El setge a la UNRWA castiga una Cisjordània en ruïnes

Als camps de refugiats de tota la regió, la UNRWA funciona gairebé com un Estat, finançat amb les donacions de països i particulars. S’encarrega de l’educació, la recollida d’escombraries i el sanejament, gestiona clíniques d’atenció primària i ofereix assistència a les famílies més pobres. Però s’enfronta a recurrents problemes financers, fins i tot abans que 16 països suspenguessin les seves donacions en resposta a les al·legacions israelianes contra un grapat dels seus empleats. "Estem en crisi almenys des de fa vuit anys. S’han pres mesures per augmentar l’eficiència de la despesa, però tot i així hi ha moltes estretors", assegura Muawia Amar, el responsable del programa d’educació de l’agència a Cisjordània.

Empleats assenyalats

Al gener Israel va acusar una dotzena dels seus empleats a Gaza de participar en l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, en el qual van morir 1.150 israelians i 250 més van ser segrestats. La UNRWA va acomiadar els treballadors assenyalats i va obrir dues investigacions, malgrat que fins avui no ha rebut cap prova o cap informe d’Israel sobre les acusacions. Des d’aleshores, la major part dels països que van congelar les aportacions, les han reprès. Un grup que no inclou, no obstant, els Estats Units, el contribuent més gran amb prop del 30% del pressupost. Una situació que es mantindrà com a mínim fins al març del 2025 per decisió del Congrés.

Amb centenars de milions d’euros evaporats, l’agència diu tenir fons fins a finals de maig, però a partir d’allà haurà de redoblar la tisora i establir prioritats. La situació és particularment dramàtica a Gaza, on el 70% de la població és refugiada, però reverberarà en tots els camps palestins, des de Síria a Jordània passant pel Líban. "Podrem acabar l’any escolar, la pregunta és si podrem reobrir", diu Amar des de Balata. "Estem parlant de més de mig milió d’estudiants a tota la regió que es quedaran al carrer si no arriben els fons".

El moment és el pitjor dels possibles. A la penúria econòmica a Cisjordània cal afegir-hi el repunt de la violència, amb les constants incursions dels militars israelians. Generalment per les nits o al sortir el sol, però de vegades en ple dia, amb els estudiants a classe. "Algunes nenes es posen a vomitar o no deixen d’anar al bany. No poden concentrar-se i volen anar-se’n a casa. Moltes deixen de venir a l’escola durant dies perquè emmalalteixen o perquè els pares consideren que no és segur", assegura la directora del Col·legi de Preparatòria per a Nenes de Balata, Maraheen Wafa.

Retalls de la guerra

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Durant una classe de ciències amb 38 estudiants, el periodista pregunta a quantes de les seves cases han irromput els soldats des del 7 d’octubre. La meitat aixequen la mà. I quan pregunta si coneixien personalment algú assassinat aquests mesos, un terç l’aixeca. "Cada dia veiem més nens amb problemes mentals i quadros de depressió entre els seus pares per la violència en els camps i la crisi econòmica", assegura el director de la clínica de Balata, el doctor Haytham Abu Eita.

Per a la UNRWA, a qui Israel acusa també de ser una mena d’extensió de Hamàs, el finançament no és l’únic problema. La campanya israeliana per mirar d’expulsar-la dels territoris ocupats va molt més enllà. Ara impedeix als seus treballadors l’accés fins a la seva seu central a Jerusalem Est, i posa moltes traves per renovar els visats dels treballadors, segons han denunciat alts càrrecs de la UNRWA.