La vida torna a la normalitat

Les represàlies de l’Iran a l’atac contra el seu consolat a Damasc s’esperaven des de fa més d’una setmana i Israel va advertir la població que els míssils estaven de camí hores abans que penetressin en el seu espai aeri. "Jo em vaig quedar al llit veient-ho per la televisió", deia Doron, un comerciant jueu de Jerusalem Oest. "Som un país fort i tenim la tecnologia més avançada per defensar-nos. Els míssils van trigar set hores a arribar, així que vaig assumir que estava tot controlat". D’altres van seguir les recomanacions i es van protegir als refugis o a les habitacions segures de les seves vivendes. "Era al meu apartament dormint quan em van despertar les sirenes. Em va entrar una mica de por perquè estava sola, així que me’n vaig anar al refugi", explicava Tirtsa Gil des d’una cafeteria, llibre en mà i amanida al plat.

"Sabíem que alguna cosa passaria i aquests dies hi ha hagut una atmosfera una mica tensa. No vaig prendre cap mesura perquè crec en Déu, estem a les seves mans", va afegir aquesta jueva israeliana, que va perdre quatre dels seus amics el 7 d’octubre, assassinats per Hamàs al festival Nova. "Crec en la pau però no amb els palestins. Són uns animals, no me’n fio", va dir, expressant una opinió estesa en una societat que ha deshumanitzat fins a l’extrem el mateix poble que ocupa militarment i expulsa gradualment de les seves terres des de fa més de mig segle.

La resposta d’Israel

També a l’altre costat de la ciutat, a l’orient palestí, es treia ferro a l’ocorregut. "Em vaig passar la nit veient dos partits de la lliga espanyola", deia Rami, un taxista. "No em vaig espantar en absolut, hi estem molt acostumats, he vist massa coses a hores d’ara". Molts no volien parlar en el Jerusalem ocupat. És perillós per a qualsevol àrab expressar una opinió mitjanament política aquests dies, tinguin o no la ciutadania israeliana. Centenars d’àrabs-israelians i palestins de Jerusalem han sigut arrestats des del 7 d’octubre, acomiadats dels seus llocs de treball o expulsats de la universitat per mostrar la més mínima empatia amb la població de Gaza.

La qüestió que tothom té ara al cap és què farà Israel. "De moment hauríem d’esperar a veure com transcorren els esdeveniments. Tenim massa problemes per posar-nos en una altra guerra", comentava Doron a les portes de la seva botiga al costat de l’Ajuntament de Jerusalem. D’altres, simplement no sabien. "És complicat i la política no és cosa meva", va respondre Gil, l’estudiant, que desconeixia que Israel va atacar fa dues setmanes el consolat iranià a Damasc.

Notícies relacionades

Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

Meloni intenta explotar l’impuls en els sondejos per arrasar en les europees

D’altres, en canvi, pensen que Israel no pot obviar la resposta iraniana, més agosarada i massiva del que molts esperaven. "Aquesta vegada la reacció del nostre Exèrcit va ser impecable, però el món sencer ha de frenar l’Iran perquè són la font del terrorisme que ens vol destruir", deia Sharon Blumberg, de 47 anys, mentre menjava amb la seva filla Tayla.

Més explícit va ser Isaac, votant del primer ministre Benjamin Netanyahu i "retirat" als seus 57 anys. "Cal atacar l’Iran i bombardejar-lo fins a acabar amb ells. Aquesta és una guerra existencial: o acabes amb els musulmans o acabaran amb tu", va afermar sense que li ennuegués el suc de pastanaga amb api.