Ángel Fernández Artime: "Hem arruïnat l’argument de la pel·lícula ‘Conclave’"

Ha de saber que tota l’afició asturiana estava molt a favor de la seva elecció...

Alguna cosa m’han dit, sí. Que agosarada que és, aquesta afició meva [rialles]. M’alegra com a asturià sentir-me tan estimat a la meva terra. Però és veritat el que vaig dir després de morir el Pontífex: que coneixia molts cardenals, que hi havia perfils molt bons i que estava convençut que trobaríem un perfil molt adequat per a la complexitat d’algunes circumstàncies del món actual. Com així ha sigut.

¿Quin és aquest perfil que buscaven i que se suposa que compleix el papa Lleó XIV?

El més espectacular del conclave és que, amb l’experiència que hem viscut, hem arruïnat l’argument de la pel·lícula Conclave. De totes aquestes intrigues que apareixen a la pel·lícula no en vaig viure cap. No vam tenir grupets, sinó les congregacions generals en què parlem sobre l’Església, sobre les seves dificultats, sobre els seus desafiaments, sobre els èxits dels últims anys. I vam dir: que cadascú pensi on veu el millor candidat.

¿Quines han sigut les claus de l’elecció de Robert Prevost?

Expressant la meva opinió, enumero les característiques sense cap ordre de preferència. La primera és el fet que és un ciutadà dels EUA. Això és impressionant i no s’havia donat mai en la història. Sí, en canvi, que hi ha hagut papes espanyols. Els EUA són la gran potència que sabem i viu la realitat que està vivint, i cadascú de nosaltres sabem interpretar això. Ell és nord-americà, però fill d’emigrants, o almenys és descendent de família d’emigrants, fins i tot amb una part d’arrel espanyola. Això és interessantíssim en un país en què sembla que els emigrants, i n’hi ha que fa 20 o 30 anys que hi viuen, són un problema, quan tantíssims han construït els EUA.

¿Una altra característica clau?

El nou papa és un religiós agustí. Igual que jo soc salesià, igual que el papa Francesc era jesuïta, en aquest cas és de nou un religiós. Altres vegades pot ser un papa que ve del clergat diocesà, com Benet XVI i Joan Pau II. És a dir, en això no hi ha preferències. Però Lleó XIV és un religiós que coneix molts països, i això també és una riquesa. El Pontífex, en la seva condició de superior general dels agustins, ha visitat molt món i això atorga una sensibilitat, unida en el seu cas a una formació matemàtica, filosòfica i teològica. Tots aquests elements són molt rics, en una personalitat molt serena i equilibrada. Tot plegat influeix i sorprenentment hem confluït en aquesta mateixa direcció.

¿Vostè ja ho veia a venir quan entrava al conclave?

¿Si veia a venir que podria ser el cardenal Prevost? No, no, no. Crec que ningú sabia qui seria. Si llegies la premsa espanyola, hi havia un cert rumor. Si llegies la premsa italiana, hi havia un altre rumor, molt marcadament italià... Penso que ningú s’esperava a ningú. Però sabíem que hi havia persones de perfils molt interessants, i aquesta era la mirada. Per això estava tan convençut que tindríem un bon papa i no en un temps gaire llarg, com així ha sigut.

Per arribar a sortir en la quarta votació, la qüestió ja d’estar molt perfilada, perquè de cap altra manera dos terços dels vots es reuneixen tan fàcilment...

Sí, però li donaré el motiu i l’argument perquè això hagi sigut així. En la història hi ha hagut algun cardenal molt savi que ha dit: com més trobades generals de congregació de cardenals se celebren, menys votacions en el conclave hi ha. Això és molt savi.

¿Què passa en aquestes congregacions prèvies?

En les congregacions tothom parla. Jo també. I un, al parlar, expressa la seva filosofia, el seu pensament teològic, la seva mirada sobre el món, sobre l’Església. Això ens permet fàcilment dir: la meva mirada aniria per aquí o per allà. I, després, el que passa no és que hi hagi converses, sinó que les votacions van fent com un efecte d’embut, és a dir, van emergint una, dues, tres persones, i després s’arriba a un punt final. Aquesta és la dinàmica impressionant.

Hi ha qui diu que el cardenal Prevost ja va emergir des del primer moment com a líder clar.

Els que diguin això devien ser en un conclave diferent del conclave on vaig ser jo. Em fa l’efecte que tots vam entrar al conclave sense saber del cert quina de les persones que es deien podria ser. Almenys jo ho he viscut així i penso que tots ho hem viscut així. Però, com dic, sorprenentment ha sigut més fàcil del que semblava.

Notícies relacionades

Europa repensa la seva estratègia per a un Sahel amb rècords de violència i un inesperat xoc diplomàtic amb Algèria

Dos morts i 20 ferits al xocar un barco escola de l’Armada mexicana amb el pont de Brooklyn de Nova York

Vostè va votar el cardenal Prevost, naturalment.

Pot deduir-ho pel que he dit, però no puc contestar a la pregunta perquè forma part del secret del jurament del conclave.