La trama ultra que volia prendre el poder a Alemanya preparava 286 brigades

Comença el judici contra nou presumptes membres dels Ciutadans del Reich 

La xarxa disposava d’armes, explosius i potencial accés a una caserna

Hi ha precedents al país de grans processos similars, com els judicis de Nuremberg

La trama ultra que volia prendre el poder a Alemanya preparava 286 brigades

Gemma Casadevall

3
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

"La presa del Bundestag havia de ser el punt d’inici. En paral·lel tramaven una xarxa de brigades de defensa patriòtica, militaritzades i repartides per tot el país", va afirmar el fiscal Michael Klemm, en una pausa del procés obert ahir al complex judicial i penitenciari de Stammhein, a l’extraradi de Stuttgart, contra el "braç militar" de la conjura colpista de la ultradreta que pretenia assaltar el poder a l’Alemanya d’avui. Al grup de nou acusats se’ls imputa pertinença a organització terrorista com a presumptes integrants dels Ciutadans del Reich, els Reichsbürger.

La breu declaració davant els mitjans va seguir a la llarga lectura de l’acusació contra els processats. S’hi concreta en 286 el nombre contemplat d’aquestes brigades o "companyies patriòtiques". Eran plans "notablement avançats", disposaven d’armes, explosius i potencial accés a una caserna bavaresa –a través d’un exsoldat, membre del grup–. En diversos punts del país havien començat a activar-se aquests grups, com és el cas del land de Baden-Württemberg, del qual Stuttgart és la capital. Entre els acusats preparats per oferir instrucció militar hi ha un exsoldat del cos especial KSK.

Conat d’assalt

L’agost del 2021 havien començat a concretar els seus plans per al Dia X el de la presa del Reichstag, l’històric edifici seu del Parlament federal. No seria com el conat d’assalt portat a terme un any abans per uns 400 Reichsbürger, que van ser repel·lits per la policia. Aquesta vegada anirien armats i estaven convençuts que rebrien suports de la població, a més de les "companyies de patriotes". A l’assalt el seguiria l’anomenada "operació neteja" per derogar l’Alemanya actual i restituir el Reich.

"El gran problema per a la seguretat nacional no provenia d’aquest hipotètic assalt", va admetre la fiscalia. Els Reichsbürger –amb uns 23.000 membres, segons els serveis secrets– no tenen les capacitats operatives ni la logística per soscavar l’ordre constitucional alemany. "Però el seu potencial desestabilitzador és enorme", va considerar la fiscalia. Els Reichsbürger han deixat de ser un grup marginal, alimentats pels moviments antivacunes o contra l’asil, enmig de l’efervescència de la ultradreta parlamentària.

A les seves files hi ha membres d’Alternativa per a Alemanya (AfD), segona força en intenció de vot a escala nacional i únic partit d’aquest espectre amb escons al Bundestag. El més clar exemple d’això és l’exjutge i diputada Birgit Malsack-Winkemann, detinguda en la batuda nacional portada a terme el desembre del 2022, juntament amb el líder del grup, l’anomenat Heinrich XIII o Príncep Reuss. Tots ells, com els processats de Stammheim, estan en presó preventiva.

Notícies relacionades

La lectura de l’acusació va portar unes dues hores, cosa que va seguir una allau d’al·legacions dels advocats –uns 30 lletrats– demanant la suspensió del judici. El seu argument comú és la divisió del procés contra 26 de presumptes implicats en la trama colpista. Al de Stammheim seguirà el dia 21 de maig l’obertura de la causa contra Heinrich XIII i altres "responsables polítics", més un altre procés a Múnic, ja al juny, contra la resta del grup. Els advocats van argumentar que aquesta divisió generarà conclusions i fins i tot sentències divergents.

Hi ha prou precedents de processos amb més de 25 acusats a França o Bèlgica que garanteixen la seva viabilitat, va recordar el lletrat. I també la història d’Alemanya ha conegut grans processos similars, des dels judicis de Nuremberg contra jerarques nazis als del terrorisme marxista de la Fracció de l’Exèrcit Roig (RFA). El jutge Andreas Singer, que en aquesta primera vista va exhibir dots per dirigir la qüestió amb certa sorna, va rebutjar d’un sol cop totes les al·legacions, potser per demostrar que no caurà en maniobres dilatòries.