El setge a Gaza asfixia la població després de dies sense ajut humanitari

El setge a la Franja de Gaza s’estreny i asfixia la població. Per molt que els gazatins aconsegueixin esquivar els bombardejos dels avions israelians de cap a cap de l’enclavament, o l’artilleria dels tancs sumits en intensos combats tant al nord com al sud, el tancament absolut del territori palestí la condemna a morir d’una altra manera. Malgrat l’opacitat de les informacions, les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals i locals han denunciat la caiguda de l’entrada d’ajuda humanitària a l’enclavament.

"Des de fa dies, els passos cap a Gaza estan tancats, l’accés és insegur o no són logísticament viables", ha denunciat l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA, per les seves sigles en anglès). "La distribució d’ajuda és gairebé impossible sense importacions regulars de combustible, telecomunicacions inestables i combats continus", ha lamentat.

Des de l’ocupació del costat palestí de l’pas de Rafah a principis de la setmana passada, la situació s’ha tornat encara més crítica. "En aquests moments tot just entra ajuda Gaza", explica Miriam Marmur, directora de defensa pública de Gisha, una organització israeliana de defensa de la llibertat de moviment als territoris ocupats. "Ara Israel no només controla tot el perímetre de l’àrea del nord, sinó que després de l’ocupació del pas de Rafah té el control total de tot el perímetre de Gaza", denuncia a EL PERIÓDICO.

El pas de Rafah, a la frontera amb Egipte i tancat des del 8 de maig, era el principal punt d’entrada de l’ajuda humanitària, però també de sortida per als pacients mèdics de gravetat, per a palestins amb segona nacionalitat o per a aquells que havien invertit milers de dòlars per poder abandonar l’enclavament.

Països com Egipte, segons informa Gisha, han deixat d’enviar ajuda des del seu territori a la Franja en resposta a l’ofensiva d’Israel a la zona. També Jordània ha frenat els seus enviaments per terra a través de la Cisjordània ocupada, després que grups de radicals israelians ataquessin els seus combois humanitaris, escampessin l’ajuda per la carretera i cremessin els seus camions. Amb prou feines queden alternatives per a la població gazatí.

El pas del sud de Kerem Shalom, a la frontera israeliana, és l’únic disponible per a persones. "Des del 8 de maig, no hi ha accés segur des de l’interior de Gaza i no és logísticament viable", diu l’OCHA. "Gairebé cap de les mercaderies que arriben a Kerem Shalom poden ser recollides per les agències internacionals a causa de com de perillosa és la situació al costat gazatí", relata Marmur. "No sabem quants camions estan sent recollits i distribuït als civils dins de la Franja", afegeix.

Moll flotant

Els EUA han informat que el moll flotant de 550 metres que han construït davant les costes de Gaza per proporcionar ajuda humanitària ja ha sigut ancorat en una de les platges. A més, Israel presumeix d’haver inaugurat un nou pas al nord, on la població pateix des de fa setmanes la fam i aquests dies ha sigut forçada a desplaçar-se de nou pels renovats atacs a l’àrea.

Segons l’OCHA, des del 12 de maig, el pas anomenat Erez Oest està obert a "productes preaprovats". "Israel només està permetent bàsicament l’entrada de farina pel port d’Ashdod, pròxim al pas", explica la representant de Gisha, impulsora d’una petició a l’Estat d’Israel en el Tribunal Superior de Justícia per augmentar l’entrada d’ajuda. "Les autoritats israelianes es van comprometre davant la cort a permetre l’entrada de tota mena de béns i no ho estan complint", afegeix.

Treballadors morts

Com a potència ocupant i part en les hostilitats, igual que Hamàs, Israel té la responsabilitat de garantir el subministrament d’ajuda humanitària a la població gazatí. "La realitat és que és extremadament difícil per a les organitzacions humanitàries assegurar-se que l’ajuda arribi on sigui necessària", denuncia Belkis Wille, directora associada de la Divisió de Crisi, Conflictes i Armes de Human Rights Watch (HRW).

L’oenagé ha denunciat que, en aquests set mesos, Israel ha fet almenys vuit atacs contra combois humanitaris i les seves instal·lacions sense emetre avisos previs després que aquests compartissin les seves coordenades amb l’Exèrcit israelià. Com a resultat, 31 treballadors humanitaris i acompanyants van morir, afegits a 254 col·legues que han perdut la vida.

"El més preocupant és que Israel té un Exèrcit altament sofisticat que hauria de ser capaç de posar en marxa un procés eficient de desconflicte", és a dir, de coordinació dels combois humanitaris amb les autoritats militars israelianes, diu Wille a aquest diari. Un altre dels greus riscos en l’entrega d’ajuda han sigut els llançaments des de l’aire de paquets de menjar per part de països com ara Jordània, els Emirats Àrabs Units, França i el Regne Unit.

Notícies relacionades

Domagoj Margetic, periodista d’investigació: «Antics soldats em van dir que hi va haver caçadors espanyols als safaris humans de Sarajevo»

Veronika, la nena ucraïnesa ‘reeducada’ a Rússia

Tant Hamàs com la Defensa Civil de Gaza han exigit que aquesta pràctica s’aturi perquè ja han mort diversos civils colpejats pels paquets o ofegats a l’intentar recuperar-los al mar. "S’han de prendre mesures per ingressar l’ajuda de la manera correcta que no representi un perill per als ciutadans: a través dels passos existents", afirma Mahmoud Basel, portaveu de la Defensa Civil.

Però, més enllà dels esforços per entrar i distribuir ajuda a l’enclavament, cal un alto el foc. "Només així aquestes mesures podran realment protegir les persones", adverteix Marmur. Mentrestant, els camions amb tones d’ajuda vinguda de tots els racons del món continuen agafant pols. A l’altre costat, un poble famèlic i traumatitzat ja ha perdut les forces per continuar cridant.