Ansietat i por
EL PERIÓDICO parla amb votants a Nova York, Filadèlfia i altres ciutats en una jornada plena d’angoixa i esperances. «Tinc por si guanyem nosaltres i si guanyen ells», diu Jessica Moreno, nascuda fa 50 anys a Guatemala però que en fa 45 que viu als EUA i que treballa amb una organització d’ajuda a immigrants.
Una església adaptada com a col·legi electoral, ahir a Nova York. | DAVID DEE DELGADO / AFP
L’última vegada que la Caitlin va votar en unes presidencials, el 2020, en 10 minuts estava fora del seu col·legi electoral de Brooklyn. Ahir, aquesta mestra pastissera de 34 anys aguantava en el seu nou centre de vot a l’East Village, a Manhattan, una llarga cua al migdia, una espera a què no estava acostumada a Nova York i a la qual volia veure el costat positiu. "Em dona esperança que augmenti la participació", deia aquesta votant de Kamala Harris, que explicava que els principals motors del seu suport a la candidata presidencial demòcrata eren "els drets de les dones i la decència moral", igual que per a la seva parella, el Ben, ho era "intentar acabar amb la divisió".
Poc més enrere en aquesta mateixa cua, en un assolellat matí novaiorquès, hi havia el Milán, de 40 anys, criat entre l’Argentina i Miami i que per primera vegada votava Donald Trump. Ell també parlava de divisió i decència moral, però amb una visió radicalment oposada. "Aquí a Nova York molta gent és republicana d’amagat per la quantitat de demòcrates que hi ha i perquè el Partit Demòcrata està ben ple d’odi", assegurava. "Els meus amics demòcrates em diuen ignorant, tinc amigues que han tallat relacions amb mi i amics que perden també amics... El país sencer està dividit", analitzava.
Polarització
Tots tres encarnaven la polarització d’aquests Estats Units que han arribat a les urnes en una elecció transcendental, aparentment igualada, de resultat incert i en la qual, tot i que es mantenen tendències com el domini demòcrata en les grans ciutats, s’exposen també moviments tectònics que obliguen a oblidar anàlisis de blocs prefixats.
Són canvis que representen també persones de Nova Jersey com Jude Memeh, originari de Nigèria, que després d’aconseguir la ciutadania per primera vegada podia votar ahir en unes presidencials, i ho feia per Trump. "Jo no voto per color sinó per algú que defensa els meus valors cristians", explicava aquest tècnic de 40 anys, que per entrar en el centre de votació va deixar al cotxe la gorra vermella de Make America Great Again però després va tornar a posar-se-la orgullós per fer un tomb per Nova York.
Notícies relacionades"Defenso, com Trump, la immigració legal", explicava Memeh. "Crec que res del que faci Harris em beneficiarà però potser coses que faci Trump sí, respecte a l’economia, els preus, les guerres...". I si se li preguntava per la retòrica xenòfoba i racista de Trump, que ha atacat països com el seu, ell ho justificava: "Va dir que Nigèria era un ‘forat de merda’ però és que cal dir la veritat. És enormement ric en recursos naturals però no pintem res al món. I els nostres líders polítics quan necessiten atenció mèdica venen aquí, o hi envien els seus fills perquè estudiïn a les universitats".
Gabriel Freedman-Naditch, un jove de 20 anys de Boston, que votava per primera vegada en unes presidencials, es mostrava satisfet perquè havia contribuït a convèncer un amic conservador a Geòrgia, un dels estats frontissa, a canviar el seu vot de Trump a Harris. Jessica Moreno, nascuda fa 50 anys a Guatemala però que en fa 45 que viu als EUA i que treballa amb una organització que ajuda immigrants, en molts casos indocumentats, ahir donava "emocionada" el seu vot a Harris. "És una dona de pares immigrants, com jo; una dona de color, una dona molt competent i preparada. Representa el contrari que Trump". Moreno, com la immensa majoria de votants consultats per EL PERIÓDICO, demòcrates però també republicans, expressava una mica d’ansietat i por davant uns comicis que són els primers que se celebren després de l’assalt al Capitoli i els resultats dels quals Trump ja ha deixat clar que podria desafiar si van en contra seu. "Tinc por, si guanyem nosaltres, que s’aixequi l’altra part del poble", deia. "Però també tinc por si guanyen ells. ¿Què farem llavors nosaltres?".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Política i moda Deixeu de grapejar-nos
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació
- No és país per a pactes
- En clau europea Pacte amb clarobscurs