Newsletter

Els vots són l’única cosa que val

1
Es llegeix en minuts
Els vots són l’única cosa que val

La democràcia espanyola no va abandonar completament en la Transició el paternalisme amb què el règim anterior tractava els ciutadans. La incapacitat de repetir en els últims 45 anys els consensos de la Constitució fa que continuïn vigents normes una mica absurdes com la prohibició de publicar enquestes en l’última setmana de les campanyes electorals. Aquest veto es va basar en el temor que tenien el 1978 els partits d’esquerra que els poders fàctics miressin d’influir en els resultats amb treballs demoscòpics manipulats. L’esquerra, tot i que alguns no ho contemplin, també s’equivoca i aquella por atàvica ha deixat les enquestes de l’última setmana en mans d’uns quants, els partits i algunes empreses, que difonen el que els convé. Es va veure amb claredat en les eleccions generals del mes de juliol passat amb un empresari de les enquestes de gira per les ràdios conservadores atiant la victòria absoluta de Feijóo, que després només va ser relativa. O en les eleccions gallegues amb els portaveus de la Moncloa donant per segura la pèrdua de la majoria absoluta del PP.

Les enquestes són enquestes. Indiquen tendències, són fotos fixes en una societat líquida com la contemporània. En el que diuen mai s’equivoquen, en tot cas s’equivoquen els que els fan dir el que no diuen. La millor manera de garantir el bon ús de les enquestes és la transparència. EL PERIÓDICO publica des del 2011 les taules dels treballs que encarrega a Gesop. Dilluns publicarem l’última enquesta permesa de les eleccions catalanes del 12 M. Després, en seguirem l’evolució a través d’un mitjà australià, The Adelaide Review. Però mai ens oblidem que l’única cosa que val són els vots que cada ciutadà decideix, un a un i no en manada. Són vostès els que decidiran si Salvador Illa augmenta la intensitat de la seva victòria, si Pere Aragonès no recull els fruits de governar o si Carles Puigdemont torna a encapçalar l’independentisme.