L’Es Alert de les 20.11 hores també es va retardar gairebé dues hores per treure l’accent a València i substituir «tipus» per «tipo» i «aquest» per «este»

El funcionari de més alt rang al capdavant de la dana, ha declarat que ell mateix va informar a les 17.15 i 17.38 que es podien enviar missatges a la població, un Es Alert tot i que no va esmentar aquesta paraula, davant la situació que ja es vivia a Utiel des de les 13 hores i a la presa de Forata, al riu Magre, on els acabaven d’alertar que començava a vessar aigua per l’embassament. Una informació que desmenteix la informació facilitada per la llavors consellera Salomé Pradas, que assegura que el missatge no es va plantejar al Cecopi fins a les 19.00 hores.

Suárez també acaba de declarar que en aquest escenari d’Utiel aïllada per la inundació i amb l’amenaça del desbordament de Forata també va aconsellar a les 17.45 hores advertir en el missatge que plantejava enviar que la població es refugiés o pugés a les zones altes. Un consell que es va ometre en el primer Es Alert de les 20.11 però sí que es va incloure en el segon remès poc abans de les 21.00 hores del 29 d’octubre.

En el relat de les hores crítiques del Cecopi, el subdirector d’Emergències també ha confirmat que part de la causa del retard de l’Es Alert (el primer esborrany del qual es va escriure en un text a les 18.15 hores) es va deure al debat suscitat sobre lafrase «mantinguin-se a casa seva» que a alguns polítics els sonava a confinar la població, per la qual cosa Pradas va decidir consultar-ho amb «un jurídic», segons confirmen fonts coneixedores de la declaració de Suárez.

Un altre debat suscitat que va demorar l’alerta a la població abans que morissin la majoria de les 230 víctimes és que els polítics presents al Cecopi com Salomé Pradas, Emilio Argüeso, Vicent Mompó i Alberto Moratilla, van demanar avisar els alcaldes de la conca del Magre (entorn de les 18.00 hores l’atenció se centrava a Utiel i aigües avall de la presa de Forata) abans d’enviar l’Es Alert. De fet Suárez ha afegit que es va intentar una videoconferència amb els alcaldes riberencs al riu Magre, però ningú es va connectar.

El funcionari ha confirmat que quan la llavors consellera parlava per telèfon, que s’absentava de la reunió del Cecopi per parlar, per la qual cosa desconeix amb qui contactava durant aquelles hores crítiques.

Suárez és un dels funcionaris clau en la gestió de l’emergència del 29 d’octubre del 2024. El subdirector general d’Emergències de la Generalitat compareix avui com a testimoni en la causa de la dana. Suárez és juntament amb l’exinspector en cap del Consorci de Bombers, Jose Miguel Basset, un dels dos tècnics a qui tots els responsables polítics deriven la responsabilitat sobre les decisions que es van adoptar, o no es van adoptar, durant la fatídica jornada que va provocar la mort de 230 persones.

L’exconsellera Salomé Pradas, investigada en la causa de la dana, fins i tot responsabilitza Suárez i Basset del retard en l’enviament de l’Es Alert, el missatge als mòbils que va arribar a les 20.11 hores i que la jutge de la dana considera «tardà i erroni». En la seva declaració com a investigada, Pradas es va escudar en la seva falta d’experiència per justificar les decisions, o la falta d’aquestes, que es van adoptar en la gestió de l’emergència després de les intenses pluges que van afectar cinc comarques de la província de València. A més, l’exconsellera va apuntar que per la seva falta d’experiència ella es recolzava en els tècnics. L’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso, l’altre investigat en la causa, també apunta cap a Suárez i Basset. Igual com testimonis com el president de la Diputació, Vicent Mompó, o l’assessor de Pradas, Marco Presa. La Federació Estatal de Treballadors de les Administracions Públiques de la Confederació General del Treball (FETAP-CGT), una de les acusacions particulars personades en la causa de la dana,  tambéva sol·licitar a la jutge de Catarroja que investigués el subdirector general d’Emergències al considerar que «la seva actuació, o omissió de funcions, podria derivar en responsabilitats penals».

Per això la compareixença de Suárez és una de les més esperades per aclarir, des del punt de vista tècnic, els detalls de les decisions que es van debatre i van adoptar al Cecopi (Centre de Coordinació Operatiu Integrat), el cervell de l’emergència, convocat a les 17.00 hores del 29 d’octubre. Suárez acumula, a més, trenta anys d’experiència en les emergències amb tota mena de governs i crisi els greus incendis estivals, la dana del Baix Segura del Baix Segura del 2019 o la pandèmia. Fins i tot va estar en la incorporació de l’Es Alert, durant l’etapa de la fiscal i exconsellera Gabriela Bravo.

Jorge Suárez, a més, va protagonitzar un curiós episodi en els primers compassos de la investigació de tota la dana centralitzada a Catarroja des del 30 de gener. Jorge Suárez va intentar personar-se en la causa de la dana i va demanar que es paralitzessin els terminis processals fins que no accedís al sumari. Al febrer el subdirector general d’Emergències va presentar un escrit davant el Jutjat d’Instrucció 9 de València (es desconeix per quina raó, ja que aquest jutjat no ha practicat diligències sobre la dana), datat el 17 de febrer. En la comunicació al jutjat, la procuradora i l’advocat de Jorge Suárez, anunciaven formalment que sol·licitaven «personar-se en el procediment al marge referenciat amb l’objecte d’exercir la direcció lletrada i processal del meu representat, demanant que s’entenguin amb els professionals que subscriuen en les successives comunicacions. Tot això de conformitat amb el disposat a l’article 24 de la Constitució Espanyola» (que protegeix el dret a la tutela judicial efectiva). Curiosament, la representació de Jorge Suárez no identificava qui era el seu representat i per què volia personar-se en la causa de la dana, tal com va avançar Levante-EMV.

Notícies relacionades

Joan Carles I: «Els catalans van cometre una espècie de cop d’Estat el 2017»

La Fiscalia critica els imputats per voler anul·lar el cas Montoro

En el mateix escrit, inclòs en el sumari de la dana a què va tenir accés Levante-EMV, l’advocat de Jorge Suárez sol·licitava «la suspensió de tots els terminis processals [de la causa de la dana], mentre que no se’ns faci entrega de la còpia íntegra i foliada de les interlocutòries». Una petició de paralitzar la causa en tota regla, que no va tenir èxit. La resposta del Tribunal d’Instància 3 de Catarroja va arribar en una providència del 24 de febrer en què la magistrada donava compte de la recepció de l’escrit. Tot i que la magistrada va pensar erròniament que Jorge Suárez era familiar d’una de les 229 víctimes de la dana. «Presentat l’anterior escrit en nom i representació de Jorge Suárez Torres, uneixi’s a les interlocutòries de la seva raó i, vist el contingut, amb caràcter previ a tenir-lo per personat se li requereix a fi que faciliti les dades del mort i, amb el seu resultat, s’acordarà».

A partir d’aquesta resposta de la magistrada, es va produir un silenci sepulcral per part de Jorge Suárez, que apareixia representat en aquests escrits pel bufet de Madrid Ospina Abogados, que va aconseguir notorietat mediàtica al representar la família d’Edwin Arrieta, el metge assassinat i esquarterat a Tailàndia, per Daniel Sancho, fill de l’actor Rodolfo Sancho.