Duch: "En les eleccions del juny ens juguem la continuïtat de la UE"

"Hem d’aixecar més la veu quan parlem amb els Estats Units i hem de buscar més equilibri en les relacions amb la Xina", va afirmar el portaveu durant una de les seves respostes, i va reconèixer que el context internacional ha obligat la UE a replantejar-se la seva agenda. "Hem d’estar preparats per si ens diuen que tenen altres prioritats", va afirmar Duch. Va afegir que "no pot ser que hàgim d’estar pendents de qui guanyarà el 4 de novembre les eleccions dels EUA" per saber si hi haurà continuïtat de l’ajuda militar a Ucraïna, i que "no pot ser que hi hagués països de la UE que en depenguessin al 100% per al subministrament energètic".

La reindustrialització de la UE, un debat que es va posar a sobre de la taula des que es va fer notar la falta de material mèdic durant la pandèmia, ha recobrat importància arran de la guerra d’Ucraïna. Aquesta circumstància obligarà la Unió a replantejar-se el seu sistema econòmic, que està basat en el sector serveis i que importa els béns bàsics de països on la producció és més barata. Això inclou recuperar les fàbriques manufactureres i la producció energètica.

Les regles del joc han canviat i ara la UE necessita "eines per sobreviure i defensar el seu model", democràtic i econòmic, va explicar Duch, que va convidar a revisar també les aliances internacionals. Per contra, va recalcar, l’economia russa està donant mostres de resiliència malgrat el seu sostingut declivi, ja que el president rus, Vladímir Putin, conserva aliats, per exemple, en països africans en desenvolupament amb els quals ha establert unes relacions de dependència econòmica.

La d’Ucraïna també és "una guerra ideològica contra les democràcies occidentals, això és, una guerra contra nosaltres", va al·ludir Duch, un front que se salva des de les relacions diplomàtiques a l’ombra i amb la desinformació i la ingerència estrangera. I, tot i que al principi aquest va ser un front comú amb els EUA, ara ja només limiten el seu suport a Ucraïna. Europa, en canvi, s’ha convertit en el principal suport militar i s’està rearmant a si mateixa per defensar les seves fronteres externes sense dependre de l’OTAN, que està controlada pel veto americà.

Davant la qüestió de si tem el retorn del republicà Donald Trump a la Casa Blanca, Duch va considerar "preocupant" el discurs del candidat. No obstant, va expressar el seu desig que el possible candidat republicà no pugui materialitzar els seus plans si torna a ser president, i va admetre que durant l’anterior mandat de Trump hi va haver un "allunyament" per part de la UE, però que va prevaler l’històric tractat transatlàntic.

Populismes nacionalistes

Notícies relacionades

Domagoj Margetic, periodista d’investigació: «Antics soldats em van dir que hi va haver caçadors espanyols als safaris humans de Sarajevo»

Veronika, la nena ucraïnesa ‘reeducada’ a Rússia

El bipartidisme tradicional –dels populars i socialistes europeus– va perdre la majoria absoluta fa 10 anys. Fa cinc anys van necessitar ajuda dels extrems per governar i, en aquestes eleccions europees, les enquestes indiquen que es pot reduir el nombre de liberals i de verds per l’ascens de l’extrema dreta. Però el portaveu va matisar: "Una cosa és tenir més eurodiputats i una altra cosa és que sàpigues utilitzar-los per ampliar la teva influència", ja que el poder legislatiu passa per complexes aliances entre països.

El Brexit, promogut per populismes nacionalistes, s’ha convertit en un exemple pràctic de les devastadores conseqüències econòmiques i l’aïllament que suposa la sortida de la UE. "Els euroescèptics ja no amenacen amb anar-se’n", va explicar el director de Comunicació del Parlament Europeu, sinó que diuen que es queden per canviar el sistema des de dins. Duch, que va començar a treballar com a assistent europarlamentari poc després de l’entrada d’Espanya a la UE, va concloure que si la febre "europeista" s’ha rebaixat és perquè "sentir-se europeu" és la nova normalitat per a les generacions actuals.