La carrera a la Casa Blanca
El dret a l’avortament mobilitza el vot de les dones als EUA i dona ales a Harris
Trump es modera però manté una agenda regressiva
Segons Harris i alguns activistes, és difícil creure Trump només per la retòrica de la campanya
Quan la congressista d’Arizona Stephanie Stahl Hamilton truca a una porta al carrer Dura de Río Rico, una comunitat veïna de Nogales, surt a parlar amb ella Brittany Echevarría. Amb aquesta dona de 31 anys sembla complicada la missió en què està embarcada la representant estatal: anar casa per casa, i són més de 40 aquest matí d’octubre que l’acompanya EL PERIÓDICO, intentant aconseguir el vot per a Kamala Harris, per a altres candidats a escala federal, estatal i local, per renovar el seu propi escó i en les nombroses iniciatives que es voten a l’Estat, que allarguen fins a dues pàgines per les dues cares les paperetes.
Echevarría explica que inicialment va pensar a votar Trump, però que ho va descartar quan va començar "a veure les coses negatives". Va estudiar Harris, "i tampoc". I ens informa que en principi en aquesta vivenda, on també viuen els seus pares, originaris de Mèxic i que fa poc han obtingut la ciutadania, no votarà ningú.
Motor accelerat
No són bones notícies per a Stahl Hamilton, però no tira la tovallola. Se li obre una escletxa d’esperança quan explica a la votant que la proposició 139 inclouria la protecció del dret a l’avortament en la Constitució d’Arizona, un dels 10 estats que votaran mesures sobre l’avortament el 5 de novembre (Nebraska en té dues, una favor i una en contra). Echevarría ara sí que sembla involucrar-s’hi i vol dir-hi alguna cosa a les urnes. "Tinc drets i vull preservar-los".
Aquest cas és només una mostra d’una realitat palpable en aquestes eleccions presidencials: protegir l’avortament i els drets reproductius s’ha convertit en un dels principals motors de la mobilització, sobretot de les dones, una part de l’electorat que s’inclina majoritàriament per la candidata demòcrata, que ha fet dels drets reproductius un eix fonamental de la seva campanya. Segons un sondeig de la Kaiser Family Foundation, des que la vicepresidenta va agafar el testimoni de Joe Biden, l’avortament s’ha convertit en el tema més important per a 4 de cada 10 dones de menys de 30 anys.
Aquest motor s’ha accelerat des que el juny del 2022 el Tribunal Suprem, amb una majoria conservadora consolidada amb tres magistrats nomenats per Trump, va derogar la sentència de 1973 Roe vs. Wade i, en conseqüència, la protecció constitucional d’aquest dret. Va retornar la regulació als estats i en 22 de controlats per republicans s’han imposat prohibicions o restriccions draconianes, que Harris anomena "els vetos de Trump".
Segons les últimes dades del centre Pew, el 63% de la població creu que l’avortament ha de ser legal en tots o la majoria dels casos, una posició que mantenen el 85% dels demòcrates i dels independents que s’inclinen per aquest partit però també el 41% dels republicans i dels independents moderats. El sentiment a favor de garantir l’avortament explica moltes coses d’aquestes eleccions, i no només la gran aposta de Harris, que està remarcant el seu missatge amb el suport de figures influents com l’ex primera dama Michelle Obama o les cantants Taylor Swift i Beyoncé, però també amb el de metges i amb protagonistes de carn i os d’històries d’horror creades pels nous vetos, incloent-hi la família d’Amber Nicole Thurman, la primera víctima amb nom i cognom que gràcies a ProPublica s’ha identificat entre aquestes morts que es podien haver evitat.
El sentiment, en contra
Trump i la seva campanya són conscients que el sentiment ciutadà els va en contra. Això explica que l’expresident i candidat republicà, fins i tot a risc de desencantar els antiavortistes més recalcitrants de les seves files, hagi moderat el discurs, tot i que manté unes acusacions exagerades. Assegura, per exemple, que les seves propostes són radicals i posa el focus en l’avortament en els últims estats de gestació. Trump també arriba a dir la falsedat que els demòcrates defensen "l’execució després del part".
Després de resistir-se a definir-se i llançar missatges inconsistents, el candidat republicà ha acabat assegurant que rebutja mesures extremes com el veto després de les sis setmanes de gestació de Florida, l’Estat on vota, i que no firmaria un veto nacional a l’avortament si s’arribés a aprovar al Congrés i que fins i tot el vetaria. El problema que hi veuen Harris, estudiosos i activistes, així com també moltes dones, és que costa creure Trump només per la retòrica de la campanya.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- EFEMÈRIDE El metro celebra 100 anys amb visites a estacions fantasma
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació
- No és país per a pactes
- En clau europea Pacte amb clarobscurs