‘Mein Kampf’, l’explícit i indigerible pamflet de Hitler compleix 100 anys en ple ‘revival’ ultra

«Poques vegades, o probablement mai en la història, un dictador va deixar tan clars els seus objectius abans d’arribar al poder com va fer Hitler», advertia ja fa uns anys l’historiador Eberhard Jäckel, autor de referència quant a l’estudi científic del nazisme. ‘Mein Kampf’ ocupa un total de 800 pàgines, repartides en dos volums i escrites entre el 1924 i el 1925. El primer el va redactar durant els nou mesos que va passar a la presó bavaresa de Lansberg, després del seu fracassat cop d’estat de novembre del 2023, a Múnic.

12 milions de vendes

L’anomenada ‘bíblia de Hitler’ és un compendi més que explícit del seu antisemitisme, amb paràgrafs en què parla ja d’‘enverinar amb gasos’ milers de jueus. També anticipa els deliris bèl·lics que va començar a consumar després d’arribar al seu primer propòsit, l’annexió de la seva Àustria natal al Reich alemany, el març del 1938. Aleshores, el llibre del ‘Führer’ ja era un supervendes a l’àrea germanolant. Fins al 1945, l’any de la Capitulació nazi, se n’havien venut 12 milions d’exemplars.

El primer volum es va publicar el 18 de juliol del 1925; el segon, el desembre de l’any següent. No només el seu contingut és delirant o ideològicament nauseabund per a un lector comú, sinó que a més la seva escriptura és tan deficient que resulta indigerible fins i tot per a un públic més o menys ‘afí’, assegurava en ocasió del centenari la politòloga Barbara Zehnpfennig , des del diari ‘Rheinische Post’. El primer volum és essencialment una biografia glorificada dels seus inicis i de la fundació del seu partit, l’NSDAP; en el segon abunda en els seus plans ‘programàtics’.

No es va convertir en best-seller de la nit al dia. La seva lectura era dificultosa en l’àmbit formal fins i tot per a persones del seu entorn. Però a partir del 1930 van començar a pujar les vendes. Va coincidir amb el progressiu ascens electoral del seu partit, fins a arribar el 1932 la marca del 33% dels vots. El 1933, l’any en què va ser proclamat canceller del Reich, havia arribat a la marca llavors màgica del mig milió d’exemplars.

Van començar a difondre’s versions íntegres o resumides, així com traduccions en 18 idiomes, inclòs l’espanyol. A partir del 1945, molts dels que el van comprar, sigui per convicció o per por que no tenir-lo impliqués ser percebut com a ‘enemic’ del règim, van procedir a amagar-lo en algun lloc recòndit de la seva biblioteca o a desfer-se’n.

Durant 70 anys, a Alemanya va ser difícil aconseguir per vies regulars un exemplar del supervendes de Hitler. La postguerra alemanya, la tutela del pamflet hitlerià i els seus drets d’autor havia quedat transferida pels aliats nord-americans a Baviera. Mentre que a molts països, tant del món àrab com Turquia, l’Índia o el Brasil, va continuar distribuint-se sense problemes, a Alemanya va quedar prohibida qualsevol reedició o venda.

Fora de la tutela bavaresa

El 31 de desembre del 2015, van prescriure els drets d’autor que mantenia Baviera. Es va optar per perpetuar el veto a qualsevol edició no crítica de l’obra. La publicació del text en brut, tant a Alemanya com a Àustria, es considerava incitació a l’odi racial, delicte que en casos determinats deriva en penes de presó. Sí que es permeten versions crítiques o contextualitzades per historiadors, malgrat les crítiques de la comunitat jueva d’Alemanya.

Notícies relacionades

La UE debat l’oficialitat del català però no proposarà una votació per manca d’unanimitat

"És una provocació a les víctimes"

En realitat, aconseguir un exemplar mai havia sigut gaire complicat, sigui via pseudoantiquaris, adquirits fora d’Alemanya o per les xarxes de distribució de devocionaris neonazis. En temps d’internet, els canals es van multiplicar. Continua sent dubtós que els que el van adquirir, per camins irregulars o ja en edicions crítiques, acabessin llegint-lo. Els partidaris de regularitzar la seva difusió apunten fins i tot que haver tractat de proscriure el llibre va fer que es convertís en objecte de desig o culte.

Sigui cert o no, el líder de l’ala més radical de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), Björn Höcke, ha utilitzat reiteradament en públic frases del ‘Mein Kampf’, per assegurar després davant la justícia que no ha llegit el llibre. Costa creure-ho, ja que va ser mestre d’història. Però no és descartable que fins i tot els neonazis desisteixin de la lectura i es limitin a repetir frases soltes de les seves xarxes.