Parlar de sexe a casa és tabú: quatre de cada 10 famílies eviten l’educació sexual

Així ho revela ‘Educació sexual en les famílies espanyoles. Estratègies educatives sexoafectives per a la prevenció de la violència de gènere’, una investigació realitzada pel centre Reina Sofia amb el recolzament del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Presentat aquest matí, l’informe té com a objectiu analitzar les pràctiques, actituds i percepcions de pares i mares sobre l’educació afectiva i sexual que reben els seus fills i filles. Les conclusions demostren que, malgrat que tots els experts sanitaris recomanen que l’educació sexual comenci als 0 anys, el sexe continua sent un tabú a moltes llars.

La investigació, que inclou una enquesta ‘online’ realitzada a mil mares i pares amb fills i filles d’entre 6 i 17 anys, destaca que els progenitors valoren positivament l’educació en general que reben els seus fills i filles en escoles i instituts, però només quatre de cada 10 puntua positivament l’educació sexual reglada que s’imparteix a Espanya, on no hi ha una assignatura específica sinó que els continguts –almenys, en teoria– són transversals i s’imparteixen, bàsicament, en tallers no obligatoris. Entre les principals crítiques, les famílies assenyalen la falta de professionals qualificats, l’escassetat de continguts i la dificultat per oferir una educació sexual veritablement integral.

Vetar l’educació sexual

Malgrat que l’Organització Mundial de la Salut afirma que la sexualitat és un aspecte central de l’ésser humà i que l’educació sexual és fonamental per tenir una bona salut, gairebé un 40% de pares i mares creu que hauria de poder vetar continguts d’educació sexual en els continguts educatius. Gairebé un 37% pensa igual en el cas de la informació sobre violència masclista, una posició més estesa entre progenitors situats ideològicament a la dreta, famílies religioses i amb fills i filles escolaritzats en centres privats o concertats.

«Les dades mostren una bretxa clara entre el que les famílies pensen i el que finalment fan. Sabem que l’educació sexual protegeix, prevé riscos i millora el benestar, però massa vegades es deixa en mans del silenci o d’internet. Espanya necessita una educació sexual integral, amb professorat format i famílies acompanyades, perquè ningú senti que està sol davant aquesta responsabilitat», sentencia la directora general de Fad Juventud, Beatriz Martín Padura.

Diferències entre fills i filles

Un aspecte clau de l’estudi és el biaix de gènere en la forma en què les famílies perceben els riscos vinculats a la sexualitat. Entre els que tenen filles, la preocupació se centra que puguin patir violència sexual (35,8%), assetjament sexual (34,9%), violència per part de la seva parella (31,3%) o un embaràs no desitjat (24,1%). En canvi, entre els que tenen nens preocupen més les pràctiques de risc, com el mal ús d’anticonceptius (40%), el risc de contraure una infecció sexual (30,9%) o l’addicció al sexe o a la pornografia (23,2%, 15 punts percentuals més que en el cas de les famílies amb filles).

Notícies relacionades

Avui toca parlar de sexe, família

ALDI torna a llançar la gamma Special amb més de 150 propostes gurmet

Tot i que el 62,2% de pares i mares afirmen que volen millorar la seva formació en educació sexual, entre les barreres més esmentades per tractar el tema a casa hi ha la falta d’informació, la falta de temps i la percepció que els continguts existents estan desactualitzats o contenen errors. Aquesta sensació reforça la idea que l’educació sexual requereix coneixements especialitzats que moltes famílies creuen que no tenen.

Com a resultat, les converses a casa es tornen ocasionals i parcials, centrades en temes menys incòmodes. Els continguts més complexos –porno, pràctiques sexuals i sexualitat ‘online’– queden fora per por de no saber abordar-los correctament.