Starmer s’aferra al càrrec malgrat la pressió dels laboristes perquè dimiteixi

El primer ministre britànic, Keir Starmer, va prometre donar batalla i va insistir que no pensa deixar el càrrec malgrat les creixents pressions dels seus perquè dimiteixi després de la debacle en les eleccions locals i regionals de dijous passat. El líder laborista va mirar de convèncer els diputats del seu partit amb un discurs centrat en la millora de les condicions de vida dels britànics –colpejats per l’augment dels preus i pel deteriorament dels serveis públics– i en un acostament més gran a la Unió Europea (UE). Les seves paraules, no obstant, no van servir per satisfer els més crítics amb la seva gestió al capdavant del Govern.

"Sé que molta gent està frustrada amb l’estat del país, amb la política i també amb mi. Sé que hi ha persones que dubten de mi, però he de demostrar-los que estan equivocats i ho faré", va assegurar el primer ministre, que va tornar a assumir la responsabilitat per la derrota però va remarcar, alhora, que no deixarà el càrrec per no sumir el país en el "caos". "De la mateixa manera que assumeixo la responsabilitat dels resultats, també assumeixo la responsabilitat de fer realitat el canvi que vam prometre. Per una Gran Bretanya més forta i més justa", va afegir.

Incertesa internacional

Starmer va alertar sobre els riscos de caure en la inestabilitat política en un moment de gran incertesa en el pla internacional i en ple ascens dels populismes al Regne Unit. El primer ministre va ser especialment dur amb el partit ultra Reform UK –el gran triomfador dels comicis la setmana passada– i amb el seu líder, Nigel Farage, al qual va acusar de defensar un Brexit que ha sigut contraproduent per al país. "[Farage] va dir que [el Brexit] ens faria més rics, però ens ha empobrit. Va dir que reduiria la immigració, però s’ha disparat. Va dir que ens donaria més seguretat, però ens ha debilitat. No és només un estafador, és un oportunista", va assegurar Starmer.

El premier va apostar a més per reforçar els llaços amb la Unió Europea i va apuntar a la imminent finalització d’un acord de mobilitat juvenil que permetrà als joves britànics estudiar i treballar a la UE durant un temps determinat, i viceversa.

El seu principal objectiu és tancar nous acords en matèria comercial i de defensa amb Brussel·les en la cimera bilateral de l’estiu vinent, tot i que ara per ara no està clar quines mesures concretes sortiran d’aquesta trobada ni si està valorant una tornada al mercat únic o a la unió duanera.

A més d’un acostament més gran a la UE, el primer ministre va llançar una picada d’ullet a l’ala esquerra del seu partit anunciant la nacionalització de la indústria de l’acer i la prohibició d’entrada al Regne Unit de grups d’extrema dreta que pretenien acudir a una manifestació dissabte passat a Londres.

Rebel·lió interna

Starmer va evitar anunciar grans canvis en el rumb del seu Govern i tampoc sembla estar valorant una reorganització del seu gabinet. Una cosa que podria ser insuficient per als gairebé 40 diputats laboristes –prop d’un 10% del total– que ja li han demanat públicament que dimiteixi o que fixi un termini per a la seva marxa.

La diputada Catherine West va enviar una carta als seus companys ahir amb l’objectiu d’obtenir suports per forçar la sortida del primer ministre i per triar un nou líder el setembre vinent. "He escoltat el discurs del primer ministre aquest matí. Acull amb satisfacció el nou impuls i les noves idees. No obstant, he arribat a la conclusió, a desgrat meu, que el discurs d’aquest matí ha sigut insuficient i ha arribat massa tard", va assegurar en la missiva.

Notícies relacionades

La UE acorda sancions contra els colons israelians violents

Cole Allen es declara no culpable de l’atac al president republicà

Per ara, ni l’ex vice primera ministra Angela Rayner ni el ministre de Sanitat, Wes Streeting –dos dels noms que més han sonat per reemplaçar el primer ministre–, han llançat la seva candidatura. Tots dos necessitarien el suport d’almenys 81 diputats del seu partit perquè tiri endavant i, tot i que podrien sumar prou recolzaments per iniciar el procés, no està clar que aconsegueixin guanyar el seu líder en una contesa en què també participaria la militància.

L’opció que genera més consens a les files laboristes és la de l’actual alcalde de Manchester, Andy Burnham, però abans ha d’aconseguir un escó a la Cambra dels Comuns, un procés que portarà previsiblement mesos i que necessita l’aprovació de l’òrgan executiu del partit, controlat per Starmer. El primer ministre ha evitat aclarir si autoritzaria una candidatura de Burnham per optar a un seient al Parlament, conscient que aquesta decisió podria suposar el final del seu lideratge. Tot apunta, no obstant, que la pressió perquè ho faci anirà en augment en les pròximes hores.