Un nou escenari
Els anteriors aliats i un ampli sector de l’esquerra internacional comencen a dubtar de la legitimitat de Maduro
Fa unes setmanes, al meu article titulat Veneçuela: ¿alguna novetat? reflexionava sobre les raons per les quals l’oposició veneçolana es va presentar a unes eleccions que no tenien garanties democràtiques. La resposta temptativa era que hi havia tres raons: la de visibilitzar el descontentament de centenars de milers de ciutadans que viuen en condicions cada vegada més precàries des del 2013; la de mostrar la naturalesa dictatorial i repressiva del règim de Maduro i, finalment, la d’assenyalar a les democràcies del món que ja no és justificable recolzar el règim veneçolà. Així les coses, a diferència d’altres convocatòries esdevingudes a Veneçuela, en el dia d’avui només tres règims obertament autoritaris o il·liberals de la regió han recolzat incondicionalment Maduro, com: Cuba i Nicaragua, i més discretament Bolívia.
No ha sorprès ningú que Washington condemnés el Govern de Caracas i que els governs de l’Argentina, el Paraguai i el Perú, i el mateix secretari general de l’OEA, denunciessin Maduro en el Tribunal Penal Internacional. Però sí que han sigut una sorpresa les crítiques que ha anat rebent Maduro des de diverses formacions d’esquerra i, sobretot, les posicions crítiques que han pres líders progressistes llatinoamericans, que anteriorment havien sigut condescendents amb ell. Les novetats més rellevants i inesperades han sigut les respostes de Gabriel Boric i de Lula.
Notícies relacionadesRespecte al mandatari xilè, la seva ràpida reacció va sorprendre tothom. En aquest sentit, van ser il·lustratius els dos missatges que Boric va llançar a les xarxes. Un que deia: "El règim de Maduro ha d’entendre que els resultats que publica són difícils de creure", i un altre que exigia "total transparència de les actes i el procés, i que els observadors internacionals no compromesos amb el Govern donin compte de la veracitat dels resultats". Aquesta ràpida posició va contrastar amb la cautela amb què van procedir, en un inici, els presidents del Brasil, Mèxic i Colòmbia, que –si bé desacrediten la posició "ingerencista" de Washington– demanaven al Govern veneçolà que mostrés les actes de votació i que iniciés una via de diàleg amb el candidat opositor Edmundo González.
Però avui, a un mes de les eleccions, la resposta de Maduro ha sigut la repressió i el tancament autoritari cap a l’oposició veneçolana, i el menysteniment i acusacions de recolzar el colpisme cap a l’exterior. És en aquesta tessitura en què la diplomàcia brasilera, que es va esforçar per actuar com a potència regional mediant en el conflicte, s’ha anat cansant –i distanciant– de Caracas. De l’exposat és possible assenyalar que, a diferència d’altres vegades, avui s’obre un nou escenari per a Veneçuela. La novetat no és que els EUA, la UE o els mandataris conservadors de la regió acusin el Govern veneçolà d’autoritari, sinó que els seus anteriors (i potencials) aliats, i un ampli sector de l’esquerra internacional, comenci a dubtar de la legitimitat de Maduro i els seus actes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Morad torna als blocs de la Florida al guanyar el cas del ‘desterrament’
- Illa manté en el seu Govern més de 60 alts càrrecs de l’etapa Aragonès
- Els Castellers de Vilafranca revaliden el títol a Tarragona
- Crim atroç d’un jove de 15 anys a Marsella pel narcotràfic
- LLIGA F (1-8) El Barça torna a lluir-se contra el Madrid CFF en un duel amb polèmica
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Avançar el rellotge Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern
- La Damm rejoveneix als 70 amb la nova ciutat esportiva
- Hansi Flick: "Lewandowski és el millor del món a l’àrea"
- Mitja hora demolidora del Barça