Els reptes de la Unió Europea

DEFENSA I SEGURETAT.

Que una guerra esclatés al continent ha convertit la seguretat en una prioritat per a la UE. L’equació es complica amb les també pròximes eleccions als EUA, on l’expresident Donald Trump torna a ser candidat i amenaça que, en el seu retorn a la Casa Blanca, no només no permetrà que l’Exèrcit americà honri els seus compromisos amb l’OTAN sinó que animarà Putin a atacar els països europeus que no compleixin a aportar el 2% del seu PIB per armar els seus exèrcits.

«Europa ha de fer-se càrrec de la seva seguretat», diu l’eurodiputat socialista Javi López en una entrevista amb EL PERIÓDICO, i argumenta que la UE no pot estar pendent de si els EUA la protegiran. No obstant, matisa: «L’autonomia estratègica de la UE no va en detriment de l’OTAN» i de fet veu necessari que Espanya i els seus aliats augmentin el seu pressupost en defensa.

AUTOSUFICIÈNCIA.

La reducció de la dependència estrangera no es limita a la compra d’armament sinó també de microxips, d’energia i proveïment en general. Fora d’Ucraïna, la guerra es lliura en el pla econòmic. «Tot és un tema de seguretat ara», afirma López, que demana més inversió per a la reindustrialització d’Europa i acabar amb «la dependència tòxica», no només de Rússia sinó d’altres gegants com la Xina. Els colls d’ampolla que es van formar durant la pandèmia de la covid derivats d’una exportació massiva de països com la Xina van deixar en evidència que la UE necessitava ser autosuficient. «El nou Parlament haurà de treballar per augmentar la capacitat de resistència sense provocar l’aïllament», diu a aquest diari Rebecca Christie, investigadora principal a Bruegel, el centre de pensament de Brussel·les dedicat a polítiques econòmiques.

La reducció de la dependència també passa per la transició de combustibles fòssils a fonts d’energia ecològiques que puguin ser de producció nacional.

AGRICULTURA I CLIMA.

L’emergència climàtica va semblar entrar en rivalitat amb les recents protestes dels agricultors que van col·lapsar amb els seus tractors capitals de tot Europa. Un dels grans reptes que enfronta la UE serà trobar un delicat equilibri entre les receptes de l’economia verda per compatibilitzar-les totes dues. «Ha de ser compatible. El sector primari és el que més fortament es veu colpejat pels efectes del canvi climàtic», explica l’eurodiputat socialista López.

La sequera que travessa Catalunya és l’exemple més palpable que el canvi climàtic suposa un perill real per a la «desertificació» del sud d’Europa i l’eurodiputat es mostra preocupat perquè «l’extrema dreta està instrumentalitzant les pors reals amb idees falses», al·ludint al negacionisme climàtic.

«L’objectiu és que les polítiques climàtiques i de suport financer beneficiïn les poblacions locals, no imposar normes allunyades de la realitat pràctica», explica en una entrevista Rebecca Christie, investigadora sènior a Bruegel, el principal centre de pensament de Brussel·les.

COST DE LA VIDA.

Una de les grans preocupacions socials a través de tota la UE és l’augment del cost de la vida. La Comissió Europea, en la seva avaluació anual de la situació macroeconòmica dels estats membres, va recomanar a Espanya el desenvolupament de polítiques amb més cooperació publicoprivada per abordar el problema de vivenda.

Part dels fons europeus de recuperació Next Generation EU va destinada a la rehabilitació de vivendes per a lloguer i hi ha fins a 1.000 milions d’euros per a la construcció de vivenda social, l’oferta de la qual a Espanya segueix per sota de la mitjana europea. L’escull més important és l’eficiència burocràtica. «És essencial millorar l’absorció dels fons Next Generation si volem que realment serveixin per millorar l’accés a la vivenda», explica l’eurodiputada Eva Poptcheva, de Ciutadans.

Notícies relacionades

La cimera de Suïssa sustenta la integritat territorial d’Ucraïna

Marine Le Pen: "Que Puigdemont operi des de França és humiliant i, si guanyem, no durarà"

PACTE MIGRATORI.

El Nou Pacte sobre Migració i Asil va ser un dels últims èxits aconseguits durant la legislatura. La principal fita és que, per primera vegada, la UE imposa «un mecanisme de solidaritat obligatori i permanent», segons explica a EL PERIÓDICO la portaveu d’Afers Interns de la Comissió Europea, Anitta Hipper. «Cap estat membre quedarà sol sota pressió» però cada estat «podrà elegir el tipus de solidaritat que aporta», afegeix. Veus crítiques apunten que els països amb fronteres exteriors de la UE, com Espanya, Itàlia o Grècia, continuaran carregant amb el pes migratori més important ja que això permet als països amb més renda evitar l’acollida a cop de xec. El pla reforçarà els controls d’identitat, seguretat, salut i vulnerabilitat dels que entrin per vies irregulars i accelerant els processos.