L’Exèrcit israelià allibera quatre ostatges segrestats per Hamàs a Gaza
Tots els retinguts van ser rescatats del camp de refugiats de Nuseirat i es troben en bon estat de salut / Sumaven vuit mesos de captiveri després d’haver sigut capturats en un festival de música

Un cap de setmana qualsevol d’octubre van sortir de festa. Però han trigat vuit mesos i un dia a tornar a casa. Quan ja gairebé no quedava esperança, el segrest dels israelians Noa Argamani, Almog Meir, Andrey Kozlov i Shlomi Ziv ha tingut un final feliç. Després de més de 240 dies sense veure la llum del sol, ahir l’Exèrcit israelià va aconseguir alliberar-los del seu captiveri en el camp de refugiats de Nuseirat, al centre de la Franja de Gaza. Per aconseguir la llibertat d’aquests quatre israelians, els soldats van matar més de 210 palestins.
Aquesta gesta no podia arribar en millor moment per al primer ministre, Benjamin Netanyahu, a mesura que augmentava la pressió de la població israeliana perquè acceptés un alto el foc que portés els ostatges de tornada. Ara, Bibi pot demostrar que les massacres de palestins serveixen perquè tornin els seus a casa.
Un mateix somriure
Els seus rostres empaperen parets senceres al voltant d’Israel. El d’Argamani, sobretot. La seva mirada esquinçada i el seu ampli somriure van saltar a la fama el 7 d’octubre, tot i que eren absents en el vídeo que la va fer famosa. Diversos combatents de Hamàs o d’altres milícies palestines s’emportaven la jove de 25 anys en una motocicleta cap a Gaza. «No em mateu, sisplau», implorava mentre veia com el seu nòvio, visiblement espantat, era forçat a caminar per altres milicians. Però ara, aquest mateix somriure obre tots els telenotícies a Israel. El seu pare l’abraça i l’acaricia encara sense creure’s que la té allà. A més, l’alliberament de Noa ha caigut el dia del seu aniversari. «Fem les paus amb els nostres veïns, de qualsevol manera possible; vull que hi hagi pau; que la meva filla torni», va dir Jacob Argamani un dia després del segrest de la seva filla. «Ja n’hi ha prou, de guerres; ells [els palestins] també tenen víctimes, també tenen captius, i tenen mares que els ploren», va recordar llavors.
Durant aquests vuit mesos de ferotge agressió contra Gaza, que ja ha matat més de 36.801 palestins, les tropes israelianes només han aconseguit recuperar set ostatges amb vida. En l’últim rescat, a principis de febrer, els argentinoisraelians Fernando Simón Marmán i Norberto Luis Har també van ser alliberats enmig d’una operació a Rafah, al sud de la Franja, que va arrasar amb les vides d’uns 70 gazatins. Des d’aleshores, res. Només van arribant algunes confirmacions d’ostatges morts en captiveri pels bombardejos israelians o per la falta d’atenció mèdica davant el col·lapse sanitari de l’enclavament. Els cossos de 19 ostatges, inclosos tres d’assassinats per error pels militars, han sigut recuperats durant aquest temps. Ara, queden uns 116 captius a l’enclavament. Almenys 41 d’ells han mort, segons el govern d’Israel.
El rescat d’Argamani, Meir, de 21 anys, Kozlov, de 27, i Ziv, de 40, ha tingut lloc en el camp de refugiats de Nuseirat, on aquesta setmana l’Exèrcit israelià va bombardejar diverses escoles de les Nacions Unides que servien de refugi als palestins desplaçats i va matar desenes de gazatins. Els tres homes es trobaven junts, i Argamani va ser rescatada d’una altra localització. Tots quatre van ser segrestats al festival Nova, a tot just cinc quilòmetres de la frontera entre Israel i Gaza. En només unes hores, mentre despuntava el sol, desenes de milicians de Hamàs van matar 364 persones, algunes de les quals eren els acompanyants d’aquests ostatges recentment alliberats. Els quatre excaptius estan en bon estat de salut i es troben amb els seus familiars en el centre mèdic Sheba, on Kozlov i Argamani també han rebut la visita de Netanyahu, segons els mitjans israelians.
Una sola treva
Notícies relacionades«T’abraço en nom de tota la nació d’Israel», va dir ahir el president Isaac Herzog a Argamani en una trucada. El seu alliberament va ser exigit per especials raons humanitàries, ja que la seva mare, d’origen xinès, es troba malalta de càncer en estat terminal. L’operació de rescat es va portar a terme entre tropes de l’Exèrcit, agents del Shin Bet i la força policial d’elit Yamam, en dos punts al cor de Nuseirat. Un membre d’aquesta última unitat va sucumbir a les ferides causades durant l’activitat que es va realitzar sota intens foc. «És un triomf miraculós», va celebrar ahir el Fòrum de Famílies d’Ostatges i Segrestats. «Ara, amb l’alegria que inunda Israel, el Govern israelià ha de recordar el seu compromís de recuperar els ostatges que encara reté Hamàs: els que viuen per a la seva rehabilitació, els assassinats per al seu enterrament», va exigir en un comunicat.
Al llarg d’aquests vuit mesos de guerra, només va tenir lloc una treva de tot just sis dies. A finals de novembre, els bombardejos es van aturar perquè 105 ostatges israelians sortissin de la Franja a canvi de 240 presos palestins que van abandonar les presons d’Israel.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- Els comicis del 2027 Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament
- Medicina La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR
- Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut
- Cas sota investigació L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe
- Nou Pontífex Parla l'investigador de Tortosa que va dissoldre la secta Sodalicio del Perú: "El papa Lleó XIV va tenir un paper imprescindible"
- Cita internacional el 10J La Sagrada Família de Barcelona convidarà el Papa Lleó XIV pel centenari de Gaudí al juny de 2026
- Febre per Bad Bunny: 10 concerts a Madrid i 2 a Barcelona
- Mor James Foley, el director predilecte de Madonna i responsable de dues pel·lícules de la saga ‘Cincuenta sombras de Grey’
- Negociació PSOE-Junts El Consell de la UE tornarà a debatre sobre l’oficialitat del català el 27 de maig