de la Guerra Freda.

Aspira a convertir-se en un gegant geopolític i militar. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va parlar per primera vegada de l’"Europa geopolítica" ja el 2019. Una que influís en el món, sense descartar "parlar el llenguatge de la confiança", un eufemisme per referir-se a la projecció de poder dur. El 2025, aquesta visió s’ha accelerat i és l’esperit dels temps i el relat que s’imposa a les capitals europees. S’aproven despeses militars per valor de centenars de milers de milions d’euros per elevar el poder dur de dissuasió bèl·lica dels 27, mentre es retalla l’ajuda al desenvolupament. El canvi potser és més perceptible encara en països com Alemanya. Allà es parla de Zeitenwende o punt d’inflexió: ja no és tabú a Berlín elevar dràsticament la despesa militar. El seu nou canceller, Friedrich Merz, parla obertament d’"independitzar" la UE dels Estats Units.

Actor secundari

I no obstant la vella Europa continua sent un actor secundari en les negociacions més rellevants del moment: no està convidada a la possible cimera sobre el futur d’Ucraïna a Turquia. I s’ha mantingut clamorosament al marge de la guerra de Gaza, un dels episodis més foscos d’aquest segle, en paraules del president espanyol, Pedro Sánchez.

"Malgrat el discurs sobre una Europa geopolítica, la realitat és que la UE està dividida sobre Rússia i el futur d’Ucraïna, i sobre què fer al Pròxim Orient o fins i tot al Sahel o com relacionar-se amb els EUA", opina en conversa amb EL PERIÓDICO Carme Colomina, investigadora principal del centre de pensament CIDOB. "En les dues grans crisis, d’Ucraïna i Gaza, la UE està actuant per sota de les seves capacitats i del seu potencial. Està perdent l’oportunitat i prestigi internacional i intern entre la seva població", diu Vicente Palacio, director de Política Exterior de Fundación Alternativas.

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

L’arribada de Trump a la presidència dels EUA, i amb ell la incertesa a Washington, ha servit com a catalitzador cap a aquesta Europa geopolítica. Ha desencadenat per sorpresa una mena de cursa de la indústria armamentística europea i una autèntica pluja de milions per al sector de la defensa. No obstant, les primeres proves de realitat de la intenció a Brussel·les no són del tot esperançadores. En les negociacions de pau per a Ucraïna, continua estant al marge. En el millor dels casos, addueixen fonts diplomàtiques, sembla que l’alto el foc serà cosa dels EUA.

I això malgrat un autèntic frenesí diplomàtic impulsat sobretot per França i el Regne Unit, amb el suport d’Espanya, Polònia o Alemanya. Cimeres a Londres, París i Kíiv o reunions del grup de Weimar o 5+ a Madrid i Londres. Les amenaces de més sancions a Moscou (l’últim paquet, aprovat aquest mateix dimecres) o les promeses de suport militar total a Ucraïna fins que sigui necessari, han quedat entelades de nou aquesta setmana, en la qual s’especula amb una possible negociació directa a Turquia entre Rússia i Ucraïna, una cosa que es preveia ahir mateix.