Von der Leyen anuncia un fons de 150.000 milions per rearmar la UE

"Som a l’era del rearmament. I Europa està preparada per augmentar massivament la seva despesa en defensa", va dir Von der Leyen per esbossar un pla que presentarà als líders demà, en la cimera extraordinària convocada pel president del Consell Europeu, António Costa. La novetat més gran és un nou instrument financer per valor de 150.000 milions en préstecs perquè els països puguin invertir en defensa, utilitzant el pressupost comunitari com a garantia.

Reforçar la indústria

"Es tracta bàsicament de gastar millor, i de gastar junts", va dir la presidenta. L’objectiu és utilitzar els diners per a projectes paneuropeus. Von der Leyen apunta a la compra conjunta de sistemes d’artilleria, míssils i munició, però també el reforç, per exemple, de la defensa antiaèria. La Comissió al·lega que això permetria reduir costos i millorar la interoperabilitat entre els exèrcits, a més de reforçar la indústria.

Brussel·les vol utilitzar com a base un article dels tractats que permet que els governs puguin prendre decisions sense comptar amb el Parlament en cas de crisi. Aquest article ja es va utilitzar durant la pandèmia com a base del pla de recuperació, i per fer davant la crisi energètica provocada per la invasió russa d’Ucraïna. Aquest instrument legal obre la porta a donar assistència financera als països que ho necessitin en cas de "severes dificultats per proveir-se d’alguns productes" o en cas de serioses dificultats causades per desastres naturals o circumstàncies excepcionals" fora del seu control.

La Comissió va explicar que això podria permetre a més que els governs augmentin "massivament" el seu suport a Ucraïna de manera immediata. L’anunci va arribar amb prou feines hores després que els EUA suspenguessin formalment l’ajuda a militar a Kíiv, després de la topada entre Zelenski i Trump divendres passat.

Pausa fiscal

Von der Leyen va proposar formalment ahir, a més, activar la clàusula d’escapament de les regles fiscals perquè els governs disposin de més marge pressupostari per invertir en defensa. La mesura no repercuteix automàticament en tots els països sinó que aquells que ho considerin necessari podran activar-la. "Els estats membres estan disposats a invertir més en la seva pròpia seguretat si disposen de l’espai fiscal necessari", va dir l’alemanya. Fer ús de la clàusula d’escapament implica que la Comissió no comptabilitzarà la despesa en defensa a l’hora de calcular el dèficit i el deute. Si els governs augmenten les seves despeses de defensa en un 1,5% del PIB de mitjana, "es podria crear un espai fiscal de prop de 650.000 milions d’euros en un període de quatre anys".

La presidenta de la Comissió va proposar a més fer ús del pressupost actual de la UE. Va obrir la porta que els governs puguin fer ús de fons previstos per a les polítiques de cohesió econòmica i social, i utilitzar-los per invertir més en defensa. També va apostar per eliminar barreres perquè grans empreses del sector puguin tenir accés als fons.

Fons privats

El finançament públic, va advertir Von der Leyen, no serà prou donat el repte a què s’enfronta la UE. Mobilitzar capital privat serà clau per aconseguir prou inversió en el sector. Per això la presidenta de la Comissió va tornar a insistir en la necessitat de garantir l’accés a suficient capital per a les empreses, a més de continuar treballant per completar la Unió del Mercat de Capitals.

Destaca també la importància del Banc Europeu d’Inversions en aquest sentit. El febrer passat, 19 països, entre ells Espanya, van demanar canviar les normes del banc. Actualment, el BEI no pot finançar la fabricació d’armament, munició, ni cap tipus d’equipament militar. Segons Von der Leyen, la institució presidida per l’espanyola Nadia Calviño ja està estudiant ampliar la seva capacitat de finançament.

"La situació exigeix que considerem totes les fonts de finançament possibles", va recollir Von der Leyen en una carta enviada ahir als líders explicant els detalls del seu pla. La Comissió calcula que fent ús de totes aquestes eines, podrien arribar a mobilitzar-se fins a 800.000 milions.

Un nou paradigma

La cimera que reunirà demà els líders de la UE i en què participarà també Zelenski estava convocada des de fa setmanes. La topada entre el president ucraïnès i Donald Trump i la decisió dels EUA de suspendre l’ajuda a Kíiv, la fa més urgent.

A la seva carta, Von der Leyen parla ja dels EUA en passat, com assumint que el temps en què Europa podia comptar amb Washington ha arribat definitivament a la seva fi. "Apreciem el suport dels EUA i el paper que ha jugat en la seguretat europea durant dècades, però el context en el qual operem està canviant dràsticament i dramàticament", diu la presidenta.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Insisteix que una bona relació amb els EUA, tant bilateralment com en el marc del G-7, continua sent entre els seus prioridades. Però remarca que les bases en les quals s’estableix l’ordre econòmic i polític de l’Europa de postguerra està sent "sacsejat". Quan l’ordre europeu trontolla, adverteix Von der Leyen, "la història ens diu que tot el sistema internacional pot desestabilitzar-se".

Per a l’alemanya, "és el futur d’una Ucraïna lliure i sobirana i d’una Europa segura i pròspera el que està en joc. "Vivim els temps més transcendentals i perillosos", afegeix en la missiva.