Els demòcrates veuen en Harris l’hereva d’Obama en la lluita racial
La convenció de Chicago remarca la diversitat d’una formació que celebra el progrés i l’oportunitat per a la comunitat negra que representa la candidatura de la vicepresidenta
El 2004, en la convenció demòcrata a Boston, un dels moments més estel·lars i recordats va ser el discurs d’un jove senador negre que llavors pocs al país coneixien, però que no trigaria a canviar la història. Era Barack Obama, que quatre anys més tard va aconseguir la nominació del partit i una victòria a les urnes que el va convertir en el primer president negre dels Estats Units.
Aquella va ser una fita política i racial al país, d’especial significat per a la comunitat negra. I va pavimentar el terreny que ara, amb la candidatura de Kamala Harris, acosta els EUA a un altre avenç sense precedents: la potencial arribada al Despatx Oval no només de la primera dona presidenta (una cosa que Donald Trump va truncar per a Hillary Clinton), sinó també de la primera de color.
Progrés i esperança
«Esperança», una paraula que va ser clau en la primera campanya d’Obama, ha tornat a la boca de tots els demòcrates reunits a la convenció a Chicago, on l’expresident i l’ex primera dama, Michelle Obama, eren els oradors principals de la jornada d’ahir, que tancava Doug Emhoff, el marit de Harris que es convertiria en el primer «primer cavaller». També ho ha fet un altre terme que es repeteix i es palpa: «progrés».
«Per a la comunitat negra això diu com hem avançat com a nació», explica Willie German Jr., un delegat de Michigan, de 62 anys, que va ser tinent d’alcalde de la ciutat de Muskegon i presideix el caucus negre al seu comtat. «Significa i mostra que els EUA estan acceptant un canvi positiu cap a alguna cosa millor».
Igual que dilluns Biden va passar el testimoni de la vella guàrdia a Harris i Clinton va estendre a la vicepresidenta el pont de gènere, Obama ho fa en qüestió racial. I tot i que ni el president ni la candidata volen posar el focus en això, la seva pròpia història com a fills de famílies mixtes (pare de Kenya i mare blanca de Kansas en el cas d’Obama, i immigrants de Jamaica i l’Índia en el cas de Harris) i la seva trajectòria política en un món que durant els inicis dels dos seguia dominat pels blancs és una realitat de representació ineludible.
«Harris mostra el que aquest país podria ser i el que de fet podríem representar, com podem crear inclusió i un sentit de pertinença», diu DeMareo Cooper, un impressionant home negre de 45 anys que és codirector del Centre de Democràcia Popular, una xarxa de més de mig milió d’activistes en 51 organitzacions afiliades en 35 estats i Puerto Rico. «Les joves dones negres, les meves nebodes, les nenes, veuran una presidenta i farà el mateix que Obama va fer per als meus nebots, per al meu fill, per als homes joves».
Cooper assegura que aquests «joves necessiten veure que les dones poden liderar i tothom necessita saber que la gent negra pot liderar». I rebutja una narrativa que estenen alguns observadors o informacions de premsa que apunten que, suposadament, els homes negres poden tenir reticències cap a una dona de color. «Estem feliços de veure una germana nominada», reivindica.
És cert que Trump està aconseguint avenços entre alguns votants negres (majoritàriament homes), i els seus esforços per esgarrapar vots en aquesta part de l’electorat, com en el dels llatins, són evidents. Però també és cert que els votants negres són els més fidels als demòcrates (una fidelitat especialment pronunciada en el cas de les dones). I des que Biden va decidir renunciar en el seu intent de reelecció i donar suport a Harris els sondejos han mostrat un fre en els avenços del republicà.
Fre a l’avenç de Trump
Mentre una enquesta de The New York Times i Siena College a l’octubre donava un 22% de suport entre votant negres registrats en sis estats frontissa a Trump (que el 2020 va aconseguir només el 8% del vot negre), en la més recent, ja amb Harris com a candidata, el suport al republicà entre l’electorat negre queia al 16%.
Notícies relacionadesLa històrica candidatura de Harris està permetent al Partit Demòcrata exposar i remarcar en la convenció a Chicago la seva profunda diversitat, una cosa que s’ha aconseguit després de dècades de treball per assegurar que el lideratge i els càrrecs electes reflectien millor la base multiracial que sosté la formació. Dilluns, en la primera jornada del conclave, la immensa majoria dels que van passar per l’escenari van ser polítics i figures negres, incloent icones com el protegit de Martin Luther King i excandidat Jesse Jackson.
«Cada convenció és un moment, un que contribueix al nostre moviment», explicava a l’inaugurar els fastos Jaime Harrison, president del Comitè Nacional Demòcrata i, com la presidenta de la convenció, Minyon Moore, negre. I va recordar figures històriques com Shirley Chisholm, la primera congressista negra que va mirar també de ser candidata presidencial, i Fannie Lou Hammer, una activista negra que en la convenció demòcrata de fa 60 anys va protestar per l’exclusió de negres a la delegació de Mississipi i va remarcar els problemes al sud perquè els negres poguessin exercir el seu dret al vot. «Tots aquells moments ens han portat a aquest moment de transformació», va dir Harrison.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Xarxes de narcotràfic aprofiten la temporada d’esquí per moure droga
- El gimnàs sense miralls
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic
- La sobrecàrrega castiga el futbol