La retirada israeliana del sud de Gaza aviva la possibilitat d’una treva

Des dels inicis de la contesa, els generals israelians han deixat entreveure que la seva guerra "per destruir Hamàs" tindria diverses fases. De les maniobres a l’interior de Gaza amb grans formacions de tropes –fins a 40.000 militars ha arribat a tenir a l’enclavament– es passaria després a una altra fase dominada per operacions de menys envergadura a càrrec de forces mòbils sense presència permanent a la Franja. Els seus líders esperaven que després de diversos mesos de guerra total a la Franja no quedessin més que petites bosses de resistència armada, com la insurgència que els Estats Units van afrontar a l’Iraq després d’ocupar el país sense gaires problemes el 2003. Però Israel se’n va del sud de Gaza i deixa com a mínim intactes els quatre batallons que Hamàs tindria a Rafah, on es refugien prop d’1,4 milions de desplaçats palestins.

El "fracàs" de Khan Yunis

El desengany en alguns cercles polítics és evident. I és que de Khan Yunis, la segona ciutat de l’enclavament, ara abandonada, procedeixen Mohammed Deif i Yahya Sinwar, els líders de Hamàs a Gaza (encara en parador desconegut), així com alguns dels seus millors combatents. "En els últims dos mesos la narrativa ha sigut que mentre l’Exèrcit fos a Khan Yunis tindria el domini complet sobre Hamàs i, en algun moment, la falta d’aire obligaria al grup terrorista a acceptar un acord", escriu el corresponsal militar del Jerusalem Post, Yonah Jeremy Bob. "La retirada acaba amb aquesta estratègia i és una admissió de fracàs".

L’Exèrcit insisteix que la sortida del sud, que segueix la retirada fa dos mesos del nord de l’enclavament, és només una "maniobra tàctica" que no s’hauria d’interpretar com un gest cap a les negociacions del Caire. Tampoc com una capitulació a les pressions de la Casa Blanca, que la setmana passada va amenaçar de condicionar l’ajuda militar a l’Estat jueu si no incrementa l’accés de l’ajuda humanitària i protegeix els civils. Però el cert és que, des d’aleshores, Israel ha pres mesures per atendre les demandes de Washington, que vol també un alto el foc, i ha alterat la seva retòrica per prioritzar l’alliberament dels 130 ostatges que continuen a Gaza. "Les condicions operatives que l’Exèrcit ha creat amb la seva pressió militar implacable sobre Hamàs no concedeixen flexibilitat i llibertat d’acció per prendre decisions difícils respecte als ostatges", va dir ahir el ministre de Defensa, Yoav Gallant. "Serem capaços de pagar un alt preu".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

De moment, no obstant, les notícies que arriben des del Caire no són bones. Hamàs ha rebutjat presumptament l’última oferta presentada pels mediadors, segons informa Al-Jazeera. Però les converses continuen, com ho fan les promeses de Netanyahu per assaltar eventualment Rafah, la localitat de Gaza més al sud, convertida en un camp gegant de desplaçats.

Després d’afirmar diumenge davant el gabinet de guerra que Israel "és a un pas de la victòria total", ahir va insistir que les seves tropes acabaran entrant a l’única ciutat que els seus militars no han pres fins ara. "Aquesta victòria requereix entrar a Rafah i eliminar allà els seus batallons terroristes. Això passarà, hi ha una data". A hores d’ara, no obstant, els israelians saben que la paraula de Netanyahu val tant com la vida dels palestins. Entre poc i res. I al final pot ser que tot depengui de què és més important per al primer ministre: la seva pròpia supervivència política o els interessos estratègics del seu país.