Netanyahu dona llum verda a un pla per fer inviable un estat palestí
La comunitat internacional s’ha oposat durant dècades a la construcció d’un assentament que dividirà Cisjordània
La decisió «esborra el miratge de la solució de dos estats», afirma el ministre Smotrich

«L’Estat palestí està sent esborrat de la taula. No amb eslògans, sinó amb accions». Les paraules pronunciades ahir pel ministre de Finances israelià, Bezalel Smotrich, no podrien ser més factuals. El mateix dia en què el seu Govern donava el vistiplau per ocupar Ciutat de Gaza, desplaçar el seu milió d’habitants al sud i probablement enderrocar el que queda de la capital de la Franja, aquest mateix Govern va aprovar a Cisjordània un pla per edificar nous assentaments jueus que partiran físicament en dos l’altre cantó del territori palestí. Feia anys que el controvertit pla estava paralitzat per la forta oposició internacional. No només per la seva palmària il·legalitat, sinó perquè trencarà la continuïtat territorial de Cisjordània, fent inviable –a ulls de les organitzacions de drets humans– l’Estat palestí.
El pla aprovat pel Ministeri de Defensa contempla la construcció de 3.400 vivendes a l’anomenada zona E1, que separa Jerusalem Est de l’assentament de Ma’ale Adumim, tots dos en territori ocupat. En cas de portar-se a terme, crearà una barrera transversal que dividirà el nord del sud de la Cisjordània palestina. «Aquests apartaments suposarien la sentència de mort per a qualsevol possibilitat d’establir un Estat palestí viable», va dir la setmana passada el diari israelià Haaretz en un editorial. Així també és com l’ha presentat el Govern de Benjamin Netanyahu, radicalment oposat a la solució de dos Estats en què tant ha invertit la comunitat internacional des de fa dècades.
Smotrich va dir fa uns quants dies que la seva aprovació és una resposta a la intenció declarada recentment per diversos països occidentals de reconèixer l’Estat palestí en senyal d’oposició a la campanya de devastació israeliana a Gaza. El ministre ultradretà, un dels colons més prominents en el Gabinet de Netanyahu, ha celebrat aquesta maniobra com una decisió «històrica» que «pràcticament esborra el miratge de la solució de dos estats i consolida el domini del poble jueu sobre el cor de la Terra d’Israel».
Beneplàcit de Trump
Impulsat des de principis dels anys 90, el projecte per edificar a la zona E1 havia quedat encallat en diverses ocasions per l’oposició frontal d’Europa i principalment dels EUA, l’únic país amb capacitat per influir en les decisions israelianes. Però aquesta vegada, segons Smotrich, que ha sigut sancionat pel Regne Unit, Austràlia, el Canadà i Nova Zelanda per incitar a la violència contra els palestins, comptaria amb el beneplàcit de Donald Trump. Cal sumar-hi la passivitat dels països europeus, que amb prou feines han pres mesures per mirar de frenar l’onada de violacions del dret internacional del Govern de Netanyahu. Brussel·les es va limitar dimarts a condemnar el projecte, descrivint-lo com una «violació del dret internacional» que «soscava la solució dels dos Estats».
El cop arriba en plena devastació de Gaza, on cada dia continuen morint desenes de palestins, alguns d’ells de fam a conseqüència del draconià bloqueig israelià i la destrucció generalitzada llegada pels seus bombardejos. No és gaire millor la situació a Cisjordània, on 40.000 palestins han sigut expulsats de les seves llars des del mes de gener passat. Les excavadores de les Forces de Defensa d’Israel han arrasat extenses porcions de diversos camps de refugiats amb el pretext de la lluita contra «el terrorisme palestí», mentre grups de colons radicals no deixen d’assaltar llogarrets per desplaçar forçosament la població.
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- Tribunals Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- L’entrada d’una massa d’aire fred posa en alerta Catalunya
- De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci
- Sylt, l’illa de la ‘pijería’ alemanya