Normativa polèmica
Un tribunal frena que Irlanda del Nord pugui deportar immigrants a Ruanda
El jutge afirma que la llei d’immigració il·legal inclou articles contraris a l’acord entre Londres i la UE
El Govern anuncia que seguirà amb el seu pla
El Tribunal Superior de Belfast va frenar ahir l’aplicació a Irlanda del Nord d’una part significativa de la llei d’immigració il·legal, aprovada l’any passat al Parlament britànic per permetre la detenció i expulsió dels immigrants que arribin al Regne Unit de manera irregular. Segons la sentència, redactada pel jutge Michael Humphreys, existeixen articles de la norma que van en contra de l’establert en l’Acord Marc de Windsor –firmat pel Regne Unit i la Unió Europea després del Brexit–, que obliga a mantenir les disposicions en matèria de drets humans contemplades en els Acords de Divendres Sant.
La decisió del tribunal podria impedir al Govern deportar a Ruanda els sol·licitants d’asil que es trobin a Irlanda del Nord, segons els advocats de la Comissió de Drets Humans d’aquesta regió. "[La decisió] suposa un enorme obstacle al camí [del Govern] perquè pugui realment implementar això a Irlanda del Nord, ja que s’ha dictat que és incompatible amb el marc de Windsor", va assegurar l’advocada Sinead Marmion a l’agència PA News.
El Govern va confirmar la seva intenció de recórrer la decisió del jutge, tot i que va insistir que seguirà endavant amb els seus plans d’iniciar les deportacions a principis de juliol. "No canvia res sobre els nostres plans operatius per enviar immigrants il·legals a Ruanda aquest mes de juliol ni sobre la legalitat de la nostra llei", va explicar Sunak a Sky News. Malgrat que encara no és ferma, la sentència suposa un nou contratemps per a l’Executiu, immers en llargues batalles judicials des de juny del 2022, quan el primer vol de deportació va ser paralitzat a última hora per la justícia europea.
Sunak va aconseguir posar fi a les disputes amb els jutges després de l’aprovació, a finals d’abril, de la llei de Seguretat de Ruanda, que estableix que el país africà ofereix prou garanties en la protecció dels drets dels sol·licitants d’asil, al contrari del que va dictaminar el Tribunal Suprem el novembre de l’any passat. L’aprovació de la norma havia d’evitar nous impediments legals a la posada en marxa de les deportacions, però ara l’objecte de disputa està en la llei d’immigració il·legal, en la qual es va basar inicialment el pla.
Crítiques unionistes
El Partit Unionista Democràtic (DUP), que representa la majoria d’unionistes a Irlanda del Nord, va assenyalar que la sentència demostra que els acords firmats pel Regne Unit i la UE impedeixen l’aplicació de les lleis aprovades pel Parlament britànic a tot el territori nacional. "El DUP ha advertit repetidament que els esforços del Govern en matèria d’immigració no s’aplicarien a Irlanda del Nord. El Govern es va tancar en repetides ocasions en banda davant la incompatibilitat de la seva legislació amb el protocol d’Irlanda del Nord, i malgrat les nostres preocupacions han sigut acceptades pel Tribunal Superior de Belfast", va assegurar el líder del partit, Gavin Robinson, a través d’un comunicat.
- SEGURETAT SOCIAL I PENSIONS El Govern manté la ‘retallada’ a les pensions: jubilar-se abans de temps es penalitzarà tot i que s’hagin cotitzat més de 40 anys
- Pensions ¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
- A Vilablareix Incendi al restaurant Mas Marroch dels germans Roca: crema tota la cúpula del local
- El SEPE paga 600 euros a qui completi cursos gratuïts el 2025: requisits i com sol·licitar-los
- Polèmica entre les subcontractes La Generalitat detecta desenes de treballadors turcs sensepapers a les obres del Camp Nou
- A Vilablareix Josep Roca lamenta l'incendi al Mas Marroch però assegura que veuen "el foc i el fum com a punt de partida de la creació"
- L’acusat d’assetjar la família de Canet de Mar que va demanar més castellà a l’escola: «Va ser la crispació del procés»
- Agressió sexual Una funcionària de Lledoners es veu obligada a coincidir amb l'intern que la va agredir sexualment
